El català, una llengua minoritzada amb voluntat de futur

La llengua és molt més que un simple instrument de comunicació: és un element central de la identitat personal i col·lectiva, un vehicle de cultura, de memòria i de relació amb el món. Per aquest motiu, la defensa dels drets lingüístics esdevé una qüestió fonamental en qualsevol societat que aspiri a ser justa, democràtica i respectuosa amb la diversitat. Aquests drets garanteixen que totes les persones puguin viure plenament en la seva llengua, sense discriminació ni exclusió.

La defensa dels drets lingüístics és especialment rellevant en contextos de multilingüisme, on sovint es produeixen desequilibris de poder entre les llengües. Sense polítiques públiques actives de protecció i promoció, aquesta desigualtat pot conduir a la substitució lingüística i, finalment, a la desaparició de llengües.

El cas del català és ben especial en aquest sentit. Dins el context europeu, és una llengua mitjana pel que fa al nombre de parlants: en té 10 milions repartits en quatre estats, tres dels quals pertanyen a la Unió Europea (Espanya, França i Itàlia) i un altre la té com a única llengua oficial (Andorra). I el fet de conviure amb llengües tan potents com l’espanyol, el francès i l’italià, i l’afegit de la llengua internacional en què s’ha convertit l’anglès, fan que aquestes polítiques lingüístiques actives siguin del tot necessàries per garantir-ne la presència en tots els àmbits de la societat. I això planteja un seguit de reptes a la societat catalana que cal afrontar entre les administracions i la ciutadania.

Cal que les administracions públiques entenguin que el seu paper és imprescindible a l’hora de garantir el desenvolupament de les polítiques lingüístiques. Un cas paradigmàtic és l’escola, on el català ha tingut tradicionalment una presència central com a llengua vehicular, un model lloat i premiat a tot Europa que ha estat clau per garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. L’escola catalana ha permès durant molts anys que alumnat amb orígens lingüístics diversos adquireixi competència plena en català i castellà, contribuint a evitar segregacions per llengua. Tanmateix, en els darrers anys s’han detectat retrocessos en l’ús efectiu del català a les aules i als espais informals dels centres. 

Pel que fa als referents culturals, trobem que en molts clubs esportius, el català conviu amb altres llengües, però sovint perd centralitat com a llengua habitual d’interacció. A les xarxes socials, els creadors de contingut en català han crescut en nombre, però continuen sent minoritaris en comparació amb els que utilitzen castellà o anglès, llengües que dominen els algoritmes i les dinàmiques de visibilitat. En el cas dels videojocs, l’oferta en català és encara molt reduïda, fet que limita les oportunitats d’ús en un dels principals espais d’oci juvenil.

En aquests darrers anys també s’han produït vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants en un àmbit tan sensible com el de l’atenció a la salut. Tot i que diversos estudis han deixat clar que la discordança lingüística entre metge i pacient dificulta la recuperació de la malaltia, el nombre de queixes de pacients que s’han considerat mal atesos i fins i tot vexats per usar el català davant d’un professional mèdic ha crescut exponencialment. Aquí hi podríem incloure també l’atenció a la gent gran o a persones amb problemes de salut mental.

Tot i així, la responsabilitat no recau només en les administracions; també és necessari que la ciutadania actuï i faci servir la llengua amb normalitat i la reclami quan senti vulnerats els seus drets lingüístics. I en aquest sentit, entitats socials organitzades com Plataforma per la Llengua tenen un paper fonamental.

Plataforma per la Llengua és una de les entitats en defensa d’una llengua més grans d’Europa. Amb presència a tots els territoris de parla catalana i més de 25.000 socis, treballa per pressionar les administracions perquè compleixin amb el marc legal i el facin respectar però també per impulsar la societat catalana a usar el català sense complexos.

A partir de la feina d’aquesta i altres entitats socials, s’han generat diverses iniciatives positives: projectes educatius que fomenten l’ús del català fora de l’aula, campanyes digitals per impulsar contingut en aquesta llengua, comunitats de joves que reivindiquen el català com a eina de creativitat i identitat...

Parafrasejant el lingüista valencià Manuel Sanchis Guarner, una llengua no mor sola, mor perquè els seus parlants l’abandonen. I en aquest sentit, el català té 10 milions de parlants que l’estimen i la fan servir. Perquè les llengües han de ser útils, necessàries, han de formar part intrínseca d’una societat i una cultura. Els catalanoparlants tenim la voluntat de fer del català una eina d’integració social. Per això, malgrat els reptes enormes que tenim al davant, sabem que la nostra llengua té futur.