Els 7 reptes del llibre blanc de la discapacitat

Suport Associatiu - Jurídic
Autor/a: 
Dani Gallart
L’any 2016, a l’Estat espanyol hi havia un total de 1.840.000 persones amb alguna discapacitat reconeguda en edat laboral. Font: Dincat. Font: Font: Dincat.
L’any 2016, a l’Estat espanyol hi havia un total de 1.840.000 persones amb alguna discapacitat reconeguda en edat laboral. Font: Dincat.

Els 7 reptes del llibre blanc de la discapacitat

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Associatiu - Jurídic

Resum: 

El document remarca la importància del treball de l’administració per millorar el finançament i que les entitats enforteixin els seus models mercantils i la seva competitivitat sota un model de coresponsabilitat.

El Llibre blanc per a la formació, ocupació i treball de les persones amb discapacitat i especials dificultats als centres especials de treball de Catalunya aprofundeix en la realitat de les entitats d’economia social que treballen a favor de la integració laboral i social de les persones amb discapacitat d’especials dificultats.

El document remarca la importància del treball de l’administració pública i les entitats. Per part de l’administració, s’ha de millorar el finançament, donar-li estabilitat i complir els seus compromisos. Per part de les entitats, s’han d’enfortir els seus models mercantils i la seva competitivitat sota un model de corresponsabilitat.

El llibre proposa pautes d’actuació de cara al futur, per un model que asseguri la viabilitat econòmica de les entitats, així com l’atenció personalitzada de les persones amb discapacitat.

Ocupació i discapacitat

L’any 2016, a l’Estat espanyol hi havia un total de 1.840.000 persones amb alguna discapacitat reconeguda en edat laboral, el que representa un 6’1% de la població espanyola.

Aquest mateix any, la població activa de persones sense discapacitat era del 78%, mentre que la de les persones amb discapacitat només arribava al 35%.

Per fer front a aquesta diferència i incrementar l’ocupació de les persones amb discapacitat, el llibre proposa 7 reptes a partir de la realitat existent per tal de millorar la formació, ocupació i treball als CET.

1. La filosofia de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU

L’article 27 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU promou “el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida en un treball lliurement escollit o acceptat en un mercat i àmbit laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat”.

Seguint la línia de l’article, les empreses ordinàries haurien de fer un canvi de paradigma en els seus dissenys organitzatius per incorporar el criteri d’inclusió per a tota mena de discapacitats. Si es produís aquest canvi, els CET s’utilitzarien per la formació, ocupació i l’ajust i integració en l’empresa ordinària. Però, ara per ara, aquest canvi encara queda lluny.

2. Les retallades en l’assignació pressupostària de l’administració

El context de crisi econòmica de la darrera dècada s’ha traslladat a l’administració pública, reduint apreciablement el finançament dels CET, d’entitats socials dedicades a la discapacitat d’especial dificultat. Mentre que al 2010 la subvenció era del 75%, al 2017 es va reduir fins al 50% i en molts casos arribant només al 25%, fent insostenible la situació econòmica dels CET.

El llibre posa de manifest que cal tornar a ressituar la discapacitat amb especials necessitats de suport en el centre de la preocupació política i de les prioritats pressupostàries per tornar a una subvenció del 75%.

3. Les rígides normatives administratives

Els diferents serveis assistencials i d’ocupació i treball en els CET i en l’empresa ordinària impedeixen la natural interacció entre elles. Aquest model rígid i obsolet no té possibilitat de compatibilitats, temps parcials i vies de tornada sense risc.

El pas del centre de treball a l’empresa ordinària, del centre de treball al centre ocupacional o altres serveis assistencials, haurien de formar part de la raó de ser dels CET, però existeixen moltes traves administratives, burocràtiques i econòmiques que dificulten un circuit que hauria d’estar adaptat a les circumstàncies canviants de les persones amb discapacitat.

Per tant, es demana un canvi de normatives, especialment les incloses en les relacions laborals de caràcter especial, per donar resposta a la realitat dels itineraris personalitzats, singularment en els moments d’envelliment prematur que en molts casos s’inicien entorn els 45 anys.

4. La disposició de l’empresa ordinària a la inserció i a la creació d’espais oberts i inclusius

Un dels objectius clau dels CET és disposar de recursos de suport que facin viable la inserció laboral de les persones amb discapacitat.

Sense aquests recursos de suport a la integració i al seguiment, difícilment es poden dur a terme trànsits amb garanties d’èxit, ni incorporació de persones aturades amb aquests perfils.

Per tant, s’ha de fer un gran treball de sensibilització a les empreses ordinàries, entitats socials amb persones amb discapacitat i especials dificultats, administració pública i societat en general.

5. L’envelliment prematur i l’increment de la demanda d’accés al mercat laboral de les persones amb problemes de salut mental

Les persones amb envelliment prematur manifesten dues conseqüències i dos condicionants a l’hora de treballar. Per una banda, la davallada sobtada en la productivitat i unes necessitats que s’han d’adaptar donant un suport personalitzat. D’altra banda, el caràcter irreversible i la vocació de servei universal per millorar les condicions de vida de les persones treballadores, que juga en contra del caràcter irreversible de l’envelliment prematur.

Aquest és un dels reptes a què el sector es continuarà enfrontant i que s’haurà de tenir en compte a l’hora d’elaborar un model integral.

6. La inflació dels costos i la productivitat en les entitats

El factor més vital dels costos de personal dels CET és l’SMI i, per tant, una pujada del salari mínim interprofessional pot afectar greument els recursos econòmics dels CET.

Al 2015, l’SMI no arribava als 700€, mentre que al 2019 s’ha fixat en 900€. L'augment d'aquest any representa un increment de 1.150€ més de despesa per persona i any, un total de set milions d’euros de despesa d’explotació addicional en els comptes de resultats dels CET.

Aquest increment no es pot transferir als preus dels productes, ja que el mercat dels serveis en què majoritàriament competeixen no ho acceptarà.

Per tant, s’ha de regular l’SMI als CET perquè la pujada d’aquest no afecti a la viabilitat econòmica dels centres.

7. Capacitat competitiva, retorn social i sostenibilitat econòmica

El caràcter pioner i l’esperit associacionista ha llastrat en alguns aspectes la capacitat de gestió i desenvolupament d’aquests centres. El poc endeutament de les entitats al seu inici, ha fet que no s’arribés a les inversions necessàries, sense complir amb els requisits de solvència i liquiditat exigits.

Aquesta baixa inversió no ha permès en molts casos mantenir productes i serveis de valor afegit i ser competitius amb les empreses ordinàries.

El llibre reitera que s’ha de combinar el propòsit social dels centres amb la seva competitivitat i sostenibilitat financera.

Afegeix un comentari nou