Per què és important tenir una llei del tercer sector a Catalunya?

La llei del tercer sector és clau per reconèixer i protegir la tasca que desenvolupen les entitats socials.

Actualment, la llei del tercer sector s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Aquesta nova normativa ha estat impulsada per la Taula del Tercer Sector i La Confederació.

Índex

Què pretenen aconseguir les entitats del tercer sector amb aquesta llei?

Amb la llei del tercer sector es pretén reconèixer i protegir la feina de les entitats sense ànim de lucre, les quals són clau per garantir la protecció dels drets dels col·lectius més vulnerables. Amb aquesta normativa les entitats del tercer sector volen tenir una participació més activa en les polítiques públiques que afecten les persones en situació de vulnerabilitat o exclusió social.

A partir de la seva experiència, les organitzacions sense ànim de lucre volen participar en tot el procés, des del disseny, el desenvolupament, el seguiment fins a l’avaluació. Per poder ajustar-se millor a les necessitats d’aquests col·lectius.

Què implica no tenir una llei del tercer sector a Catalunya?

A diferència d’altres territoris de l’Estat espanyol, com el País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella la Manxa i Castella i Lleó; Catalunya, fins al moment, no té una llei específica que protegeixi el tercer sector.

No tenir un marc legal que especifiqui i reguli la labor de les entitats del tercer sector catalanes, així com la seva relació amb les administracions públiques dificulta el desenvolupament de molts projectes socials. El fet de no poder aportar la seva expertesa en les necessitats de les persones i col·lectius que atenen fa que molts aspectes imprescindibles no es tinguin en compte.

Què diu la nova llei?

El projecte de llei, tal com demanaven les entitats socials, reconeix la feina i l’aportació de les entitats socials catalanes. En primer lloc, estableix la col·laboració del tercer sector amb el sector públic i privat. Pel que fa als serveis no contractuals, admet l’adopció d’altres instruments de col·laboració adequats a les necessitats socials, com els convenis, els acords o les subvencions, entre d’altres.

Seguidament, en relació amb la participació del tercer sector, estableix dues vies de diàleg i interlocució social. Per una banda, la creació d’una mesa de diàleg i, per l’altra, la participació del tercer sector en òrgans col·legiats.

Finalment, per fomentar el tercer sector social, inclou el ‘Pla d’impuls i promoció del Tercer Sector’ i estableix el seguiment en seu parlamentària.