Francisca Cardona: “La Llei de Protecció de Dades hauria de ser reformada en breu”
Comparteix
Francisca Cardona, advocada i doctora en Dret i membre de l'entitat Suport Associatiu, explica quins són els mecanismes per evitar vulnerar el dret a la pròpia imatge.
El dret a la pròpia imatge és un dret fonamental que contempla la Constitució Espanyola i desenvolupa la llei orgànica 1/1982 i la Llei de Protecció de Dades (LOPD) de 1999.
El 2018 entrarà en vigor a l’Estat espanyol el Reglament General de Protecció de Dades que actualitza la normativa i l’adapta a la realitat del món d’Internet.
Paquita Cardona, com tècnica jurídica de Suport Associatiu, ressalta la importància que les entitats apliquin una llei especialment estricta amb les persones menors d'edat.
La LOPD es va aprovar el 1999. Ha quedat molt desfasada amb l’aparició, no només d’Internet, sinó de les xarxes socials?
Sí, realment la LOPD hauria de ser reformada en breu, per adaptar-la al reglament de la Unió Europea. Moltes vegades quan pengem fotografies en una xarxa social no pensem en l’ús que se’n pot fer d’aquestes fotografies en el futur. Especialment pel que fa als i les menors.
No es pot pensar amb frivolitat que penjar fotografies de menors no té cap repercussió. Potser quan creixi, el o la menor no estarà feliç de veure fotografies de quan era menut/da.
El reglament entrarà en vigor el 2018 però es va redactar el maig del 2016. Les entitats i institucions estan treballant per aplicar-lo?
De moment, hi ha entitats que encara no tenen implementada la normativa de protecció de dades. Voler que s’avancin i ja facin canvis d’acord amb el que el Reglament els exigeix és potser massa exigent.
Hi ha qüestions que no sabem com acabaran regulades així que el més important en aquest moment és que totes siguin conscients de la necessitat d’adaptar la seva forma quotidiana d’organitzar-se als requeriments de la Llei de Protecció de Dades.
Creus que moltes entitats passen per alt la llei de protecció de dades i d’imatge?
És possible que per desconeixement hi hagi entitats que no tinguin un formulari adient per a la cessió de drets d’imatge.
En principi, les entitats que tinguin implementada la Llei de protecció de dades, hauran de tenir un formulari que permeti conservar l’autorització signada, però aquelles associacions que no apliquin la normativa probablement no siguin conscients de la importància de tenir les autoritzacions de les persones assistents als seus actes.
S'ha de demanar permís per publicar una foto d’un tercer o també cal autorització pel propi fet de fer la foto?
El permís s’ha de demanar per difondre les fotografies quan la persona es pot reconèixer a la foto. De vegades, fem fotografies i hi ha persones que surten a la foto i no anem demanant permís a tothom, però no podem exposar-les públicament sense la seva autorització.
Hi ha casos en què el dret a la pròpia imatge xoca amb altres drets, com amb la llibertat d'expressió. Quan és innecessari demanar autorització?
Hi ha casos en què s’ha de decidir quin dret predomina sobre l’altre. De fet, el Tribunal Europeu de Drets Humans manifesta a les seves resolucions quins són els criteris que poden determinar que un dret sigui prioritari sobre l’altre.
No cal demanar autorització a persones que ocupen càrrecs públics precisament perquè s’entén que l’interès informatiu està per sobre del dret a la imatge quan es tracta d’actes públics, per exemple.
Per exemple, en una jornada que organitza una entitat, cal demanar permís a tothom qui assisteixi?
Sí, s’ha de demanar autorització tret que les persones que assisteixen ja hagin donat el seu consentiment en un acte anterior.
Quines vies hi ha per demanar l'autorització?
La manera més fàcil de recollir aquesta autorització és informar les persones assistents que hi ha un formulari que han de signar per permetre que es puguin utilitzar les fotografies que es facin a l’acte per fer publicitat de les activitats que desenvolupa l’entitat.
En cas que no es vulgui demanar que signin aquest formulari, sempre es pot optar per fer les fotografies de manera que no es puguin identificar les persones que hi són presents.
I si l'organització de la jornada envia un correu amb una clàusula dient que qui hi assisteixi accepta automàticament que pot ser fotografiat a l’acte? Seria suficient o cal un document?
En principi, és necessari tenir un document signat, especialment en cas que hi hagi menors d’edat.
En aquest cas, correspon als i les representants legals donar aquesta autorització i és un aspecte especialment sensible, que podria donar lloc a demandes judicials per lesió del dret a la pròpia imatge. S’ha de ser molt curós en aquests casos.
Afegeix un nou comentari