Rachid: “No sé si els meus fills tindran una casa on viure quan tornin de l’escola”

Suport Associatiu - Jurídic
Autor/a: 
Júlia Hinojo
D'esquerra a dreta, els afectats Rachid Belhaj i Alí Mobarac; Irene Sabaté, del Sindicat de Llogateres; Joan Camós, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, i Dídac Segura, de la PAH local. Font: Sindicat de Llogateres. Font: Sindicat de Llogateres
D'esquerra a dreta, els afectats Rachid Belhaj i Alí Mobarac; Irene Sabaté, del Sindicat de Llogateres; Joan Camós, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, i Dídac Segura, de la PAH local. Font: Sindicat de Llogateres.
Rachid viu en un apartament turístic amb la seva família perquè l’Ajuntament no ha trobat un altre lloc on reallotjar-lo després que el desnonessin. Font: Sindicat de Llogateres. Font: Sindicat de Llogateres
Rachid viu en un apartament turístic amb la seva família perquè l’Ajuntament no ha trobat un altre lloc on reallotjar-lo després que el desnonessin. Font: Sindicat de Llogateres.

Rachid: “No sé si els meus fills tindran una casa on viure quan tornin de l’escola”

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Associatiu - Jurídic

Resum: 

El Sindicat de Llogateres fa pressió a l’Ajuntament de l’Hospitalet perquè garanteixi un habitatge digne davant els desnonaments.

El Sindicat de Llogateres comença a organitzar-se a l’Hospitalet, en un moment en què la crisi de l’habitatge s’ha estès més enllà de Barcelona i afecta tota l’àrea metropolitana.

Alí Mobarac i Rachid Belhaj exemplifiquen l’exclusió residencial que pateix la ciutat. Alí té data oberta de desnonament des de dilluns passat per impagament de lloguer. Això vol dir que el desallotjament pot ser qualsevol dia, a qualsevol hora. “No sé què fer. Els meus tres fills van a l’escola i potser quan tornin ja no tindran una casa on viure”, va explicar el pare en una roda de premsa organitzada aquest dimecres pel Sindicat de Llogateres amb el suport de la PAH local i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CEL’H).

Rachid, per la seva banda, porta 10 dies vivint en un apartament turístic amb la seva família perquè l’Ajuntament no ha trobat un altre lloc on reallotjar-lo després que el desnonessin. La propietària del pis no li va renovar el contracte perquè va decidir canviar de residència i viure al pis que tenia llogat. “Demà hem de marxar de l’apartament turístic per ‘overbooking’ i no sabem on anar”, va lamentar Rachid.

L’augment dels preus, més agosarat que a Barcelona

Els dos pares de família van explicar que no troben cap pis a l’Hosptialet amb un preu que puguin assumir. Irene Sabaté, portaveu del Sindicat de Llogateres, va assegurar que l’augment dels preus és insostenible i que encara és més desproporcionat que a Barcelona. En els últims dos anys, els preus de lloguer han escalat un 17%, mentre que a la capital l’augment ha estat del 16%. En els últims quatre anys, els preus a l’Hospitalet han crescut un 29%.

“Pisos de 30 metres quadrats a Collblanc o Torrassa es lloguen per 800 euros”, va apuntar Sabaté. L’escalada dels preus no només afecta els barris limítrofs amb Barcelona sinó tota l’àrea metropolitana, que ara està molt ben connectada amb l’aeroport i facilita l’aparició de pisos turístics.

Garantir una alternativa d’habitatge

Les entitats que van convocar la roda de premsa no accepten que l’Ajuntament s’escudi en l’argument “de sempre” i es desvinculi de “casos greus” –alguns amb menors d’edat– al·legant que no és competència seva. “L’Ajuntament hauria de garantir una alternativa habitacional digna davant els desnonaments, tal com diu la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”, ressalta Sabaté.

Acabar amb els desnonaments sense data ni hora

El Sindicat, la PAH i el CEL’H també demanen a l’Ajuntament que pressioni el poder judicial per aturar els desnonaments en obert, que es produeixen sense preavís i que, segons asseguren les entitats, estan vulnerant clarament la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) que es va produir amb el Decret del lloguer aprovat aquest any i que obliga a posar data i hora a tots els desnonaments.

Més protecció oficial de lloguer

Finalment, demanen que el consistori promogui un model de ciutat que garanteixi el dret a l’habitatge. Per exemple, promovent vivendes de protecció oficial. Ara mateix només n’hi ha 200, una xifra que s’allunya del 15% d’habitatges de protecció oficial que s’hauria de garantir de cara al 2027 segons la mateixa llei 24/2015. “Ara mateix no hi ha cap estratègia pensada per complir amb aquest objectiu”, va destacar la portaveu del Sindicat.

El model que defensen les entitats passa per promoure la protecció oficial de lloguer. Ara, la que més es fomenta és la de compra. “És un model caduc i anòmal, perquè fa que aquests pisos es converteixin en un producte amb el qual especular un cop deixa de ser un pis de protecció oficial”, va afegir Sabaté.

Afegeix un comentari nou