‘Totes veïnes’ mostra les dificultats de moltes persones per empadronar-se
Comparteix
-
La campanya 'Totes veïnes' vol visibilitzar les dificultats per aconseguir el padró. Font: Canva. -
Diverses entitats han acompanyat persones amb dificultats amb l'empadronament. Font: Canva.
La campanya està impulsada per la Coordinadora Obrim Fronteres i s’ha dut a terme a través de les xarxes socials del 10 al 18 de desembre.
L’empadronament per a les persones que viuen un procés migratori sovint és un maldecap per les traves amb les quals es troben. Aquesta situació deixa moltes persones en una posició de vulnerabilitat i de manca de drets. Per això, diverses entitats que treballen acompanyant les persones que tenen problemes per aconseguir l’empadronament han posat en marxa la campanya ‘Totes veïnes’ a través de les xarxes socials.
L’acció està impulsada per la Coordinadora Obrim Fronteres, que treballa en la densa dels drets humans i per aconseguir una acollida digna al territori, i altres col·lectius que formen part del projecte d’acompanyament i incidència en l’empadronament. L’objectiu de la campanya és mostrar les situacions amb què es troben moltes persones a l’hora d’aconseguir l’empadronament, així com fer palès la importància d’aquest tràmit per aconseguir el permís de residència, accedir a la sanitat o l’escola, a banda de l’impacte emocional i la incertesa.
Per exemple, “tot i que tothom ha de ser atès/a, sense targeta sanitària només s’ofereix atenció d’urgència. Per fer-la es demana el padró”, asseguren des de la coordinadora. Pel que fa a l’educació, expliquen que han vist “casos que han estat fins a sis mesos per començar l’escola”, perquè el consistori espera que l’infant tingui el padró per adjudicar-li la plaça.
Els testimonis que apareixen a través de les xarxes socials són el resultat de l’acompanyament que l’entitat ha dut a terme al llarg de l’any amb un centenar de persones. En molts casos, viuen en habitacions rellogades, segons la coordinadora. “Els ajuntaments no accepten que es tracta de casos d’habitatge insegur i no les volen empadronar sense domicili fix. Això fa que o bé hagin de pagar pel padró en un altre lloc, que desisteixin d’empadronar-se per no perdre l’habitatge o que busquin fer-ho en un altre municipi”, expliquen.
Les treballadores internes de la llar també són un col·lectiu amb problemes habituals per obtenir l’empadronament: “Moltes famílies per desconeixement, por o falta de voluntat no fan la pertinent autorització a la persona que viu a casa seva cuidant a les persones dependents i això impedeix que puguin empadronar-se allà”. Les persones sol·licitants d’asil que viuen inicialment en albergs o hotels, o les “famílies que viuen ocupant perquè no poden accedir a un habitatge en el mercat regular” també són col·lectius als quals la coordinadora ha acompanyat.
La Xarxa d’Entitats pel Padró ja té detectats gairebé quaranta ajuntaments catalans que dificulten aquest tràmit: “Ripoll potser és el cas més mediàtic, però en tenim altres on, per exemple, s’obren expedients d’expulsió o processos de desnonament derivats d’inspeccions que han de servir únicament per comprovar la residència a l’habitatge. O ajuntaments que donen de baixa de la llum o l’aigua a persones que estan ocupant després d’aquestes comprovacions. Això són vulneracions de drets bàsics que hem identificat i denunciat”, diuen des de la coordinadora.
‘Totes veïnes’ és una mostra de la situació que viuen moltes persones a Catalunya, però també vol “apel·lar a altres col·lectius a implicar-se per garantir l’accés al padró de les persones amb dificultats”, expliquen des de l’entitat. En aquesta línia, la campanya ha servit per mostrar organitzacions a les quals les veïnes es poden adreçar davant d’aquestes situacions.
També s’han “fet uns formularis en els quals les persones que tenen dificultat o en coneixen algú poden indicar quines traves s’estan trobant i, des de la coordinadora, se les contacta i acompanya o es busca una entitat a prop”. La Coordinadora Obrim Fronteres també ofereix altres materials de consulta que pot fer servir la ciutadania per donar suport a les veïnes que tenen dificultats per empadronar-se.
La campanya, a més, reflecteix la feina que cada dia fan una gran quantitat d’entitats catalanes. Des de la coordinadora es mostren satisfetes pels resultats assolits: “Hem arribat a 10.000 persones o més i a col·lectius que fins ara potser no havien posat el focus en el padró i que, amb la campanya i el projecte, tindran més eines i arguments al seu abast per acompanyar a les persones del seu entorn en aquest tràmit essencial per a la vida de moltes d’elles”.
Afegeix un nou comentari