Hi ha prop de 300.000 persones gitanes a Catalunya, la majoria de les quals viuen a les grans ciutats i sobretot a la província de Barcelona. Exceptuant els nuclis reconeguts dels anomenats gitanos catalans –persones gitanes amb moltes generacions d’avantpassats catalans-, la resta van anar arribant durant el segle XX a Catalunya i es van assentar a les ciutats, on es podien guanyar millor la vida.

El 1998 va néixer una de les associacions amb més renom entre la comunitat gitana de Catalunya. Mercedes Porras, llicenciada en Història de l’Art, gitana i membre del Patronat de la Fundación Instituto de Cultura Gitana, va ser la cofundadora de la Fundació Privada Pere Closa i ara és la tècnica del projecte Siklavipen Savorença (Educació amb tothom).

La iniciativa Educació amb tothom sorgeix un any després de la creació de la Fundació. Amb quins objectius va néixer?

El projecte vol impulsar l’èxit escolar de l’alumnat gitano, potenciar la seva normalització educativa i promoure la interculturalitat i la igualtat d’oportunitats. Per a nosaltres el més important, la nostra fita és ajudar a aconseguir que tots els joves obtinguin el graduat a l’ESO i evidentment, potenciar els estudis postobligatoris i superiors.

A través del temps, el projecte s’ha anat implantant en diferents zones i en l’actualitat es desenvolupa a Badalona (Badalona Sud), Sant Adrià del Besós (barri de la Mina), Barcelona (barri Besòs-Maresme), l'Hospitalet del Llobergat (barri de la Florida) i Lleida (barri de la Mariola).

Per tant, estem parlant d’un projecte dissenyat per professionals gitanos/es i desenvolupat també per tècniques gitanes de cada zona d’actuació. Pensem que estem doblement legitimats per dur a terme aquesta iniciativa amb èxit, per una banda som professionals de l’àmbit educatiu i per l’altre, som gitanos i gitanes.

Quines són les tasques principals d’Educació amb tothom i els resultats que s’han aconseguit fins ara?

El projecte té resultats a llarg termini. El nostre alumnat comença a primer de Primària i deixa de prendre-hi part quan acaba els seus estudis. Per tant ens podem trobar que una o un alumne hi ha estat participant 15 anys sense interrupcions.

Aquest curs 2016-17 tenim 154 alumnes (Primària, ESO, postobligatòria i estudis superiors) i durant tota la trajectòria del projecte podem parlar de 600 alumnes aproximadament.

El nostre projecte treballa amb nens/es i joves gitanos, les seves famílies i professionals de l’àmbit socioeducatiu per afavorir i potenciar la formació dins del poble gitano i com a resultat, aconseguir l’èxit escolar.

Impartim classes de reforç educatiu (no només escolar), sempre en coordinació amb les escoles, i tutories individualitzades. El reforç al nostre alumnat no només és de caire acadèmic, el suport també és personal i emocionals. Som companys de camí durant la seva trajectòria formativa.

Com a fites destacables o resultats, en general podem dir que un 100% dels alumnes del projecte fan el pas a secundària de manera normalitzada; un 85% dels joves del projecte es treuen el graduat a l’ESO i d’aquest un 80% continua els estudis postobligatoris.

Com està la situació formativa actual de la comunitat gitana a Catalunya i quins són els reptes als quals centrar-se ara?

La situació formativa de la comunitat gitana, en general, encara avui no és del tot bona. S’està aconseguint pal·liar poc a poc l’absentisme escolar i s’està afermant la plena escolarització. De tota manera tenim reptes, com a comunitat, com disminuir tant el fracàs escolar com l’abandonament a l’ESO.

Ens trobem amb alumnes que han fet una primària impecable i que no acaben de gestionar amb èxit la secundària. De vegades són els mateixos joves que no tenen massa expectatives de futur i això s’agreuja per la manca de recolzament de les persones professionals dels centres educatius o el desconeixement de les famílies.

Això no vol dir que no n’hi hagin gitanos i gitanes que estudien, que es volen formar i que promocionin. Cada vegada més trobem a joves gitanos a les aules dels cicles formatius i de les universitats.

Amb la crisi econòmica, els col·lectius més vulnerables són els que sempre en pateixen més els efectes. Cal ser-ne conscient, però no creus que també es relaciona massa inconscientment la pertinença a una ètnia amb una situació d’exclusió social o econòmica?

Sí, evidentment i per desgràcia sempre es relaciona de manera conscient i inconscient la pertinença a una ètnia, i en aquest cas concret als gitanos amb una situació d’exclusió social o econòmica. És cert que moltes famílies gitanes viuen en situació de precarietat, però no necessàriament pel fet de ser gitanes.

Moltes famílies gitanes que vivien en condicions òptimes fa uns anys, amb la crisi econòmica han hagut de dependre de les ajudes socials per poder sortir-se’n. Educativament parlant això també ha tingut les seves conseqüències: manca de motivació de l'alumnat i les famílies respecte les sortides professionals, manca de recursos, etc.