José Antonio Romero: “Tenir un espai de diàleg civil i un pla d’estabilitat és imprescindible”

En quin punt es troba el tercer sector a Castella La Manxa?

A través de la constitució de la Plataforma del Tercer Sector al 2016 se'ns obre l’oportunitat de participar en consells assessors amb l'administració i tenir un paper més representatiu a la societat. A Castella La Manxa el tercer sector s’està consolidant amb forma i amb consentiment de pertinença com a part d'alguna cosa comú que fins ara ens faltava.

Què ha representat la creació de la llei del tercer sector d’enguany?

La llei ha representat un punt d'inflexió per donar-li personalitat jurídica i un reconeixement legal, social i econòmic al paper del tercer sector. Som un sector molt a peu de carrer, format per més de 350 entitats i que ens dediquem a la feina directe amb les persones. Independentment de les estructures de participació i incidència estem al costat de les persones que ho necessiten amb tot tipus de col·lectius vulnerables a través dels diferents projectes i programes de les nostres entitats.

Quines són les claus d’aquesta llei?

D'una banda, el reconeixement del tercer sector com un operador econòmic, jurídic i social. La llei ve a reconèixer l'espai que ocupàvem, però que no estava reconegut jurídicament, i d’aquesta manera, s'assenten les bases perquè es tingui en compte. D’altra banda, ens ha atorgat la definició del que som, per veure què s’entén del tercer sector. També ens ha aportat novetats com crear un inventari de les entitats que donen suport, ha reforçat el seu sentiment de pertinença i ha millorat molt el diàleg civil i la participació a través d’una comissió.

Un altre factor important és que ja s’ha aprovat el decret que dona llum verda a una comissió de diàleg civil, paritària entre els governs i els representats de la taula i que genera un espai de treball en comú i planificació estratègica. Això també ens ha permès arribar a espais on abans no podíem incidir de la mateixa manera, reconeixent les entitats del tercer sector com a entitats col·laboradores en l'administració, que és un pas bàsic per poder formar part d'un pla que doti d'estabilitat al sector.

Com han estat els vostres primers passos?

Han estat difícils. La llei es va aprovar al gener, es va publicar uns pocs dies després i fins al març no va entrar en vigor. Els mesos de pandèmia ens han enxampat de ple, no estem quiets, no hem parat, hem seguit a peu de carrer i cobrint les necessitats dels col·lectius vulnerables, amb les diferents ajudes i programes que organitzem. També hem tingut una incidència política molt potent amb el nou govern.

S'ha estat treballant en el desenvolupament reglamentari i hem estat elaborant i posant damunt de la taula les necessitats de les organitzacions del tercer sector, reconduït la majoria de les actuacions que es tenien planificades. D’altra banda, això ha suposat un increment del cost de reconversió d'activitats i el fet d’atendre la urgència dels col·lectius més desfavorits. Moltes entitats han tirat de fons propis o han recorregut a la solidaritat de la societat i actualment tenen necessitats importants de finançament.

Esteu portant a terme alguna acció per donar resposta a les necessitats de finançament de les entitats?

Hem mantingut bastantes reunions amb el govern i estem elaborant un pla de contingència per a un fons de rescat dels fons europeus que estableixen aquest tipus d'ajudes.

Sobretot volem posar damunt de la taula un paquet d'ajudes pel tercer sector que el protegeixi amb contractació de personal, que lluiti contra la pobresa energètica, contra la bretxa digital per totes aquelles famílies que no tenen accés a la tecnologia, ajudes de primera necessitat com l’abastiment d’aliments... Estem treballant per a un pla de rescat potent i el poder fer front a aquestes conseqüències

Què destacaríeu del panorama del tercer sector a Catalunya?

Per a nosaltres, la Taula del Tercer Sector a Catalunya sempre han estat un referent. Porten molts anys treballant en comú amb una veu unitària, és una gran fortalesa i un referent a tota Europa per la diversitat d'organitzacions i persones que conformen la taula. Crec que és un referent i que pot tenir una llei pionera.

Amb unes eleccions a la vista potser no és l’escenari polític més idoni per a les necessitats de les organitzacions i es necessita estar en una estabilitat política. Evidentment aquestes èpoques de mudança poden ser complicades per treure el millor text, però Catalunya pot fer una llei referent, pionera i molt útil per als sectors més vulnerables i que benefici al màxim de col·lectius i persones.

Què hauria d'aplicar Catalunya de la metodologia de Castella la Manxa per millorar la seva pròpia llei?

El tenir un espai de diàleg civil és imprescindible. Que aquesta comissió estigui vinculada al nivell funcional més alt, arribant al president de la Generalitat i no a un departament concret, sinó que sigui el més transversal possible. També un pla d'estabilitat és bàsic i el reconèixer l'estatus propi d'entitats col·laboradores amb l'administració que faci avenços i elimini traves burocràtiques per facilitar eines de col·laboració entre entitats i administració