Llei de transparència catalana: a què obliga les entitats? (part II)

La llei regula què han de fer per complir els principis de legalitat i qualitat del servei públic les administracions, les entitats vinculades, les empreses públiques, les entitats públiques, i les entitats privades que presten serveis, són adjudicatàries de contractes del sector públic, o bé reben subvencions o ajuts públics.

La llei estableix els deures i obligacions dels anteriors subjectes obligats, en els aspectes següents:

• Per promoure la transparència d’actuacions.
• Per garantir l’accés a la informació pública.
• Per establir mesures de bon govern.
• Per aconseguir un govern obert.

En concret en matèria de transparència, els subjectes obligats han de dur a terme les actuacions següents:

• Difondre la informació pública d’una manera veraç i objectiva.
• Garantir que aquesta informació pública es difongui d’una manera constant i actualitzada.
• Organitzar la informació pública garantint un accés fàcil i comprensible, així com una consulta àgil i ràpida.
• Organitzar temàticament la informació, perquè sigui fàcil i intuïtiva de localitzar. És a dir organitzar-la per àrees de treball.
• Facilitar la consulta de la informació amb mitjans informàtics.
• Respectar el principi de publicitat universal (accessible a tothom).

Aquestes obligacions de transparència són mínimes i generals, per tant s’haurà d’estar atent a allò que estableixi la normativa per a cada cas.

En tot cas, el deure de transparència es regula com un deure preferent, però s’haurà d’exercir respectant els límits que les diferents normes puguin establir pel cas concret, com ara la relativa a la protecció de dades de caràcter personal.

En el cas de les entitats del tercer sector, per tal de valorar a què ens obliga la normativa en matèria de transparència, d’una banda hem de diferenciar els conceptes de publicitat activa i passiva.

• Publicitat activa: la llei descriu el concepte de publicitat activa com el deure dels subjectes obligats de fer públics d’ofici els continguts d’informació pública que determina la normativa. És a dir, l’obligació dels subjectes de complir amb el deure d’informació pública.
• Publicitat passiva: la publicitat passiva afecta les entitat prestadores de serveis públics. En aquest cas, el deure de publicitat activa el té l’Administració per a la qual es presta el servei i l’entitat l’haurà de complir en el cas que la pròpia administració ho requereixi.

I de l’altra, podem dividir en tres blocs les entitats obligades per aquesta llei:

• Aquelles entitats que presten serveis públics.
• Aquelles que reben subvencions o ajust públics.
• Aquelles entitats adjudicatàries de contractes amb l’Administració pública.

Com ja hem anat explicant la Llei de transparència és una llei feta i pensada principalment per a les administracions. Tot i això també se’n deriven obligacions per a les entitats  que presten serveis, contracten, estan relacionades o reben ajuts o subvencions directament d’administracions públiques.

En aquest apartat veurem, quines són les actuacions a què estan obligades de manera directa les entitats del tercer sector.

Interpretant la llei, hem de diferenciar en primer lloc la relació directa que les entitats poden tenir amb l’Administració per tal de extraure a què s’obliga cada entitat en un cas o un altre. Partirem doncs de la divisió en tres blocs que ja hem fet abans.

Primer bloc: Aquelles entitats que presten serveis públics.

Les persones jurídiques que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats hauran d’informar l’administració de:

• Les activitats directament relacionades amb el servei públic.
• La gestió de serveis públics.
• La percepció de fons públics.
• Retribucions percebudes pels càrrecs directius (quan el volum de l’entitat derivat de la prestació de serveis públics, és superior al 25% del volum general).

Aquí qui realitza la publicitat activa és l’administració. És l’administració la que podrà demanar informació a l’entitat, que tindrà un deure de publicitat passiva.

Segon bloc: Aquelles que reben subvencions o ajust públics.

Les entitats que reben subvencions o ajuts per més de 100.000€ anuals  o més de 5.000€ anuals i que almenys el 40% dels ingressos procedeixi de subvencions o ajuts públics estan obligades a fer publicitat activa.

En aquest cas, s’estableix aquest plus d’obligatorietat ja que són entitats destinatàries de diner públic i han de justificar l’aplicació, destí i resultats obtinguts amb aquests diners públics.

Per saber la documentació que han de fer pública aquestes entitats, hem de parlar de diferents tipus d’informació:

1er. Tipus: Informació institucional, organització i estructura

• Normativa que les regula (estatuts, reglament de règim intern, etc.).
• Funcions i tasques de l’entitat.
• Organigrama (òrgans directors, personal tècnic, personal directiu, entitats vinculades, etc.).
• Identificació dels responsables i càrrecs.
• Perfil i trajectòria dels responsables (breu CV).
• Retribucions òrgans direcció o administració (quan es reben subvencions o ajuts de més de 10.000€).
• Identificació de l’entitat i dades de contacte.

