“Tenia tres anys quan va passar. Una nit van treure la meva mare de casa i se la van emportar. El meu germà i jo dormíem. Mai més vam saber d’ella”.

La mare d’Antonio Narváez no figura en cap llistat com a víctima o morta. El seu pare, mort un mes abans que s’enduguessin la mare, va ser un dels primers a caure a Marchena. “Avui segueix enterrat en una fossa”, explica Narváez. Amb 83 anys, continua demanant justícia per donar-los un enterrament digne.

El 30 d’agost, amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de Desaparició Forçada, Amnistia Internacional (AI) ha llençat la campanya “Res no és igual si algú desapareix”. La iniciativa posa el focus en un drama que continua present en l’actualitat i en països de tot el món, com Síria, Mèxic i, també, l’Estat espanyol.

Més de 100.000 víctimes

De fet, Espanya es troba entre els països amb més casos de desaparicions forçades. Segons AI, més de 100.000 víctimes del franquisme i la Guerra Civil continuen en parador desconegut mentre el Govern espanyol evita investigar els crims, tal com han constatat diversos mecanismes de Nacions Unides, com el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o diversos relators/es especials de l’ONU.

“A Espanya se segueix privant del dret a la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes”, apunta AI en el comunicat de presentació de la campanya. “L’absència d’una persona dins d’una família afecta enormement totes i tots els seus membres fins que no hi ha una resposta clara sobre quina ha estat la sort que ha corregut el seu familiar”, diu l’entitat.

A dia 31 d’agost, gairebé 200.000 persones han signat la petició que impulsa la campanya per recordar al ministre de Justícia, Rafael Català, que els casos de desaparició forçada continuen vigents actualment. La recollida de firmes insta el Govern a “investigar el que calgui per aclarir el parador d’aquestes persones”.

Sense resposta del Govern espanyol

No és el primer cop que Amnistia Internacional posa en marxa una iniciativa per demanar justícia davant les desaparicions forçades que s’arrosseguen des de la Guerra Civil i per mostrar solidaritat cap a les víctimes. A finals de l’any passat, es va llançar la campanya #JustíciaPerNadal, amb un vídeo en què una nena obre la porta de casa seva amb la il·lusió de donar la benvinguda a algú que fa temps que no veu, però no troba ningú esperant al carrer.

“La qüestió de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, silenciada durant tants anys, cada cop preocupa més gent i és per això que campanyes com la nostra o accions per a la recuperació de la memòria històrica, com l’obertura de fosses, aconsegueixen més ressò”, explica Dani Vilaró, integrant d’AI Catalunya.

Vilaró lamenta que la sensibilització no hagi arribat al Govern espanyol. “No hem obtingut resposta de l’Estat, tot i que sí de grups parlamentaris. El problema és que Espanya ni investiga ni deixa investigar”, apunta l’activista.

Amnistia Internacional recorda que el 2010, víctimes del franquisme van interposar una querella a l’Argentina, on es va iniciar una investigació en la qual Espanya no ha col·laborat. “En dues oportunitats ha rebutjat extradir els processament a l’Argentina, ha negat informació a la justícia d’aquest país i ha impedit que la jutgessa interrogui les 19 persones acusades, víctimes i testimonis”, assenyala AI.

Un fenomen global i vigent

Amb la campanya, l’ONG també vol recordar les víctimes desaparegudes a Síria, on la xifra ja supera les 75.000 entre el 2011 i el 2016 segons la Xarxa Siriana de Drets Humans, i les de Mèxic, on el juny del 2017, el Govern mexicà assegurava que prop de 32.000 persones es trobaven en parador desconegut.

"Amb aquesta campanya volem recordar que la desaparició forçada no és un fet puntual. La desaparició forçada en la mesura que no hi ha una resposta per a les famílies, s'allarga en el temps de manera permanent fins que no se sap què va passar amb els seus éssers estimats", ha manifestat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.