.
Com regular el canal de denúncies de les entitats?
Com regular el canal de denúncies de les entitats?
El passat 27 de novembre va entrar en vigor la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, que fa referència a la protecció de les persones que informin sobre infraccions que puguin suposar un delicte penal.
El 23 d’octubre, es va aprovar la Directiva Europea 2019/1937, relativa a les persones que informin sobre infraccions normatives a través d’un canal de denúncies i la seva protecció.
Aquesta directiva es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea el 27 de novembre i el mateix dia va entrar en vigor. Així, la normativa va començar a afectar a tots els estats membres de la Unió Europea. A continuació, es detallen els aspectes més importants.
Per què aquesta normativa?
La directiva abans referenciada estableix l’obligació d’establir canals de denúncia interns i les mesures de protecció necessàries per protegir les persones que denunciïn possibles infraccions.
Aquesta normativa vol oferir un marc comú a tots els estats membres que estableixi les garanties necessàries per protegir a les persones que faciliten informació que ajudi a detectar possibles delictes o infraccions legals dins d’una entitat.
El motiu principal pel qual s’ha aprovat aquesta legislació és per promocionar que les persones que tinguin informació de pràctiques delictives a les seves entitats s’animin a denunciar, ja que habitualment aquestes denúncies no es produeixen perquè les persones informants no es senten prou protegides davant de possibles represàlies.
Qui està obligat a complir-la?
En termes generals, la directiva té com a finalitat vetllar perquè les entitats jurídiques, tant del sector públic com privat, estableixin canals i procediments de denúncia interna i de seguiment. Tot i així, preveu algunes excepcions:
- Els municipis que tenen menys de 10.000 habitants.
- Les entitats amb menys de 50 persones treballadores sempre i quan no estiguin obligades per pertànyer a algun sector que els obligui per previsió normativa.
Aquesta regulació que estableix la directiva és de mínims, a partir d’aquí cada estat membre pot incentivar a les entitats privades de la seva competència a establir canals de denúncia interns si així ho consideren, regulant els requisits que creguin necessaris.
A qui afecta la directiva?
D’acord a la normativa, les persones subjectes a la protecció que aquesta estableix són les següents:
- Persones treballadores i funcionàries.
- Persones treballadores no assalariades.
- Accionistes i persones que formen part dels òrgans d’administració, direcció o supervisió.
- Persones treballadores en pràctiques i voluntàries.
- Persones que treballin sota la supervisió de contractistes, subcontractistes i proveïdors/es.
A més, també s’inclou com a subjecte de protecció a les persones que ja han finalitzat la relació laboral i les que encara no l’han començat i han obtingut la informació al llarg del procés de selecció.
Finalment, també queden protegides les persones facilitadores, persones terceres que es puguin veure afectades laboralment per aquesta denúncia (familiars i companys/es dels denunciant) i les entitats propietat del denunciant, per les quals treballi o hi tingui una relació laboral.
Quines comunicacions són objecte de protecció?
La directiva, en el seu segon article, estableix la protecció comuna per a les persones que informin sobre infraccions normatives relatives a diverses matèries. Entre aquestes, es poden destacar les següents que afectin les entitats: contractació pública, prevenció de blanqueig de capitals, seguretat dels productes, protecció del medi ambient, protecció de les persones consumidores, i protecció de les dades personals i seguretat de les xarxes i sistemes d’informació, entre d’altres.
Tot i així, la directiva no estableix un llistat tancat, sinó que dona la facultat als estats membres a ampliar els supòsits de protecció a la seva pròpia legislació.
Com ha de ser el canal de denúncies?
Els procediments de denúncia interna i seguiment hauran de disposar dels següents requisits:
- Hauran de protegir la confidencialitat de la identitat de la persona denunciant i de qualsevol tercera persona anomenada a la denúncia.
- S’ha de generar un acusament de rebuda de la denúncia en un termini de set dies.
- S’ha de designar a una persona o departament imparcial per a la recepció de les mateixes.
- S’haurà de fer un seguiment diligent.
- S’ha d’establir un termini raonable per a donar resposta que no pot superar els tres mesos.
- Hi ha d’haver una informació clara i accessible sobre els procediments de denúncia externa davant les autoritats competents.
- S’ha de preveure la denúncia escrita i verbal.