Com afecta la llei de transparència estatal a les entitats no lucratives? (II)

02/05/2014

Autor/a:

Gemma Uix Carrión

Font:

Com afecta la llei de transparència estatal a les entitats no lucratives? (II)

02/05/2014

Resum:

Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a demanar a l'administració informació sobre les entitats no lucratives, sempre respectant els límits definits i la llei de protecció de dades.

En el recurs anterior s'ha explicat què és la Llei de transparència estatal, què pretén i com es regulen els aspectes generals de la norma.

Les entitats estan obligades a donar publicitat activa de les seves activitats, però també, els ciutadans i ciutadanes tenen dret a demanar certa informació si la necessiten.

Tot i que no pertany a aquestes entitats l'obligació d’atendre les demandes dels ciutadans i ciutadanes de forma directa, sí que tenen l’obligació d’atendre les demandes de l’Administració quan aquesta els demana informació en compliment del deure d’informar els ciutadans que sol·liciten informació que obra en poder de les entitats.

Tanmateix, tot i no exposar-se explícitament a la llei, les entitats no lucratives també poden sol·licitar la informació que necessitin a l’Administració mitjançant el mateix procediment fixat per al ciutadà.

A continuació s’explica com fer-ho i quines limitacions hi ha, respectant sempre la llei de protecció de dades de caràcter personal.

ÍNDEX

Com poden els ciutadans i ciutadanes demanar informació que tenen les entitats no lucratives?

Quines limitacions hi ha al dret de ser informat?

Com s’han de protegir les dades personals?

Es pot interposar recurs contra la resolució que denegui la sol•licitud d’informació al ciutadà?

Quin és el termini per impugnar la sol•licitud denegada?

Quan de temps té el Consell de Transparència i Bon Govern per resoldre el recurs?

Com poden els ciutadans i ciutadanes demanar informació que tenen les entitats no lucratives?

Els ciutadans poden sol·licitar informació que posseeixen les persones jurídiques que presten serveis públics o exerceixin potestats administratives.

Per fer-ho, hauran de dirigir la sol·licitud a l’Administració, organisme o entitat vinculada, identificant-se, exposant la informació exacta que necessiten, facilitant una direcció de contacte, preferentment electrònica, a efectes de comunicacions, i en el cas que calgui, determinar la modalitat d’accés a la informació.

Tot i que el sol·licitant no resta obligat a exposar els motius pels quals sol·licita l’accés a la informació, ho pot especificar per a què es tinguin en compte en el moment de ponderar els criteris per a prendre la decisió, tot i que el fet de no exposar el motiu no ha de sé la única raó per rebutjar la sol·licitud.

Per això, es crearan unitats d’informació a l’Administració general de l’Estat per facilitar al ciutadà el coneixement de quin òrgan ha de presentar la seva sol·licitud.

Quines limitacions hi ha al dret de ser informat?

La llei limita el dret d’accés dels ciutadans a determinada informació quan pel fet d’accedir a la informació suposi un perjudici per:

La seguretat nacional.
La defensa.
Les relacions exteriors
La seguretat pública.
La prevenció, investigació i sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris
La igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva.
Les funcions administratives de vigilància, inspecció i control.
Els interessos econòmics i comercials.
La política econòmica i monetària.
El secret professional i la propietat industrial.
La garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisions.
La protecció del medi ambient.

L’aplicació d’aquests límits no és indiscriminada, sinó que ha de ser justificada i proporcional, atenent a les circumstàncies de cada cas concret, i sobretot, quan concórrer un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació que es sol·licita.

Com s’han de protegir les dades personals?

Les dades personals s’han de protegir d’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal, i prenent en consideració el tipus de dades contingudes a la informació que es sol·licita:

Informació amb dades merament identificatives

Organització
Funcionament
Activitat pública

Informació amb dades personals especialment protegides

Només es podrà autoritzar l’accés de les següents dades en cas de disposar del consentiment exprés i per escrit de l’afectat, a menys que aquest/a hagi fet manifestament públiques les dades amb anterioritat.

la ideologia.
la filiació sindical.
la religió i les creences de persones.

Només es podrà autoritzar l’accés a les següents dades si es disposa del consentiment exprés de l’afectat o si aquest estigués emparat per una norma amb rang de llei.

l’origen racial.
la salut.
la vida sexual de les persones.
dades relatives a infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública de l’infractor

Informació amb dades personals sense ser especialment protegides

Es pondera l’interès públic de la informació amb els drets de protecció de les dades personals d’aquells que apareguin a la informació sol·licitada.

Aleshores, es seguiran els següents criteris per a prendre la decisió:

El menor perjudici als afectats, disposant del seu consentiment exprés o bé havent transcorregut 25 anys des de la seva mort si es coneix la data, i si no es coneix, a partir dels 50 anys des de la data dels documents.
La justificació pels sol·licitants de la seva petició en l’exercici d’un dret o pel fet de ser investigadors, motivant la sol·licitud per finalitats històriques, científiques o estadístiques.
El menor perjudici dels drets dels afectats en el cas que els documents sols continguin dades merament identificatives.
La major garantia dels drets dels afectats en cas que les dades contingudes als documents puguin afectar a la seva intimitat o seguretat, o es refereixin a menors d’edat.

Dissociació de dades

Si l’accés s’efectua dissociant prèviament les dades personals per tal que no es puguin identificar les persones afectades, no caldrà l’aplicació dels anteriors criteris i es podrà facilitar la informació.

Cessió parcial del document

Si les dades personals només estan a una part del document, es podrà cedir parcialment, informant el sol·licitant que no disposa de la informació completa.

Es pot interposar recurs contra la resolució que denegui la sol•licitud d’informació al ciutadà?

Sí. Si la informació és denegada per l’òrgan encarregat de facilitar-la, la llei preveu el dret a impugnar la resolució que desestima la sol·licitud davant el Consell de Transparència i Bon Govern amb caràcter potestatiu i previ a la seva impugnació davant del Jutjat Contenciós Administratiu. En el cas que les comunitats autònomes atribueixin en les seves respectives normatives aquesta competència a òrgans específics prevaldrà la competència de l’òrgan autonòmic.

Audiència dels afectats

Si es denega l’accés a la informació per protegir drets o interessos de tercers, amb anterioritat a la resolució es convocarà les persones afectades a una audiència perquè exposin el que els convingui.

Comunicació de la resolució al Defensor del Poble

La resolució que dicti el Consell serà comunicada al defensor del poble.

Quin és el termini per impugnar la sol•licitud denegada?

El termini per impugnar la sol·licitud és d’1 més a comptar des del dia següent a la notificació de l’acta impugnat.

El silenci administratiu és negatiu, i es pot impugnar a partir del dia següent en què es produeixin els efectes del silenci.

Quan de temps té el Consell de Transparència i Bon Govern per resoldre el recurs?

El Consell de Transparència i Bon Govern disposa del termini de 3 mesos per a resoldre i notificar la resolució, a partir del qual, si no ha resolt, s’entendrà desestimada la sol·licitud.

(Consulta més informació a l’anterior i al següent recurs)

Etiquetes:

transparència i rendició de comptes, Llei de transparència, Legislació