Ahir dimarts dia 15 de juliol, el Govern va aprovar el projecte de llei de l'impost sobre habitatges buits.

Amb aquesta nova norma, hauran de pagar una taxa d’entre 500 i 1.650 euros per habitatge les persones jurídiques (fonamentalment entitats financeres) propietàries de pisos buits durant més de dos anys sense causa justificada en els 72 municipis catalans amb més demanda d'habitatge.

El projecte preveu bonificacions per a aquelles entitats financeres que destinin part del seu parc d’habitatges a lloguer assequible ja sigui de forma directa o mitjançant l’Administració pública o entitats del Tercer sector.

La norma exclou d’aquesta obligació les persones físiques, les administracions públiques -i entitats que en depenguin- així com les entitats del Tercer sector de la xarxa d’habitatges d’inserció que regula el Pla per al dret a l’habitatge.

El conseller de Territori, Santi Vila, ha negat que la iniciativa tingui afany recaptatori i ha precisat que el seu objectiu és el de facilitar que el màxim nombre d’habitatges estiguin disponibles per llogar.

En aquest sentit, el conseller ha recordat que, abans d’aprovar-se el projecte, entitats com CatalunyaCaixa, Bankia o el Sareb ja han posat a disposició del Govern centenars d'habitatges buits.

No obstant això, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ja va criticar l’avantprojecte de llei durant el seu període d’informació pública per considerar-lo dissenyat “per no espantar la banca”.

Entre d'altres, la PAH denunciava que els imports amb què es gravaran els pisos buits són “irrisoris” per a la banca i que calen "mesures més contundents a l’alçada de les circumstàncies".