Una col·laboració més àmplia entre entitats i empreses resulta sovint per aquestes últimes un suport a les causes que defensen les primeres, fent que les accions i els projectes de les entitats tinguin més recursos i, sobretot, més impacte.
Directora d'Ingeniería Social i presidenta de l'associació +Reponsables.
En els últims anys, cada cop són més les entitats sense ànim de lucre que desenvolupen les seves pròpies polítiques d’RSC, ja que són organitzacions que tenen els seus propis treballadors, els seus proveïdors i que es relacionen amb el seu entorn, tant el socioeconòmic com l’ambiental. I des d’aquesta perspectiva necessiten, per exemple, retenir talent, assegurar-se una cadena de subministrament ètica, mostrar uns comptes transparents i fer un consum de recursos naturals i energètics sostenible, a més a més d’explicar tot això en una memòria anual.
L’RSC va començar estant circumscrita a les pimes més innovadores o a algunes grans corporacions, que sovint havien de millorar la seva imatge de marca i per tant buscaven una millora de la seva reputació fent accions en l’àmbit social i ambiental. En altres casos, l’obligació de complir amb la legislació en matèria ambiental, social o econòmica va ser una altra via sobre la qual l’RSC va anar fent-se camí en les organitzacions empresarials, controlant l’abocament de residus, lluitant contra la discriminació o millorant la informació financera per a inversors, per exemple.
No obstant aquests començaments, de mica en mica, l’RSC ha anat més enllà del fet de complir amb les obligacions legals i d’aquelles accions de relacions públiques aïllades que massa vegades estaven allunyades del focus estratègic de l’empresa o dels seus processos productius. I així, cada cop més grans empreses i pimes s’han convençut que una política d’RSC integral i ben feta és una inversió que té un retorn i que resulta en una millora dels resultats financers.
La crisi econòmica que hem viscut recentment – i que molts encara pateixen – va posar en evidència les empreses que feien accions d’RSC només per estètica o de manera massa superficial; ja que són les que van haver-ne de prescindir quan cada euro invertit es mirava amb lupa. Així mateix, també es va veure l’efecte positiu que tenia per a les empreses que la desenvolupaven de manera transversal i integrada, ja que van continuar fent projectes d’RSC, convençudes del retorn que tenien, en uns temps en els quals cada euro ingressat es mirava amb lupa.
Malgrat aquests avenços, encara no hem arribat al moment que l’RSC es consideri un aspecte fonamental de qualsevol organització empresarial i tothom vegi clarament els beneficis que aporta a la mateixa companyia. I això també és cert en el món de les entitats.
Sembla que moltes entitats sense ànim de lucre encara han de fer aquest procés d’incorporar l’RSC en els seus processos i fer-ne una part essencial de la seva organització, malgrat les bones pràctiques d’algunes. Encara ara hi ha un bon grapat d’entitats del tercer sector que no se senten interpel·lades i que consideren que l'RSC és exclusiu de les empreses, que elles ja són socialment responsables treballant per les causes que defensen.
Aquesta darrera visió no té prou en compte que les entitats sense ànim de lucre són també organitzacions laborals, que poden fer un bé social en l’àmbit en el qual treballen però que no per aquest motiu han d’ignorar tots els altres àmbits. I possiblement també parteix de la idea que empreses i entitats estan en bàndols diferents, separades per un mur imaginari.
No obstant això, la pràctica ens demostra que moltes entitats del tercer sector s’han beneficiat d’algunes pràctiques empresarials que han acabat adoptant, com ara la gestió professionalitzada. Un altre exemple és el voluntariat corporatiu, del qual parlava en un article anterior i que beneficia tant l’entitat que acull com l’empresa que envia la persona i el mateix voluntari.
A més a més, una col·laboració més àmplia entre entitats i empreses resulta sovint en aquestes últimes donant suport a les causes que defensen les primeres, fent que les accions i els projectes de les entitats tinguin més recursos i, sobretot, més impacte.
De fet, entitats i empreses poden generar moltes oportunitats i ajudar a canviar realitats si col·laboren i comparteixen bones pràctiques. En aquest sentit, la 8a edició de la Setmana de l’RSC a Catalunya que té lloc a Barcelona del 14/11 al 18/11 és una excel·lent plataforma per compartir experiències, intercanviar coneixements i trobar noves oportunitats i maneres de col·laborar.
Afegeix un nou comentari