“Una altra manera de fer economia és possible”, assegura amb determinació la Nina González. Aquesta és una de les màximes que guia l’actuació de Finançament Ètic i Solidari (FETS), una entitat que impulsa les finances ètiques i solidàries des del 1999. FETS agrupa entitats de l’economia social i solidària i les finances ètiques cooperatives, l’acció social, l’educació i la solidaritat internacional, totes unides amb un objectiu: contribuir a un canvi de model financer que prioritzi el benestar de les persones. En parlem amb la Nina González, la seva coordinadora.

Si mirem enrere, com van néixer les finances ètiques?

Van sorgir com a resposta a la necessitat de donar coherència als valors que tenim les persones i l’ús que fan les entitats financeres dels nostres diners. Van néixer als Estats Units, de la mà de persones i col·lectius que, en aquell moment, estaven contra la guerra del Vietnam i l’Apartheid a Sud-àfrica, i van veure que mentre ells es mobilitzaven contra aquestes guerres, en canvi, els seus diners les estaven finançant. Per tant, van començar a treure els diners dels bancs.

I què van fer?

Van començar a estalviar de manera més col·lectiva i intentar donar uns valors més coherents als seus diners. Això va passar fa molts anys, parlem de la dècada dels seixanta i setanta; ara bé, malauradament, aquesta situació continua sent molt actual, per exemple, amb les guerres que hi ha al nostre voltant. De fet, tres de cada quatre armes al món no existirien si no fos pel finançament dels bancs.

Per tant, cal aprofundir en aquest principi de coherència, que és fonamental i diferenciador de les finances ètiques, i intentar que, si estem en contra de les guerres, els nostres diners no contribueixin a finançar armament, per exemple.

No és un tema que només afecti l’armament.

No, per això aquest principi de coherència continua sent de plena vigència. I, és clar, de la mateixa manera que parlem d’armament, podem enfocar-nos en la destrucció del medi ambient, en el finançament d’energies fòssils. Si som ecologistes i pacifistes, cal procurar que els nostres diners vagin a una entitat financera que exclou directament aquesta mena d’inversions i de finançament. Aquí entra el principi d’exclusió de les finances ètiques, és a dir, excloure tots aquells sectors o àmbits que vulneren els drets humans i que van en contra dels nostres valors.

Aquests principis es traslladen també al funcionament intern de les entitats de finances ètiques?

Per descomptat, per això moltes són cooperatives. És a dir, a diferència de la banca convencional, per exemple, a les entitats de finances ètiques les persones sòcies hi participen de la mateixa manera independentment dels diners que hi tinguin. S’aplica el principi d’una persona, un vot. A la banca convencional, el poder de decisió i la capacitat d’influència sempre va lligat als diners que es tenen a l’entitat.

I pel que fa a la transparència?

Aquest és un altre principi molt rellevant i diferenciador de les finances ètiques. Com a exercici, des de FETS sempre convidem els joves a anar a la seva entitat financera i preguntar què s’està fent amb els seus diners. De la mateixa manera que quan ens mengem una fruita o ens comprem una samarreta volem saber d’on ve, també hauríem de fer-ho amb les entitats financeres i l’ús que fan dels nostres diners. Per tant, remem a favor d’un canvi cultural vinculat a aplicar principis de consum més crítics i conscients amb relació als nostres diners.

Per tant, caminar cap a un model que prioritzi el benestar de les persones.

D’això es tracta. En aquest sentit, les finances ètiques tenen un compromís amb transformar la societat. Això es trasllada a quins criteris utilitzen les entitats per donar suport a un projecte o un altre. És a dir, no només s’exclouen alguns àmbits que es consideren nocius, sinó que es fa una avaluació social, ètica i ambiental els projectes que es financen per avaluar si tindran un impacte positiu i transformador en la societat.

En el moment actual, cal continuar fent valdre tots aquests principis?

Estem en un moment en què ho hem hagut de fer perquè veiem com moltes entitats de la banca convencional s’estan apropiant del discurs de la sostenibilitat. Aquest greenwashing fa que per a les persones consumidores sigui cada cop més difícil diferenciar una cosa de l’altra.

"Estem veient com moltes entitats de la banca convencional s’estan apropiant del discurs de la sostenibilitat".

Com ho feu?

De diverses maneres. Per exemple, des de FETS vam presentar a principis d’any l’Escàner de les Finances Ètiques, una eina que permet mesurar, per primer cop, el grau de compliment dels principis ètics a les entitats financeres. La intenció és lluitar contra aquest greenwashing i reivindicar els principis de les finances ètiques, a través de paràmetres objectius i mesurables.

Un dels problemes és que sembla que només hi hagi una manera de fer economia. Hi ha poc espai per a models alternatius?

