Comuniquem, per tant existim

Ho haig de comunicar? I això com ho comunico? Ens reunim un moment? Hem de parlar... qui no s’ha trobat mai en alguna d'aquestes situacions? Totes giren al voltant d’un eix vertebrador que no és altre que el de la comunicació, una acció quotidiana que tant agrada a alguns i tants maldecaps ocasiona a d’altres.

El cert és que, ens agradi o no, els humans ens comuniquem des de que ens llevem fins que anem a dormir. Ho fem quan anem a comprar a la botiga del barri, durant la jornada laboral, quan som a classe o en el nostre temps d’esbarjo, ja sigui amb la parella, les amistats, els fills i les filles o altres familiars.

Però una activitat tan natural com aquesta, pot convertir-se en un focus de maldecaps quan suposa una obligació, com és el cas de les entitats sense ànim de lucre. Pesi a qui li pesi, ens trobem a l’era de la informació, on comunicar és existir i allò que no expliques i no dónes a conèixer esdevé invisible i inexistent als ulls dels altres.

Hem de sentir-nos orgullosos del teixit associatiu català i de la tasca impagable que desenvolupen dia rere dia a favor de la ciutadania i dels col·lectius més vulnerables però, en molts casos, manca donar visibilitat a aquesta activitat. Que ningú s’equivoqui, no es tracta de difondre als quatre vents que bons som fent el que fem pel simple fet de treure pit, sinó de donar-se a conèixer, arribar al màxim de persones i fer així més efectiva la nostra tasca.

Si comuniquem, i per tant, existim, serà més fàcil trobar finançament, poder aspirar a rebre ajudes, trobar col·laboradors/es i persones voluntàries i fer créixer el nombre de persones que es poden beneficiar de la nostra tasca.

Ara bé, a l’hora de comunicar, cal una planificació prèvia i tenir clar quina imatge volem donar. Quin perfil digital ens interessa? Quina tasca volem difondre? A qui ens dirigim?, són algunes de les preguntes que fora bo fer-se abans de començar.

Una vegada tenim clara la nostra imatge i el què volem difondre, cal escollir els canals més adequats per fer-ho tenint el compte el contingut i el públic al qual ens dirigim. Viure en l’era de la informació també té aspectes positius i un d’ells és l’ampli ventall d’aplicacions, xarxes socials i mecanismes que tenim per donar-nos a conèixer. La originalitat és sempre premiada.

A més, no hem d’oblidar mai que som entitats sense ànim de lucre, fet que ens limita però a la vegada ens permet beneficiar-nos de promocions i descomptes específics que ofereixen alguns d’aquests canals de difusió.    

Avui en dia tothom pot comunicar. Tenim eines gratuïtes, promocions per a entitats sense ànim de lucre i el que és més important, ens tenim a nosaltres, al món associatiu. No ens amaguem, demanem ajuda si cal, treballem plegats, però comuniquem i fem difusió de la nostra tasca perquè desenvolupem una feina cabdal, moltes vegades poc valorada i només nosaltres, entre tots, remant en la mateixa direcció, li podem donar visibilitat i fer que existeixi. Comuniquem, per tant existim.