Oriol Illa: “Les entitats socials han destinat més de 200.000 euros a pagar factures de llum, gas i aigua durant el 2015”

El cas de Rosa, la dona de Reus de 81 anys a qui Gas Natural va tallar el servei elèctric i que va morir en un incendi a casa seva, manté viu el debat sobre la pobresa energètica a Catalunya. La Taula del Tercer Sector Social, presidida per Oriol Illa, ha presentat un conveni a la companyia elèctrica per evitar més talls de subministrament a persones en exclusió.

Gas Natural assegura que, tot i que la llei 24/2015 contra la pobresa energètica és vigent, la normativa necessita incloure un reglament d’aplicació que contempli el protocol de comunicació i actuació de les empreses amb les administracions. Aquest tipus de llei necessita aquest reglament per ser efectiva?

No. La llei és clara i en l’article 6 diu clarament que les empreses subministradores no poden tallar el subministrament per qüestions econòmiques i sense avisar els serveis socials. Una altra cosa és que finalment s'acabi aprovant el reglament que comentes. No totes les lleis necessiten d’un reglament per desenvolupar-la. 

Alhora, resulta curiós que estiguem tractant aquests tecnicismes legals quan del que estem parlant és d’una empresa que ha acabat tallant el subministrament a una persona vulnerable, i això no ho poden fer. En aquest cas, han fallat tots els procediments establerts, però la principal responsable és Gas Natural Fenosa.

En què consisteix el reglament que demana Gas Natural? El protocol d'actuació que la Generalitat va publicar després d'aprovar la llei no és suficient?

Gas Natural s’excusa en una pràctica que, tot i ser habitual, no és obligatòria. Moltes lleis vinculen el seu desplegament a l’elaboració d’un reglament que ha de desenvolupar i aprovar el Govern i que ha de definir els detalls que no recull el text de la llei.

Aquest no és el cas de la 24/2015. I no ho és perquè el seu contingut, en l’apartat de pobresa energètica, no se supedita a l’elaboració de cap reglament, i a més és claríssim quant a la seva aplicació.

El que va fer el Govern, de forma immediata a l’aprovació de la llei, és desenvolupar un protocol d’actuació davant els impagaments de les factures de subministraments per tal de donar compliment a allò que estableixen els articles 6.2 i 6.4 per evitar els talls.

Aquest protocol indica el procediment d’actuació en aquests casos, relacionat amb aspectes com els terminis d’intervenció, els mecanismes de comunicació i en establir què s’entén per situació d’exclusió social, detalls també recollits en la pròpia llei.

Tanmateix, Gas Natural no pot excusar-se dient que aquest protocol no té rang de reglament. En el supòsit últim que no vulgui reconèixer aquest protocol, tot i que ho ha de fer perquè és norma elaborada pel Govern, el que sí que ha de fer és donar compliment al detall amb què està elaborada la llei 24/2015.

La prohibició de tallar el subministrament a les llars més necessitades va en la mateixa línia que la normativa europea?

Existeixen directives europees que obliguen als Estats a establir plans d’acció per pal·liar les situacions de pobresa energètica. Com malauradament ens té acostumats l’Estat espanyol, aquesta vegada tampoc ha desenvolupat cap normativa al respecte d’aquestes obligacions. El que sí queda clar, és que en l’àmbit territorial de Catalunya les companyies energètiques han de complir la llei 24/2015 i, en conseqüència, no realitzar cap tall de subministrament a les persones vulnerables.

La llei prohibeix el tallament del subministrament en les llars amb més necessitat, però no perdona el deute sinó que l’ajorna. Què es preveu fer llavors?

La llei prohibeix el tallament del subministrament si les persones consumidores estan en situació d’exclusió social, sigui quin sigui el moment de l’any i la durada d’aquesta situació. El que sí és cert és que no es condona el deute. Aquí és on entra el fons solidari creat pel Govern i que inicialment era de 5 milions i que es va ampliar fins a 10 M€.

Ara bé, aquest fons, que anava destintat a pagar factures que no podien fer front famílies vulnerables, no s’ha gastat tot. Hi ha una gran dificultat burocràtica perquè aquestes famílies s’acullin al Fons Social i realment no es coneixen prou bé els procediments i requisits per a poder-se’n beneficiar.

Tenim els mecanismes legals, la llei i tenim un fons econòmic per fer front la pobresa energètica i la veritat és que la situació és greu i ens preocupa, sobretot ara, a les portes de l’hivern. És una qüestió de justícia. Les companyies fins ara no han fet res per als col·lectius vulnerables.

Amb la pressió que estan fent les entitats socials després del cas de Reus, creus que Gas Natural i la resta d’empreses subministradores recapacitaran?

És difícil. El Govern diu que s’ha reunit 25 vegades amb les subministradores de gas i electricitat perquè acabin signant el conveni i no se n’ha sortit. Les entitats socials també hem trucat a la porta d’aquestes empreses i no n’acabem de treure una resposta clara. Tenim l’obligació d’exigir als poders públics i a les institucions garantir el subministrament de gas, aigua i electricitat com un dret bàsic.

Com a entitats socials tenim la necessitat d’atendre millor, però també l’obligació d’exigir drets per dignificar la vida de les persones usuàries. Cal articular una ampla aliança contra la pobresa energètica per reformar el bo social, una aliança per donar suport a operadors alternatius i per pressionar un canvi just i transparent en el sistema energètic. Només durant el 2015, les entitats socials han destinat més de 200.000 € a pagar factures de llum, gas i aigua.

Signar convenis entre les administracions públiques i les companyies de subministrament és un dels requisits de la llei. Quines condicions creus que haurien de considerar els convenis?

Un dels arguments esgrimits per Gas Natural per justificar la seva no actuació és que la llei 24/2015 no està prou desenvolupada. Si aquesta excusa fos certa, que evidentment no ho és, no s’explicaria com fins al moment 20 empreses subministradores d’aigua, que abasteixen la pràctica totalitat de la població catalana, sí que han signat aquests convenis establerts a l’article 6.3 de la llei.

Quina raó tenen totes aquestes companyies per signar el conveni si no és, entre d’altres, donar compliment a la llei? El convenis signats són molt clars i els considerem suficients. Obliguen a garantir una participació de l’empresa en el fons solidari de pobresa energètica amb una dotació econòmica. Amb els beneficis de Gas Natural, i de tota la resta de companyies elèctriques i gasístiques, no hi ha cap excusa per no signar aquests convenis.