“La situació dels drets humans al món”, l’informe anual que ha publicat Amnistia Internacional aquest 22 de febrer sobre l’incompliment dels drets humans a 159 països durant el 2016, assenyala que l’Estat espanyol no es queda al marge de les vulneracions, sobretot en l’àmbit de la llibertat d’expressió i dels drets de les persones immigrants.

Vídeo que ha publicat l'ONG en el marc de la publicació de l’informe anual.

Drets de les persones refugiades: Expulsions col·lectives

L’ONG constata que l’acolliment de persones que fugen de conflictes continua sent insuficient i el director de l’entitat a Espanya, Esteban Beltrán, ha lamentat que l’Estat només hagi acollit el 6% de les persones que es va comprometre a reubicar el setembre del 2015 davant la UE. “Són unes xifres clarament insuficients”, apunta Beltrán.

El document denuncia les expulsions col·lectives al Marroc des de Ceuta i Melilla per part d’agents espanyols, l’acumulació de sol·licituds d’asil pendents de tramitar i l’incompliment de la Llei d’Asil.

“Espanya no va aplicar les directives europees sobre persones apàtrides, procediments d’asil i condicions de recepció, el nombre de places als centres oficials d’acollida era excessivament baix i l’assistència que rebien les persones allotjades fora dels centres era massa escassa”, assenyala el document.

Dret a la salut: Restriccions a l’assistència gratuïta

Amnistia Internacional també observa una vulneració en el dret a la salut i l’accés als serveis bàsics. Es refereix al vistiplau del Tribunal Constitucional a la llei del 2012 que restringia a les persones immigrants en situació administrativa irregular l’accés a l’assistència mèdica gratuïta.

Dret a la igualtat entre dones i homes: Falta d’avaluació de les lleis

L’informe dedica un espai a la discriminació de gènere. La violència masclista va matar 44 dones a l’Estat l’any passat i Amnistia Internacional lamenta la falta d’avaluació de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

“Es va aprovar el 2004 i malgrat les preocupacions sobre l’eficiència de la llei i de les mesures de protecció de les víctimes, des de llavors no s’havien avaluat els efectes de la Llei de manera participativa i transparent”, diu l’estudi.

Dret a l’habitatge: Recursos jurídics insuficients per a les víctimes

Un altre col·lectiu vulnerable sense recursos jurídics que els protegeixin és el de les persones desnonades, segons el mateix informe.

Des de l’ONG culpen la falta de mesures de protecció a la inexistència de dades oficials sobre el nombre de persones afectades per les execucions hipotecàries.

Dret a la llibertat d’expressió: Titellaires i usuaris de Twitter a judici

“Al llarg de l’any es van imposar restriccions injustificades als drets a la llibertat d’informació, expressió i reunió basades en la reforma del Codi Penal i la nova Llei de Seguretat Ciutadana”, destaca l’escrit.

Es menciona el cas dels titellaires Alfonso Lázaro i Raúl García, detinguts i acusats d’incitació a l’odi i enaltiment del terrorisme per representar una obra amb escenes en què s’apunyalava una monja, es penjava un jutge i es pegava una dona embarassada i un policia.

De l’abril del 2014 a l’abril del 2016, es va detenir una setantena de persones pel mateix delicte d’enaltiment del terrorisme a través de missatges publicats a les xarxes socials.

Denúncies per tortura i impunitat

L’informe apunta que durant l’últim any es van denunciar funcionaris encarregats de complir la llei per nous casos de tortura i altres maltractes. “En alguns casos, les denúncies no es van investigar amb eficiència i exhaustivitat”, afirma el text.

L’estudi també destaca el cas d’Ester Quintana, la barcelonina que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma disparada pels Mossos d’Esquadra durant la vaga general de novembre del 2012.

Es van absoldre els dos agents que van anar a judici el maig del 2016, perquè el tribunal no va poder determinar quin dels agents havia disparat el projectil.

Dret a la veritat: Els crims de la Guerra Civil

Finalment, l’ONG critica les autoritats espanyoles per negar-se a cooperar amb la justícia argentina que investigava els crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.

“La Fiscalia General de l’Estat espanyola va donar instruccions a les fiscalies territorials perquè s’oposessin a qualsevol investigació judicial sol·licitada per la justícia argentina, argumentant que els crims no es podien investigar a causa de la prescripció dels delictes”.