Gisela Varias: “Un mentor no és un salvador, sinó un acompanyant”

Suport Associatiu
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Gisela Varias (al mig) va ser mentora de Bismillah (a la dreta), un jove refugiat d'origen afganès, a través del Programa Catala de Refugi. Font: G. V. Font: G. V.
Gisela Varias (al mig) va ser mentora de Bismillah (a la dreta), un jove refugiat d'origen afganès, a través del Programa Catala de Refugi. Font: G. V.
La Gisela (al mig) i el Bismillah (a l'esquerra) s'han fet amics a través del Programa Català de Refugi. Font: G. V. Font: G. V.
La Gisela (al mig) i el Bismillah (a l'esquerra) s'han fet amics a través del Programa Català de Refugi. Font: G. V.

Gisela Varias: “Un mentor no és un salvador, sinó un acompanyant”

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Associatiu

Resum: 

L’experta en comunicació del tercer sector considera que la mentoria d’un jove refugiat de l’Afganistan és una de les experiències més enriquidores que ha viscut.

Fa dos anys, el Programa Català de Refugi va posar en contacte la Gisela amb el Bismillah, un jove refugiat de 22 anys, d’origen afganès. Les sessions de mentoria, amb el temps, es van transformar en quedades informals i divertides. La Gisela ha deixat de ser la seva mentora per ser la seva amiga.

Bismillah és de la minoria ètnica Hazara, perseguida tant pels talibans com per l’Estat Islàmic. Va marxar del seu país quan tenia 16 o 17 anys. Primer va estar a Noruega durant dos anys i, després, nou mesos a Madrid. Finalment, va decidir venir a Barcelona. Li agrada molt el futbol i treballa a la cuina d’un restaurant mexicà. Actualment, està esperant la resolució definitiva sobre la condició de refugiat.

La Gisela té 34 anys i és de Torrelavit, de l’Alt Penedès. Ara viu a Barcelona i treballa a l’àrea de fidelització i atenció al soci/a de la Fundació Pasqual Maragall. Abans, portava la comunicació de la plataforma de crowdfunding social Migranodearena.

Sembla que la teva vida, tant la professional com la personal, està lligada al tercer sector.

Des de fa uns anys la meva vida professional s’ha desenvolupat en el tercer sector, primer a Migranodearena i, recentment, a la Fundació Pasqual Maragall contra l’Alzheimer. Per mi, com a professional de la comunicació, és molt enriquidor dedicar l’esforç del dia a dia a la feina a una causa social. Potser sona a tòpic, però realment és molt gratificant. A nivell personal, en diferents moments, també he estat vinculada a organitzacions sense ànim de lucre i l’experiència ha estat sempre molt enriquidora.

Fins al juny d’aquest any vas ser mentora d’un jove refugiat. Què et va motivar a participar-hi?

Fa uns dos anys ens vam assabentar de la crida de voluntaris que estava fent la Generalitat, a través del Programa Català de Refugi, per fer de mentors de persones refugiades. No vam dubtar a presentar-nos-hi com a grup. Ens preocupava la situació de vulnerabilitat de les persones refugiades i vam voler posar el nostre granet de sorra, que no és més que dedicar una mica de temps i atenció a una persona que es troba en una situació complicada. Després de diverses sessions de formació en mentoria, ja ens van aparellar amb un grup de persones refugiades.

Quin record t’endús de l’experiència?

L’experiència ha estat molt positiva i en Bismillah, el jove refugiat, ens ho ha posat molt i molt fàcil. Una vegada trencat el gel, la relació amb ell ha estat molt fàcil i, com és una persona molt espavilada, no ha reclamat gaire sovint la nostra ajuda, sinó més aviat el nostre acompanyament i companyia. Per a mi, ha estat molt enriquidor, a la vegada que trist o incòmode a vegades, conèixer de prop la realitat i el dia a dia d’una persona que ha deixat el seu país i la seva família enrere i que espera poder fer vida normal al nostre país.

D’altra banda, el seguiment del programa de mentoria per part de les organitzacions socials vinculades al Programa Català de Refugi no es va dur a terme de la manera i en la periodicitat que ens van explicar i la veritat és que, com a grup de mentoria, vam sentir que anàvem una mica pel nostre compte. Tot i això, com que la nostra experiència acompanyant en Bismillah va ser tant bona, no vam trobar gaire a faltar aquest monitoratge.

Continues veient el Bismillah?

Sí, seguim en contacte i ens anem veient. El Bismillah s’ha convertit en un amic a qui aprecio molt. Ens veiem una vegada al mes aproximadament, ja sigui amb algun o tots els membres del grup de mentoria. El WhatsApp també ens ajuda a mantenir el contacte en el dia a dia.

Quina anècdota et ve al cap quan penses en la mentoria del Bismillah?

A les sessions de formació en mentoria, ens van comentar que era bona idea dur a terme activitats a l’aire lliure com ara passejar, anar a parcs o visitar llocs de Barcelona. Quan vam conèixer en Bismillah i li proposàvem, per exemple, anar a visitar el Parc Güell o algun barri de la ciutat, ell ens deia quasi sempre que ja ho coneixia o que ja hi havia anat dues o tres vegades. En definitiva, que vam descobrir que en Bismillah era un noi molt curiós, molt espavilat i que ja s’havia fet seva la ciutat. Més endavant l’hem pogut sorprendre mostrant-li algun barri o racó que no coneixia.

Recomanes participar com a mentor/a en aquest projecte? Quines qualitats creus que es necessiten?

Sí, recomano participar en projectes o programes relacionats amb persones refugiades perquè et donen l’oportunitat d’apropar-te a les persones que ho viuen i pateixen en primera persona. Penso que un/a bon/a mentor/a ha de ser una persona empàtica, que sàpiga escoltar i que no tingui pressa o excessives expectatives ja que la relació entre mentor i mentorat es forja a poc a poc a mida que es van passant estones junts. També ha de ser algú que té clar que el mentor no és “el salvador” sinó, simplement, l’acompanyant.

Afegeix un comentari nou