Com poden les entitats promoure consultes populars no referendàries?
Comparteix
Aquest mecanisme, tot i no ser de caràcter vinculant, permet expressar l’opinió sobre alguna qüestió de la vida pública.
Tal com estableix l’Estatut de Catalunya, la Generalitat té la capacitat de promoure i convocar consultes populars no referendàries dins del seu territori. La ciutadania, per la seva banda, també pot promoure la convocatòria d’aquestes consultes que després duran a terme la Generalitat o els ajuntaments.
Es tracta d’un mecanisme que permet a l’administració conèixer l’opinió ciutadana sobre qüestions de la vida pública, sense que el resultat tingui caràcter vinculant. No obstant això, els poders públics implicats s’han de pronunciar sobre el fet plantejat.
Per tal de fer-ho adequadament, cal que es promoguin i s’assegurin una sèrie de condicions (“principis de transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat institucional...”), tal com marca la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana. L’òrgan encarregat de garantir que les condicions s’ajusten al que estableix la normativa és la Comissió de Control.
En relació amb la consulta sobre els Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern, el Govern ha publicat el Decret llei 2/2022, que suposa un canvi en l’àmbit d’aplicació de les consultes populars institucionals.
En aquest recurs es fa un repàs a les darreres modificacions i s’explica la normativa en referència a les consultes populars no referenciades.
Consultes populars en l’àmbit supramunicipal
La convocatòria de la consulta dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern va posar sobre la taula la necessitat de poder fer consultes no referendàries en diferents municipis, tots ells afectats per la raó de la consulta.
Fins al moment, però, la normativa establia que “en el cas de les consultes d'àmbit nacional, requereix que es projectin necessàriament sobre tot el territori de Catalunya”. Pel que fa a l’àmbit local, la consulta havia d’emmarcar-se en tot l’entorn municipal, comarcal o de vegueries. Això suposava una dificultat per establir consultes d’abast “supramunicipal superior al municipi, la comarca o la vegueria”.
El que comporta la modificació és, precisament, la capacitat del president de la Generalitat o el Govern de poder promoure aquestes consultes que afecten més d’un municipi, comarca o vegueria.
Promoció ciutadana de consultes no referendàries. Qui les pot fer?
L’article 4 de la Llei 10/2014 diferencia que la promoció de la consulta popular no referendària pot ser promoguda per iniciativa institucional (nacional o local) o per iniciativa ciutadana.
Pel que fa al segon cas, la consulta pot ser promoguda per una comissió formada “per una o més entitats amb personalitat jurídica pròpia sense afany de lucre o per un mínim de tres persones físiques”.
En aquest punt, la llei prohibeix principalment que promoguin la consulta diputats o diputades del Parlament de Catalunya o Europeu, membres electes de corporacions locals, diputats/des i senadors/es de les Corts Generals, i membres del Govern.
Sobre què es pot consultar i a qui?
Qualsevol tema que sigui competència de l’ens públic que fa la convocatòria pot ser objecte de consulta. Malgrat això, hi ha drets i deures fonamentals recollits a la Constitució i a l’Estatut que queden fora, igual que les matèries tributàries i les referides als pressupostos ja aprovats. En tot cas, s’ha de formular la pregunta/es o proposta/es de forma “neutra, clara i inequívoca”.
A la convocatòria de la consulta s’ha de determinar les persones que hi poden participar, en funció de l’àmbit geogràfic o dels interessos afectats.
A partir d’aquí, podran participar-hi les persones majors de setze anys catalanes, amb nacionalitat d’algun estat membre de la Unió Europea inscrites en el Registre de població de Catalunya (que acreditin un any de residència continuada immediatament anterior a la convocatòria) i amb nacionalitat de tercers estats inscrits en el Registre de població de Catalunya (amb residència legal durant un període continuat de tres anys immediatament anterior a la convocatòria –dispensat en consultes locals).
Com pot la ciutadania promoure una consulta?
La sol·licitud de la iniciativa s’ha de presentar a la presidència de la Generalitat o de l’ens local pertinent juntament amb la documentació següent:
- El text que es proposa consultar.
- Les persones cridades a participar (segons l’àmbit territorial o sectorial afectat).
- Un exemple del model del full per fer la recollida de signatures (incloent-hi “el text íntegre de la consulta”, a banda de l’espai per a les dades personals).
- Una memòria explicativa amb les raons que aconsellen, segons les persones promotores, la iniciativa per promoure la consulta.
- La relació de persones que formen la comissió promotora i, en cas que les promotores siguin persones jurídiques, cal el certificat de l’acord de l’òrgan competent en el qual s’ha acordat presentar-la.
L’òrgan competent disposarà de tres mesos per comunicar l’admissió i validar el full de signatures o la inadmissió.
Nombre de signatures necessàries
Un cop admesa la sol·licitud, per continuar amb la consulta popular no referendària s’han de tenir en compte els nombres de signatures següents:
|
Àmbit de Catalunya. |
75.000 signatures vàlides. |
|
Àmbit local (el nombre de signatures vàlides l’estableix la normativa pròpia de l’ens local sense ésser superior al que estableix la llei). |
En els municipis de fins a 1.000 habitants, un 15% de les persones cridades a participar. |
|
En els municipis d’entre 1.001 i 20.000 habitants, un 10% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 150 signatures. |
|
|
En els municipis d’entre 20.001 i 100.000 habitants, un 5% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 2.000 signatures. |
|
|
En els municipis de més de 100.000 habitants, un 2% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 5.000 signatures. |
|
|
Àmbit territorial superior o inferior al municipi (barris o districtes). |
Cal seguir els percentatges anteriors, tenint com a base la població concreta de l’àrea afectada. |
El termini per recollir signatures és de noranta dies, a partir de la data de notificació de l’admissió a tràmit, i de seixanta dies en el cas de les consultes mitjançant votació d’àmbit local.
A partir de la recollida de les signatures, els fulls s’han de lliurar al Govern o a l’ens local pertinent “per a la comprovació de la inscripció en el registre corresponent”.
El resultat de la consulta popular no referendària
Per últim, un cop hagi finalitzat el període de recollida de signatures, l’ens competent ha d’acceptar o denegar la sol·licitud de convocatòria.
En aquest sentit, si les signatures validades arriben al nombre mínim, l’òrgan competent ha de convocar la consulta en el termini de noranta dies a partir de la validació de les signatures. Després, la consulta s’ha realitzar entre trenta i seixanta dies naturals a partir de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria.
En cas que no s’assoleixi el nombre mínim legalment exigible de signatures validades, la convocatòria de la consulta podrà ser denegada per l’òrgan competent.
