La justícia gratuïta ha rebut uns 16 milions d’euros menys des del 2011

Suport Tercer Sector – Jurídic
Autor/a: 
Júlia Hinojo
La icona que representa la justícia gratuïta Font: Advocacia Espanyola
La icona que representa la justícia gratuïta Font: Advocacia Espanyola
L'assistència jurídica gratuïta està formada pel torn d'ofici, el servei per violència de gènere i el d'assistència lletrada al detingut Font: Justicia Gratuita
L'assistència jurídica gratuïta està formada pel torn d'ofici, el servei per violència de gènere i el d'assistència lletrada al detingut Font: Justicia Gratuita

La justícia gratuïta ha rebut uns 16 milions d’euros menys des del 2011

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Tercer Sector – Jurídic

Resum: 

Un informe concreta que la inversió ha crescut un 5% del 2015 al 2016 per la recuperació parcial de les retallades dels sous dels advocats i les advocades del torn d’ofici.

La inversió pública estatal a la justícia gratuïta, és a dir, al torn d’ofici, al servei de violència de gènere i al servei d’assistència lletrada a la persona detinguda, ha disminuït en 16 milions del 2011 al 2016. El XI Informe de l’Observatori de Justícia Gratuïta Advocacia Espanyola, publicat aquest juliol, destaca alhora un lleuger increment de la inversió del 5% del 2015 al 2016.

Aquest repunt es deu, segons l’anàlisi de l’Observatori de Justícia Gratuïta, a la recuperació parcial de les retallades salarials que van patir els advocats i les advocades dedicades a la justícia gratuïta –en alguns casos a Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana, la retallada va arribar al 40%.

L’augment també és una conseqüència de l’increment de la partida destinada al servei de violència de gènere, que ha passat a rebre 8,5 milions d’euros, un 11,8% més que el 2015.

Amb xifres absolutes, la inversió total de les administracions públiques a l’assistència jurídica gratuïta es va situar als 240 milions d’euros el 2016, mentre que el 2015, la inversió rondava els 230 milions. Fa sis anys, el 2011, la quantitat era molt major, al voltant dels 255 milions.

Recomanacions del comitè expert

El comitè expert que forma l’Observatori considera que per millorar l’eficiència del servei és necessari canviar el marc normatiu de la justícia gratuïta, implantar l’expedient electrònic de manera global i definitiva per assegurar la relació telemàtica entre col·legis de l’advocacia i administracions públiques, garantir que els i les professionals del torn d’ofici tinguin un despatx principal obert al col·legi on se’ls requereix, i unificar els criteris de les comissions d’assistència jurídica gratuïta.

El malestar pels sous que perceben els advocats i les advocades del torn d’ofici –de mitjana no arriba als 135 euros de mitjana per expedient– ha anat creixent.

“La professió està molt proletaritzada i cada vegada hi ha més companys i companyes que opten per apuntar-se als diferents torns d’ofici. Òbviament, penso que haurien de cobrar uns honoraris dignes i que el nivell d’exigència professional hauria de ser més alt”, comenta Marisa Fernàndez, advocada especialitzada en violència de gènere i assessora dins l’entitat Dones Juristes.

Fernàndez va treballar durant anys com a advocada del torn d’ofici i assegura que des que va començar la crisi en el sector de l’advocacia, al voltant del 2011, molta clientela se’n va anar a la justícia gratuïta, perquè “amb aquests sous tan baixos, hi cabia una gran part de la gent, tenint en compte que s’accedeix a la justícia gratuïta amb uns ingressos iguals o inferiors al doble del salari mínim”.

Amb dades del 2016 i del conjunt de l’Estat, un de cada tres advocats/es (45.300) estaven inscrits al servei de torn d’ofici, és a dir, un 3,7% més dels que ho estaven el 2015. Alhora, també va augmentar el nombre de casos atesos per l’assistència jurídica gratuïta el 2016 respecte l’any anterior, dels 1.745.000 casos als 1.781.000.

Afegeix un comentari nou