L’esclavitud del segle XXI té cara de nena

  • Una de les dones que participen al vídeo de la campanya donant el seu testimoni

    Una de les dones que participen al vídeo de la campanya donant el seu testimoni - Font: APRAMP

  • La campanya #Exit es va presentar a Madrid el 5 de setembre

    La campanya #Exit es va presentar a Madrid el 5 de setembre - Font: APRAMP

  • D'esquerra a dreta, la directora de la campanya, Mabel Lozano, la presidenta de l'APRAMP, Rocío Mora, i Carolina, mediadora i supervivent, a la presentació de la campanya

    D'esquerra a dreta, la directora de la campanya, Mabel Lozano, la presidenta de l'APRAMP, Rocío Mora, i Carolina, mediadora i supervivent, a la presentació de la campanya - Font: APRAMP

  • Una dotzena de dones víctimes del tràfic de persones formen part de la unitat mòbil de rescat de l'associació

    Una dotzena de dones víctimes del tràfic de persones formen part de la unitat mòbil de rescat de l'associació - Font: APRAMP

  • Una de les participants al vídeo, Happy, de Nigèria

    Una de les participants al vídeo, Happy, de Nigèria - Font: APRAMP

La campanya #Exit difon un vídeo amb els testimonis d’una desena de dones víctimes del tràfic de persones i l’explotació sexual a l’Estat espanyol. 

“Les meves germanes em van portar a Espanya. Em van tancar en una habitació on els clients entraven, es despullaven i em demanaven coses que no volia fer”. Cristina, de Romania, va ser víctima del tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, una forma de violència de gènere molt present a l’Estat espanyol, el tercer país del món on més homes paguen pel sexe, amb un 39% que confessa haver-ho fet, segons afirma l’Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona (APRAMP).

Cristina, igual que Daniela, Happy, Liliana, Carmen, Tovia i Julia, protagonitza el vídeo de la campanya #Exit, dirigida per la cineasta especialitzada en drets humans, Mabel Lozano, i impulsada per l’APRAMP. L’objectiu de la iniciativa, presentada el 5 de setembre a Madrid, és sensibilitzar la població respecte un fenomen que rep poca atenció mediàtica.

“Si jo he tirat endavant, tu també”

Les dones del vídeo fa temps van decidir que volien deixar de ser invisibles. Ara, elles donen la cara per les que encara no ho poden fer. Són mediadores socials i lingüístiques que treballen en la unitat mòbil de rescat de l’APRAMP, l’associació que les va ajudar a sortir de la xarxa on van viure atrapades durant anys.

“Si jo he tirat endavant, tu també”. Això és el que transmeten les mediadores d’APRAMP, supervivents del tràfic de persones que han aconseguit reconduir les seves vides. Ana María Estévez, coordinadora de la unitat mòbil de rescat, destaca el paper fonamental de les 12 mediadores. “Les víctimes poden parlar amb algú que ha patit el mateix, que no les jutja en cap moment. Amb un/a traductor/a estàndard, no podrien empatitzar tant”, assegura Estévez.

Més d’un miler de víctimes detectades el 2016

Estévez va començar a treballar per APRAMP a finals dels 90, quan l’associació la va ajudar a desintoxicar-se de les drogues, per les quals es prostituïa. “Fins al 2010, quan es va tipificar el tràfic de persones com a delicte en el codi penal, no es van començar a visibilitzar les víctimes”, apunta la coordinadora.

Des de llavors, les víctimes que col·laboren amb la policia en la desarticulació d’una xarxa tenen dret a un permís de residència i treball, fet que facilita la integració a la societat i al mercat laboral. “Abans les forces de l’autoritat ens veien com un obstacle, però ara, després de molts anys d’esforç, reconeixen les entitats especialitzades com un complement en la lluita contra el tràfic de persones”, assenyala Estévez.

 

 

Malgrat admetre els avenços dels últims anys, Estévez aclareix que encara queda molt per fer. Només cal mirar els números. Segons el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) del Ministeri d’Interior, durant el 2016 es van registrar 1.046 víctimes de tràfic de persones i explotació sexual. Del 2012 al 2016, la xifra puja a les 4.400 víctimes.

Aquest nombre és només la punta de l'iceberg, ja que la prostitució només es castiga quan hi ha violència o coacció, fet que és molt difícil de provar si la víctima no interposa una denúncia. I sovint, les víctimes són reticents a apropar-se a la policia, per por a represàlies. Així ho explica una testimoni al vídeo de la campanya: “Intentava pensar una manera de fugir, però tenia molta por de tothom, que em posessin a la presó o em deportessin”.

Una 'app' sobre el tràfic de persones

Una de les prioritats d’entitats especialitzades com APRAMP és la sensibilització per a la prevenció a través de xerrades a escoles i instituts.

En el marc de la conscienciació des de l’àmbit educatiu, APRAMP presentarà el 18 de setembre la primera 'app' sobre el tràfic de persones. La defineixen com un “videojoc d’aventures i emoció a través del qual el jovent es podrà posar en la pell de Happy, una nigeriana de 19 anys”. Els i les usuàries podran seguir l’experiència de Happy des dels seus orígens a Àfrica fins a les vivències a l’Estat espanyol, passant pel viatge en pastera cap a Europa.

“Hem de parlar sobre la situació que viuen la majoria de dones que es prostitueixen. Els clients pensen que les dones estan allà perquè volen. No es paren a pensar en el que són les xarxes organitzades o en les històries que hi ha darrere de cada dona que ven el seu cos”, diu Estévez, que lamenta que la societat hagi normalitzat tant la prostitució.

“Tots i totes hem d’estar implicats i implicades en aquest delicte internacional. És l’esclavitud del segle XXI i té cara de dona”. Estévez fa una pausa i puntualitza: “I té cara de nena”. 

Afegeix un comentari nou