"En els ateneus no hi ha direccions marcades des de 'dalt', no hi ha canvis segons el color polític ni res per l'estil. Són intrínsecament populars, el poble organitzat per generar comunitat i amb ella activitat".
Vocal de la Junta Directiva de la Federació d’Ateneus.
El moviment ateneístic català té un llarg recorregut que en alguns casos arranca al segle XIX. Si repassem el llistat d'Ateneus federats en trobarem algun, pocs, que passa dels 150 anys, però una bona colla que ronden els 100 anys d'història. Tot i això, no es tracta pas d'un record nostàlgic que ens porta a altres temps. Els ateneus i tot el que hi està lligat segueix ben viu i vigent.
Actualment la societat arriba a la cultura, a l'oci, a l'esport,... per moltes altres vies, fins i tot sense haver de sortir de casa. Ens trobem una societat clientelar, que consumeix allò que li ve donat, ja sigui en format digital o en producte de l'activitat pensada i organitzada des de les administracions. Un bon exemple d'això el trobem en la xarxa de centres cívics i equipaments culturals que totes les ciutats i fins i tot els pobles una mica grans tenen. Aquests espais no són pas dolents, han fet que les activitats que organitzen arribin a molta gent, passant per gairebé totes les capes de la societat.
Però aquesta manera de viure la cultura, l'oci, l'esport,... no és pas la mateixa que la que sorgeix dels ateneus. En el nostre cas no hi ha direccions marcades des de “dalt”, no hi ha canvis segons el color polític ni res per l'estil. La governança dels ateneus és popular, són els socis, voluntaris els qui dirigeixen l'entitat. Els ateneus són intrínsecament populars, el poble organitzat per generar comunitat i amb ella activitat.
Aquest caràcter popular, molt lligat al voluntariat ha fet que durant més d'un segle molts racons de Catalunya, per petits que fossin, comptessin amb un teatre on gaudir tant veient actuacions d'altres com pujant d'alt de l'escenari, amb un bon ball per festa major, amb un grup excursionista que recorre el país, però també els espais més locals que cal reivindicar,... Totes aquestes activitats han generat un relat que ha arribat als nostres dies i que fa de la societat catalana una societat amb una gran tradició associacionista i de voluntariat. La gran xarxa d'ateneus que hi ha dispersa per tot el país n'és una bona mostra. Tots ells estan dirigits per una junta de voluntaris, però a més a més compten amb el suport de molta altra gent que els acompanya i participa de les activitats. Aquesta colla de gent coneix els veïns, saben quins interessos tenen, quines necessitats hi ha als barris i pobles, es mouen en el mateix nivell que la resta i des d'aquí tot és molt més proper.
Aquesta proximitat amb la societat ha fet que actualment el moviment ateneístic tingui noves inquietuds. L'acolliment dels nouvinguts en els seus centres n'és una i molt lligada a la idea de societat que tenim, cohesionada i sense que ningú en quedi al marge. Aquesta cohesió no només va lligada a l'origen, un altre tema molt actual és la inclusió, tant sigui de persones amb altres capacitats o de gent que passa per moments complicats.
Els ateneus evolucionen amb la societat, adaptant-se a les noves necessitats i enfocaments actuals però una història i tradició de més d'un segle ens dona una gran base des de la que seguir treballant.
Afegeix un nou comentari