El Registre de Grups d’Interès, un pas més cap a la transparència

Més d’un centenar de persones van assistir a la trobada sobre Grups d'Interès i novetats legals per a entitats: obligacions, dubtes i reptes que Suport Associatiu va celebrar el 6 d’octubre al Pati Manning de Barcelona.

A l’acte hi van participar Víctor García, gerent de Suport Associatiu, Xavier Bernadí, director general de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, Montse Agudo, cap de Departament jurídic de Suport Associatiu, i Eduardo Izquierdo, cap del Departament laboral de la mateixa organització.

Registre de grups d'interès i Transparència

Xavier Bernadí va explicar que la normativa del registre de grups d’interès neix en el marc de la Llei de Transparència i pretén que la ciutadania “pugui saber quines organitzacions participen o tracten d’influir en les administracions públiques i en la seva presa de decisions”

Segons Bernadí, aquesta voluntat d’exercir influència és lícita i legítima i no es pot evitar, però sí que es pot fer més transparent.”En una societat democràtica, tota la ciutadania té el dret de saber i d’accedir a la informació pública”.

Tot i que la llei estableix que cada administració o ens ha de crear el seu propi registre de grups d’interès, el Govern català està impulsant una modificació legal per “crear un únic registre a tot Catalunya” i que les organitzacions tinguin prou amb realitzar una única inscripció. Bernadí va afirmar que aquesta proposta “no persegueix cap voluntat centralitzadora”, sinó que pretén facilitar el procés a administracions i entitats. Actualment, el registre posat en marxa per la Generalitat ja compta amb 600 inscripcions.

Durant la jornada, també es va informar sobre l’obligació dels alts càrrecs de no poder reunir-se amb cap organització que tingui la consideració de grup d’interès si no està inscrita en el registre o no ho ha sol·licitat. “Excepcionalment i per un sol cop, podrà haver-hi contacte si se signa un compromís d’inscripció en els 10 dies següents a la reunió”.

La regulació dels grups d’interès no existeix a nivell de l’Estat espanyol ni en cap comunitat autònoma i, de fet, només la trobem a EUA, Austràlia i Canadà. En aquest context, Bernadí va destacar el caràcter “ambiciós i innovador” d’aquesta proposta impulsada pel Govern català. També va assenyalar que a l’àmbit de la Unió Europea ja funciona un registre de lobbys voluntari en el qual hi ha apuntades actualment 10.000 organitzacions i que aviat passarà a ser de caràcter obligatori.

Les Claus del Protocol de Prevenció de Delictes

Durant la jornada, Montse Agudo, cap del Departament Jurídic de Suport Associatiu,  va explicar en què consisteix el Protocol de Prevenció de Delictes i va informar sobre la importància que cada entitat en desenvolupi un de propi.  Segons Agudo “aquest document recull tot un conjunt de mesures de vigilància i control necessàries per prevenir les possibles infraccions i accions delictives que es poden cometre a l’entitat o reduir els risc de cometre-les”.

Amb l’aplicació d’aquest protocol, una organització pot quedar exempta de la seva responsabilitat quan es produeix un delicte, però sempre i quan compleixi alguns criteris com, per exemple:

• Que la supervisió del funcionament i compliment del protocol hagin estat encomanats a un òrgan de l’entitat.
• Quan els autors individuals que cometen el delicte eludeixen el protocol.
• Quan no s’hagi produït una omissió o un exercici insuficient de les funcions de supervisió, vigilància i control.

El protocol, també conegut com a “compliance’, ha de complir una sèrie de requisits, entre els quals figuren l’elaboració d’un mapa de possibles riscos de l’entitat i l’establiment  d’un òrgan de supervisió. “Ha de ser clar, concís, ha de figurar per escrit, estar adaptat a la realitat de cada organització i ha de ser conegut per totes les persones treballadores perquè tothom sàpiga què no ha de fer i quines sancions comportaria cometre certes accions delictives’, va concretar Montse Agudo durant la seva intervenció. 
 

El registre horari de la jornada laboral, una obligació per a totes les entitats

Per la seva banda, Eduardo Izquierdo, cap del Departament Laboral de Suport Associatiu, va analitzar breument la normativa que fa referència al registre horari de la jornada laboral, que obliga totes les organitzacions a portar un recull diari de les hores d’entrada i sortida de les persones treballadores. Segons Izquierdo, l’objectiu és perseguir la realització d’hores extres per sobre de les 80 que es poden fer anualment per llei, però va reconèixer que la norma creava diversos dubtes que la Inspecció de Treball “encara no ens ha resolt”.