Actualment, el model d’educació econòmica està molt alineat amb el sistema capitalista predominant. Hem vist com en els darrers anys s’ha anat perdent molt aquesta dimensió més social de l’economia. Hem oblidat que l’economia és una ciència social i, per tant, una eina per contribuir a la societat. Cada cop a més facultats d’economia s’estan perdent assignatures com Història del Pensament Econòmic, per exemple. Tampoc es parla d’altres disciplines com l’economia ecològica o feminista, que són molt minoritàries.

Això afecta directament la manera en què el jovent concep l’economia.

Bàsicament, aquesta mena de pensament únic fa que el model d’educació econòmica actual no estigui generant ciutadans i economistes crítics. Nosaltres diem que cal una anàlisi més complexa i més holística de la realitat. També veiem com a escoles i instituts sovint l’economia que s’està prioritzant és l’emprenedoria i una visió molt financeritzada de l’economia, deixant de banda les alternatives. Tot plegat és molt preocupant.

A FETS treballeu per canviar aquesta tendència predominant des de la base, des de les escoles.

Fem molta feina a l’educació secundària, batxillerat i cicles formatius. Treballem amb el professorat per oferir eines i recursos perquè pugui plantejar aquestes altres mirades i perspectives a l’aula. En aquest sentit, hem impulsat RedEFES, una xarxa per a l’educació en les finances ètiques i solidàries, a nivell estatal, que és un espai per compartir recursos, possibilitar que el professorat comparteixi experiències i donar protagonisme a l’alumnat a l’hora, per exemple, d’impulsar les finances ètiques al seu centre o dins la comunitat educativa.

"Hem oblidat que l’economia és una ciència social i, per tant, una eina per contribuir a la societat".

Quina ha estat la resposta del professorat?

Molt positiva. De fet, ens hem adonat que els docents, en general, tenen molt d’interès a promoure aquesta educació econòmica més crítica i un model de consum diferent de l’actual. Ara bé, massa sovint es troba que ha de fer un esforç molt gran per poder treballar en aquesta línia. Allò que li arriba més fàcilment i que té més a l’abast és un model de consum de pensament únic basat en l’economia financera.

El model actual també impacta molt negativament en les dones i sovint invisibilitza la seva contribució a l’economia.

Aquest és un repte fonamental, com fem avançar economies més plurals i feministes. I penso, per exemple, en totes les iniciatives que tenen a veure amb l’economia de les cures. La majoria són processos portats per dones, cooperatives feministes que troben aixopluc en les finances ètiques. Malauradament, aquesta mena de projectes difícilment trobarien finançament fora de les finances ètiques. Ja coneixem els elevats nivells d’exclusió financera que pateixen les dones, molt més alts que els homes.

En quin sentit?

En molts, per exemple, quan una dona vol demanar un préstec, té moltes més dificultats per obtenir-lo que un home, en les mateixes condicions. Hi ha un estudi molt aclaridor de Setem Euskadi que exposa clarament aquesta desigualtat. Per tant, cal continuar apostant decididament per combatre l’exclusió financera de les dones i impulsar aquesta economia solidària i feminista.

Quines són les principals barreres i resistències a aquest canvi de model?

És una barreja de diversos factors. Per exemple, la normativa que existeix actualment no afavoreix les entitats financeres transformadores. És cert que hi ha normatives a nivell europeu que ja incorporen elements de sostenibilitat i, per tant, són positives. Ara bé, persisteix un marc normatiu que continua sent massa lax i no ajuda a transformar en positiu.

No és fàcil canviar les coses des de baix.

Evidentment, el poder del sistema financer és molt gran, i les finances ètiques tenen una capacitat limitada a l’hora de poder incidir políticament. Per això, cal que guanyem pes, per exemple a nivell comunicatiu, per tal d’arribar a més persones i fer possible un canvi cultural. I penso en la gent jove, en connectar millor amb les seves lluites com ho han fet el moviment feminista o ecologista. A nosaltres ens està costant més, és un dels reptes que tenim al davant. L’educació, insisteixo, és clau en aquest sentit.

Parlem de l’últim baròmetre de les finances ètiques. Quines són les principals conclusions?

Potser el més destacable és el màxim històric de préstecs que s’han concedit. A diferència de la banca convencional, que la major part dels diners que mou són pura especulació, les finances ètiques aposten per donar suport a projectes que reverteixen en l’economia real i tenen un alt impacte social i ambiental. I creiem que arribar a gairebé dos mil milions d’euros en préstecs és una molt bona dada.

I pel que fa a la morositat?

Un dels mites que arrosseguen les finances ètiques és que no són fiables. En canvi, la taxa de morositat continua sent molt baixa, més que en el sector de la banca convencional. És una dada que creiem que val la pena reforçar per desmuntar aquestes idees preconcebudes.

Què cal millorar?

El volum d’estalvi i d’usuàries, que, malgrat que continua sent alt, creiem que hem de caminar cap a un canvi d’escala i millorar en aquest sentit. I la via per fer-ho és continuar treballant en més sensibilització i educació.