2on. Tipus: Informació de rellevància econòmica

• Pressupost.
• Comptes anuals i auditoria de comptes.
• Informació sobre retribucions, indemnitzacions i dietes del personal remunerat amb la seva classificació laboral (quan es reben subvencions o ajuts de més de 10.000€).
• En el cas de les fundacions que per llei estan obligades a presentar declaració de responsable per a determinades activitats de caire econòmic i a respectar una regulació d’incompatibilitats en l’exercici del càrrec, també es faran públiques aquestes resolucions dictades per l’òrgan competent (protectorat).

3er. Tipus: el deure de transparència en la contractació pública

En el cas dels contractes adjudicats per l’administració, mínim dels 5 darrers anys, caldrà publicar l’objecte del contracte, l’ import, la durada, i si n’hi ha, les posteriors  les modificacions, les  pròrrogues i les subcontractacions.

4art. Tipus: el deure de transparència en els  convenis de col·laboració amb l’administració

La llei parteix de l’obligació de transparència en els convenis de col·laboració subscrits entre entitats i administració, que siguin vigents, a diferència del cas dels contractes públics, on es demana informació pública dels cinc darrers anys.

La informació pública relativa als convenis de col·laboració suposa conèixer la seva data, quines són les seves parts, l’objecte, les obligacions, la durada, les modificacions posteriors (en el cas que n’hi hagin), la informació relativa al compliment i finalment l’execució dels convenis.

5è Tipus: el deure de transparència respecte les  subvencions i ajuts públics

La llei també demana aquí tenir al dia la informació relativa als cinc darrers anys, com en el cas de la contractació pública.

Cal informar de l’import de l’ajut o subvenció, de l’objecte, qui són els beneficiaris, i les retribucions dels òrgans de direcció o administració ( pel cas de subvencions o ajuts de més de 10.000€).

Tercer bloc: Aquelles entitats adjudicatàries de contractes amb l’Administració Pública: en aquest cas, els contractes del sector públic inclouran les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació.

Per tal de donar compliment a les obligacions que estableix la Llei de transparència, les entitats comptaran amb els mitjans següents:

• A través del lloc web i seus electròniques.
• A través dels portals de les administracions.
  • Només entitats amb finalitats culturals o socials.
  • De menys de 50.000€ de pressupost.
• En format electrònic.
• De manera gratuïta i de fàcil accés.
• De manera estructurada i clara.
• En format reutilitzable.

L’incompliment del deure de transparència i les obligacions derivades, regulat al Títol II de la Llei, suposa l’aplicació d’un règim sancionador.

La llei diferencia l’incompliment en tres graus:

• Les infraccions molt greus: són infraccions molt greus en matèria de transparència el fet de no complir amb l’obligació de publicitat activa, i no establir els mecanismes necessaris per garantir transparència en la gestió administrativa (tant en els contractes amb l’administració pública, com en els convenis de col·laboració, o en els ajuts o subvencions).
• Les infraccions greus: són infraccions greus l’incompliment total o parcial del deure de transparència regulat al títol segon de la llei.
• Les infraccions lleus: són infraccions lleus en matèria de transparència aquelles actuacions negligents o poc curoses amb els deures exigits.

Front les infraccions i la seva categoria, segons el grau d’incompliment de la llei, es preveuen diferents sancions per a cada subjecte obligat per la norma.

En concret, en el  cas de les entitats del Tercer Sector, el sistema de sancions previst pel cas d’incompliment de la normativa preveu les conseqüències següents:

• Amonestacions.
• Declaracions d'incompliment amb publicitat.
• Multes des de 600€ a 12.000€.
• Inhabilitació per rebre ajuts públics d’1 a 5 anys.
• Suspensió per poder contractar amb l’administració pública (fins a 6 mesos).
• Suspensió de la inscripció en el registre de grups d’interès, per a aquelles entitats que influeixen en la creació de lleis i l’aplicació de polítiques públiques, des d’un any fins la cancel·lació definitiva d’aquesta publicitat.

El procediment sancionador es pot iniciar a instància de l’Administració o per denúncia prèvia d’un tercer perjudicat per l’incompliment del deure de transparència.

El procediment sancionador també es pot iniciar a instància del Síndic de greuges, la Sindicatura de comptes i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

La llei preveu quin és el organisme encarregat de donar compliment al procediment sancionador en funció de qui sigui el subjecte infractor.

Finalment les infraccions i sancions prescriuen pel pas del temps. Així en el cas de les infraccions, les molt greus prescriuen al cap de tres anys de produir-se la infracció, les greus al cap de dos anys, i les lleus a l’any.

En el cas de les sancions, si un cop dictades no s’ha obligat al compliment, passat el temps ja no seran aplicables. En el cas de les sancions molt greus al cap de tres anys de dictar-se la sanció, les greus al cap de dos anys, i les lleus al cap d’un any.