Mònica Timón: “Cada vegada hi ha més famílies que ens pregunten sobre identitat de gènere”

Suport Associatiu - Jurídic
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Mònica Timón, psicòloga i presidenta de l'associació Pandora.
Mònica Timón, psicòloga i presidenta de l'associació Pandora. Font: Ivet Moreno.
Pandora ofereix assessorament, material didàctic i atenció psicològica a favor de les relacions no-discriminatòries.
Pandora ofereix assessorament, material didàctic i atenció psicològica a favor de les relacions no-discriminatòries. Font: Unsplash.

Mònica Timón: “Cada vegada hi ha més famílies que ens pregunten sobre identitat de gènere”

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Associatiu - Jurídic

Resum: 

La psicòloga i presidenta de l’associació Pandora constata que la diversitat d’orientacions sexuals està més normalitzada a l’aula.

Mònica Timón és psicòloga i presidenta de Pandora, una associació que elabora programes socials i de serveis per afavorir les relacions igualitàries i no discriminatòries entre sexes. Material didàctic, campanyes de sensibilització i atenció psicològica són alguns dels eixos vertebradors de l’entitat.

Com va néixer l’entitat Pandora?

Va néixer el 2005, fruit de la necessitat de treballar la no-discriminació i el respecte a la diversitat de gènere i orientació sexual en l’àmbit educatiu. Som un grup de professionals del sector de la psicologia i l’educació. Sempre havíem estat en contacte amb els col·lectius activistes LGTBI. Vam veure que hi havia moltes dones que no havien tingut una bona acceptació de la seva identitat i relataven una experiència molt negativa de les sessions psicològiques. Es queixaven que en comptes d’ajudar, els psicòlegs/es les havia perjudicat.

Donen un suport més especialitzat al col·lectiu?

Sí, vam veure la necessitat de donar un suport específic a aquestes dones, que potser necessitaven una atenció més especialitzada. El nostre primer treball va ser l’elaboració d’un material didàctic per a professorat i educadors/es, sobre sexisme, sexualitat i joves. Entenem que hem d’intervenir no només en unes determinades edats, sinó sempre, també amb els infants, per normalitzar les famílies monomarentals o monoparentals, per exemple.

Quines són les consultes més freqüents?

En l’àmbit educatiu, tenen a veure amb els recursos per abordar a l’aula la diversitat. Sobretot pregunten per sexualitat i gènere. Abans, hi havia més preocupació al voltant de l’orientació sexual. Ara sembla que el tema gay-lesbianes està més normalitzat. Ara hi ha preguntes de famílies que veuen que els seus fills/es s’identifiquen amb un gènere diferent. És una de les majors preocupacions i el professorat no està preparat per parlar d’aquests temes.


Què hauria de saber el professorat?

Hi ha molts conceptes que no coneixen o que no saben transmetre. Per exemple, la sexualitat fluïda (la persona pot anar variant de preferències sexuals al llarg de la seva vida), el gènere fluïd, la hipersexualitat, el concepte ‘queer’, diferenciar els diferents tipus de transsexualitats...


A partir de quin curs comencen a rebre consultes?

Sobretot a partir de secundària.

Quins són els estereotips falsos al voltant del món LGTBI?

Per exemple, la concepció de la bisexualitat com una fase. Molta gent creu que la bisexualitat és la indefinició, és a dir, que la gent bisexual encara ha de definir la seva orientació real. Encara que sembli mentida, en alguns llocs encara es pensa que l’homosexualitat és una malaltia. No és la majoria de la gent, ni molt menys. A les aules no s’explicita que és una malaltia, però en altres àmbits, sí. També hi ha mites sobre el que implica ser gay o lesbiana. La gent continua pensant que una lesbiana ha de ser masculina i no pot anar amb minifalda.

A quantes escoles arriba el suport de Pandora?

A una quarantena d’instituts. Tant a escoles de Barcelona ciutat com a municipis. Formem part de la Xarxa d'escoles i instituts per la igualtat de tracte i la no discriminació. Oferim tallers i assessorament al professorat, per si tenen alguna consulta puntual o si volen organitzar un cinefòrum per tractar una temàtica concreta. També tenim campanyes adreçades a adolescents.


El nombre d’instituts implicats va en augment?

Sí, ara s’està intentant que des de les pròpies escoles el professorat ja tingui les eines per treballar-ho a nivell transversal. Ara s’incideix en el cos docent per incloure-ho com a treball curricular. Abans només es treballava a partir de tallers puntuals.


Un dels últims projectes que estan tirant endavant a l'associació té a veure amb el col·lectiu jove LGTBI.

Estem fent un vídeo amb un grup de joves LGTBI de Vilanova i de Barcelona. Està en fase final. El guió ja està fet i en breu ho gravarem i ho publicarem a les xarxes socials. És un vídeo que s’adreça als joves. Hem deixat que siguin ells, que tenen entre 15 i 18 anys, els que elaborin el guió.

Què s’aprèn amb el vídeo?

Una de les escenes mostra un noi abraçat a la seva xicota i, de reüll mirant al noi que realment li agrada. Per fer el vídeo, els i les joves van pensar en la situació ideal i, després, en la situació real, el que viuen a la realitat. És sorprenent com, a aquestes alçades, encara hi ha molts joves que porten una doble vida. Amb aquest vídeo els volem donar veu.


En l’àmbit d’atenció psicològica, quins tallers organitzen?

Fem tallers que promouen el seu apoderament i lluiten contra la LBTQfòbia interioritzada. Volem apoderar les dones en la seva identitat de gènere i orientació sexual. Aquest novembre comencem el taller ‘Fugim de les relacions tòxiques i violentes’, per parlar de les dependències i visibilitzar la violència en parelles de dones.


Hi ha certa polèmica amb la diferència entre violència de gènere i violència entre dones que tenen una relació sentimental.

Hi ha un debat, perquè hi ha qui ho considera violència de gènere i n’hi ha que no, pel fet que per ser-ho, ha d’estar exercida per un home. El que és important és visibilitzar que aquest tipus de violència existeix i que és necessari tenir uns recursos específics per abordar-la.

Afegeix un comentari nou
0