El Govern català obre una consulta pública per regular els mitjans comunitaris

  • Hi ha una seixantena de mitjans comunitaris a Catalunya. Font: Pixabay

    Hi ha una seixantena de mitjans comunitaris a Catalunya. Font: Pixabay

  • Manel Calbet, director de Ràdio Televisió de Cardedeu. Font: RTVC

    Manel Calbet, director de Ràdio Televisió de Cardedeu. Font: RTVC

  • Josep Àngel Guimera, professor i investigador de la UAB, expert en mitjans comunitaris. Font: Grupo Daniel Jones

    Josep Àngel Guimera, professor i investigador de la UAB, expert en mitjans comunitaris. Font: Grupo Daniel Jones

  • Dues persones presentant l'informatiu de RTVC. Font: RTVC

    Dues persones presentant l'informatiu de RTVC. Font: RTVC

El buit legal en què es troben les ràdios i televisions del tercer sector dificulta l'accés a subvencions i motiva la demanda que encapçalen mitjans pioners com Ràdio Televisió Cardedeu, que considera urgent el reconeixement jurídic. 

El Govern català ha convocat una consulta pública per elaborar un decret que reguli els mitjans audiovisuals sense ànim de lucre, un sector que es troba en un buit legal i que està format per una seixantena d’emissores –canals de televisió i, sobretot, ràdios. La llei reconeix els mitjans públics i els comercials, però no els comunitaris.

El procés de participació ciutadana, impulsat per la Direcció General de Mitjans de Comunicació, recupera el debat sobre la regularització dels mitjans del tercer sector i recorda el que es va viure el 2009, quan el Tripartit va proposar un decret que al final, després de moltes esmenes, es va quedar al calaix.

“A les institucions públiques els costa entendre què és això dels mitjans comunitaris, això de posar en marxa una tele sense tenir personal contractat ni publicitat. Per això tendeixen a tractar-los com a mitjans públics i comercials”, lamenta Josep Àngel Guimerà, professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) expert en mitjans comunitaris.

Exigir menys que a un mitjà públic o comercial

Guimerà aportarà propostes a la consulta pública, igual que ho va fer per a l’esborrany del 2009. “No es pot exigir el mateix a un mitjà comunitari format de persones voluntàries que a un mitjà ple de professionals”, apunta l’especialista, que destaca que els comunitaris no tenen tanta capacitat de produir programació pròpia i que no se’ls pot obligar a tenir una persona que es responsabilitzi al 100% del que passa al mitjà, ja que molts funcionen en assemblees.

L’altra gran demanda és el de la solvència econòmica a través de subvencions pensades de manera específica per als mitjans comunitaris. “No només s’ha de regular per endreçar el sector sinó per resoldre els seus problemes, que són diferents dels que tenen els mitjans comercials o els públics”, assenyala Guimerà.

A més, el decret també hauria de tenir en compte les particularitats de cada mitjà comunitari, segons l’investigador: “És un sector molt divers, hi ha des de ràdios de districte fins a ràdios anarquistes passant per radiotelevisions que tenen subvencions públiques i funcionen gairebé com televisions locals”.

En aquest últim sac es troba la primera televisió local de l’Estat, Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC), que ha rebut ajuts econòmics tant de l’Ajuntament del municipi com de la Generalitat. Manel Calbet, el president, assegura que ja no és qüestió de subvencions sinó de reconeixement: “No tenim vocació de pirata. Volem ser legals i com a iniciativa cívica i ciutadana, ha d’estar reconeguda”.

Un decret per fomentar un sector infravalorat i poc conegut

L’equip tècnic de RTVC ja ha participat a la consulta. Calbet demana que la llei defineixi bé el concepte de mitjà comunitari, reconegui quines emissores ja en funcionament ho són i que contempli mesures de foment d’aquests mitjans.

Des de la Red de Medios Comunitarios (REMC), associació que integra els mitjans del tercer sector de l’Estat, també reclamen que el decret contribueixi a impulsar el sector. “Tenen dificultats per créixer, són mitjans poc coneguts, amb poca audiència. Estan invisibilitats i s’infravalora la seva importància”, apunta Javier García, coordinador del grup de legislació de la REMC.

Javier Garcia destaca la falta de referents i d’estudis que serveixin de suport, i alerta que depèn de com sigui el decret, les exigències legals podrien “’afegir més obstacles al sector”. Calbet confia que el decret no imposi obligacions que arribin a “ofegar” les emissores.

A més, el director de RTVC espera que aquest decret sigui el definitiu. “Entenc que, normalment, la llei va per darrere del que passa a la societat, però en aquest cas porten un retard de 37 anys, des que nosaltres vam començar l’any 80”, critica el director.

Tot i que la Llei 7/2010 General de la Comunicació Audiovisual, aprovada el 2010, reconeix els mitjans comunitaris, la normativa no es pot aplicar perquè cal desenvolupar-la a través d’un reglament tècnic que encara no s’ha redactat. Així, els mitjans audiovisuals sense ànim de lucre es troben en una situació d’alegalitat. “L’incompliment és de l’administració, que no desenvolupa les pròpies lleis que fa”, afirma Calbet. 

 

Informacions relacionades:

La televisió comunitària i els seus diferents models.

Afegeix un comentari nou