No hi haurà salut mental sense la defensa dels drets de totes les persones

'Salut mental, dret humà universal' és el lema que Salut Mental Catalunya ha escollit per al Dia Mundial de la Salut Mental, després que la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH) decidís posar el focus aquest 2023 en que la salut mental és un dret humà universal.

El proper 10 de desembre, a més de commemorar el Dia Mundial dels Drets Humans, enguany se celebraran 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Aquesta ha permès que els Drets Humans es garanteixin cada vegada més a tot el món a través d’un sistema que els protegeix, especialment als col∙lectius minoritaris. Des de 1948, la DUDH proclama els drets inalienables de tots els individus de qualsevol sexe, religió, raça, cultura i estat.

A dia d’avui posem de manifest que la salut mental és un dret, un dret inherent a la condició humana, indispensable per gaudir d’una vida digne, que no coneix d’ideologies, gènere, origen, ni classe. Malauradament, però, la realitat és ben diferent.

El discurs d’odi i de discriminació cap a col∙lectius vulnerabilitzats ens posa en alerta i ens trasllada una corresponsabilitat en la defensa dels drets des d’una mirada interseccional: no hi haurà salut mental sense la defensa dels drets de totes les persones.

Una atenció en salut mental en clau de drets i mirada comunitària

La persona amb una història de vida psquiatritzada pateix invisibilització i menysteniment, essent objecte de discriminacions i vulneracions dels seus drets. El paternalisme i els prejudicis són ben presents en la nostra comunitat, tant en professionals, família i entorn de suport, com, fins i tot, en el mateix col∙lectiu en primera persona. Per tal d’esmenar‐ho, cal persistir i construir un imaginari de la salut mental des d’una perspectiva de drets.

La família i l’entorn de suport també són víctimes. La xarxa associativa ha arribat, històricament, allà on l’Administració no arribava. Etiquetades de paternalisme, les famílies van ser imprescindibles per construir la xarxa d’atenció que avui coneixem. Ara, tant les famílies com les persones amb problemàtica de salut mental reclamem el mateix: una atenció en salut mental en clau de drets i mirada comunitària.

Avui, el sistema delega l’atenció a la família i patim una manca de suports per viure una vida digna, autònoma i en comunitat. Aquesta manca de recursos per part de l’Administració, amb un sistema d’atenció per promoure la recuperació personal precaritzat, trenca amb projectes de vida. En el desgast del sistema del benestar, com sempre, s’hi troben els col∙lectius vulnerabilitzats, que no poden accedir a una atenció privada. Cal posar de relleu i recuperar la importància del sistema públic, com una mesura de cohesió social i benestar.

Una perspectiva de drets interseccional i més enllà de la salut

La perspectiva de drets en salut mental ha de recollir una mirada interseccional en tots els seus àmbits, defugint de l’adultcentrisme i posant el focus en els determinants socials de la salut. És per això que en aquest lluita és indispensable la col∙laboració de totes les Administracions, locals, provincials i autonòmiques; així com una major inversió en salut mental, no només en salut. Cal ampliar la mirada i treballar des de la interdepartamentalitat.