Les 12 mesures que la PAH exigeix a Colau

  • La PAH va presentar l'informe el 17 de juliol

    La PAH va presentar l'informe el 17 de juliol - Font: PAH

  • La PAH considera que el Govern de Colar ha de ser més exigent per acabar amb els desnonaments i els abusos en els preus dels lloguers

    La PAH considera que el Govern de Colar ha de ser més exigent per acabar amb els desnonaments i els abusos en els preus dels lloguers - Font: PAH

  • La fotografia de la portada de l'informe

    La fotografia de la portada de l'informe - Font: PAH

  • L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un acte reivindicatiu de la PAH

    L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un acte reivindicatiu de la PAH - Font: Wikipedia

La plataforma demana a l’Ajuntament de Barcelona crear un cens de pisos buits a la ciutat en un màxim de sis mesos i que les ajudes al pagament del lloguer s’ofereixin durant tot l’any.

Cada dia, de mitjana, es produeixen 10 desnonaments a la ciutat de Barcelona, segons dades de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). El 85% d’aquests són per pisos de lloguer i el 13%, d’hipoteca. En total, el 2016 l’entitat va atendre 2.303 desnonaments dels 2.691 que es van registrar. Es van aturar 1.315 i només en 769 casos es va comptar amb una solució definitiva.

Amb aquestes xifres, la plataforma ha publicat un informe valorant els dos anys de polítiques públiques d’habitatge liderades per l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, qui havia estat una activa representant del col·lectiu abans d’entrar en política.

La PAH admet al document, presentat el 17 de juliol, que des de l’entrada del nou govern, s’han destinat més recursos i eines per afavorir el dret a un habitatge digne, però considera que encara s’han de fer més esforços per acabar amb l’emergència habitacional.

Aquestes són les 12 exigències contemplades a l’informe:

  1. Dotar de més recursos el Servei de Mediació en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupacions per evitar que les famílies hagin d’aturar diversos cops el seu desnonament, rellogar habitacions per tota una família o passar per pensions.
  2. Millorar la coordinació entre Serveis Socials, Habitatge i el Consell Social de l’Habitatge de Barcelona (CSHB), un espai amb grups de treball que revisen protocols sobre mobilització de l’habitatge buit, empadronament i regularització d’ocupacions, entre d’altres aspectes, i que va reviure amb l’entrada del Govern de Colau.
  3. Les persones immigrants sense papers o les famílies que viuen rellogant una habitació sense contracte són alguns dels col·lectius que no es tenen en compte a la Mesa d’Emergència de Barcelona, tal com afirma la PAH. La plataforma demana que l’Ajuntament no doni l’esquena a ningú.
  4. Que els ajuts al pagament del lloguer s’ofereixin durant tot l’any i no només de gener al març. “Les famílies no escullen ni poden calcular en quin mes no podran pagar”, diu l’informe. Tot i així, valoren “molt positivament” que s’hagin començat a donar aquestes prestacions i que hagin augmentat els recursos destinats a l’habitatge.
  5. Demanen crear més Centres d’Atenció Temporal a Famílies (CATAF), blocs de pisos on es reallotgen les famílies temporalment abans que la Mesa d’Emergència els atorgui un habitatge en règim de lloguer social. Ara mateix només hi ha un CATAF a Navas i la PAH considera urgent crear més centres dividits per tota la ciutat.
  6. Ampliar el parc públic d’habitatge i de lloguer per garantir que el reallotjament a una pensió serà realment provisional, no indefinida, i per donar resposta a les persones que viuen amb animals de companyia, prohibits en la majoria de pensions. “No podem fer platges per a gossos i desprès si et desnonen obligar-te a abandonar al teu gos”.
  7. Barcelona té només un 1% del parc públic de lloguer, mentre que la mitjana europea oscil·la entre el 15 i el 18%. En 10 anys, Barcelona hauria d’ampliar el parc públic com a mínim en 120.000 habitatges per complir amb la Llei catalana del dret a l’habitatge del 2007, que establia que s’arribaria al 15% el 2027. L’informe apunta que és responsabilitat de la Generalitat i de l’Ajuntament i que les polítiques d’habitatge s’haurien d’emmirallar en ciutats com Viena o Estocolm, amb fins a un 25% de parc públic.
  8. El Govern de Colau ha apostat per construir un 80% de pisos en règim de lloguer i un 20% en dret de superfície, però la PAH demana que el 100% dels pisos que es facin nous siguin per llogar-los.
  9. Elaborar en sis mesos un cens de pisos buits a Barcelona, una eina imprescindible per sancionar els que hagin estat abandonats injustificadament durant dos anys. “El govern de Colau portava al seu programa l’aplicació de les sancions i a l’equador del mandat només s’han posat 4 multes”, diu l’informe. De moment, només s’ha fet el cens d’habitatge buit a quatre barris. “Les dades oficials diuen que hi ha 80.000 habitatges buits, fins que no tinguem el cens no es podrà saber del cert ni aplicar correctius perquè passin a eixamplar el parc públic”, lamenta l’entitat.
  10. Estendre la compra d’habitatges a través del tempteig i retracte, uns drets que donen preferència a les persones inquilines a l’hora de comprar un pis arrendat quan la persona propietària el posa a la venda.
  11. Des de la plataforma critiquen els convenis entre l’Ajuntament i les entitats financeres, pel fet que els bancs continuen desnonant i disposant d’habitatges buits.
  12. Tot i valorar positivament l’impuls de les cooperatives d’habitatge, la PAH vol que se’n creïn també amb les persones o famílies amb menys recursos econòmics

Afegeix un comentari nou