Àmbit de la notícia
Cultural

Julián Sañudo: “La tasca de la FAAOC és unir els esforços de les associacions d’artesans"

Entitat redactora
Suport Tercer Sector
Autor/a
Oscar Loro Castilla
  • La FAAOC vol preservar el patrimoni cultural artesà de Catalunya. Font: Oscar Loro.
    La FAAOC vol preservar el patrimoni cultural artesà de Catalunya. Font: Oscar Loro.
  • La figura d'aprenent ha desaparegut i hi ha oficis que es poden perdre. Font: Oscar Loro.
    La figura d'aprenent ha desaparegut i hi ha oficis que es poden perdre. Font: Oscar Loro.

La Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC) és un organisme que representa aproximadament un miler de persones que es dediquen a l’artesania. 

La FAAOC té com a objectiu principal dinamitzar el sector de l’artesania i aconseguir tornar el prestigi als oficis que han sigut i són patrimoni cultural. Com són els cistells de vímet que es fan servir per caçar bolets? Per què la pelleteria a Igualada era tan reconeguda? Quin és el llegat del modernisme? 

Una de les missions és aconseguir que aquestes feines tinguin el reconeixement que es mereixen i també que hi hagi un relleu generacional per evitar aquesta pèrdua cultural. És necessari treballar en xarxa, compartir experiències i coneixements, per formar nous aprenents i aprenentes. Julián Sañudo, artesà del cuir i vicepresident de la FAAOC, explica quina és la tasca de la federació, com es troba el sector i quin és el futur que esperen.

Quina és la vostra tasca principal?

La tasca principal de la FAAOC és unir els esforços de les associacions d’artesans que existeixen a Catalunya. Unir esforços sembla potser quelcom molt genèric, però volem dinamitzar, professionalitzar, donar valor... 

També som interlocutors amb l’administració i el sector privat. Volem fer créixer les associacions que ens integren, però també el sector artesanal català en general. Forma part de la nostra cultura i de la nostra identitat. 

Com treballeu plegades les associacions?

Un dels grans objectius és cohesionar la gran diversitat creativa que hi ha al sector de l’artesania catalana. Tots som artesans, però no tots ens dediquem al mateix ni el mateix públic. L’objectiu és treballar en xarxa, arribar a més gent, etc. 

Entre les entitats que integren la FAAOC hi ha molta comunicació, més quan hi ha incorporacions. És crucial compartir, cooperar i coordinar-nos per millorar i generar confiança.

Julián Sañudo: "És el nostre objectiu: cohesionar perquè hi ha una gran diversitat."

Aleshores el treball en xarxa és important per a vosaltres?

Molt! Si no és així, l’artesà es queda tancat al taller i no es pot nodrir d’altres. Moltes empreses artesanals són unipersonals, només un artesà o artesana. Aproximadament el 80% dels artesans de Catalunya treballen així, de fet.

És molt important pertànyer a una associació que t’ajudi i treballar en xarxa. Hi ha moltes coses molt pràctiques, parlem d’economies molt petites, en les que el treball en xarxa ens ajuda molt: reduir costos, intercanviar informació, etc. 

Penses que l’artesania té bon nom? 

Quan parlo amb algú i li explico que soc artesà del cuir el primer que em diuen és que si faig polseres. Disculpa, jo soc artesà del cuir. Tinc un ofici amb una tradició molt antiga, produeixo objectes i solucions de cuir, no estic venent polseres prefabricades pels carrers a una fira. 

La gent té un concepte molt informal i costa treure-se’l de sobre, i això és un escull pel sector quan volem innovar, investigar, fer servir nous materials... És molt difícil arreplegar activitat econòmica, cultura i fer fora els complexos per avançar. 

 

 

Sou 15 entitats diferents i parles de treball en xarxa, com el potencieu? 

És el nostre objectiu: cohesionar perquè hi ha una gran diversitat. Tots i totes som artesans o artesanes, però hi ha moltes disciplines. No totes les associacions es dediquen a la mateixa artesania ni tenen el mateix públic o àmbit d’actuació. 

El nostre objectiu és ser més eficient i col·laborar entre diferents sectors. Hi ha molta comunicació interna, més quan hi ha integracions. Compartir, cooperar i coordinar-nos per millorar.

Aleshores compartir informació i tècniques és important? 

Moltíssim! Pensa que moltes persones només es tanquen al seu taller i no hi surten. Per exemple, fins fa poc hi havia una altra artesana al mateix Poble Espanyol. Puc comptar amb els dits de les mans quantes vegades hem entrat l'un al taller de l'altra, i al revés també. 

La gran majoria d’artesans de Catalunya són autònoms unipersonals, l’empresa és ell o ella: gairebé el 80%! És per això que és tan important treballar de la mà, associar-se i compartir. Et pots estalviar costos de gestió, per exemple. Pensa que parlem d’economies molt petites i el sindicalisme no és molt actiu. La Federació fa tasques semblants a les d’un sindicat. 

Julián Sañudo: "Volem créixer, volem tenir un espai amb persones treballant a temps complet per donar servei a artesans."

Hi ha coneixement que només unes poques persones tenen, per exemple com es fa una gralla. Es treballa d’alguna manera la preservació d’aquest patrimoni cultural? 

Aquest és un altre dels nostres objectius. És fonamental perquè la majoria d’artesans volen transmetre el coneixement perquè no es perdi. Com ho treballem? L’administració no ho posa fàcil. No hi ha equipaments ni estudis reglats. Nosaltres estem treballant més directament fent cursos, amb escoles... 

També estem organitzant una base de dades perquè els i les professionals de l’artesania disponibles per fer cursos, però cal molt de temps. La figura de l’aprenent ha desaparegut, que era bàsica.

Els estudis reglats, doncs, són insuficients?

En un sector com el meu, l’artesania del cuir, per exemple. A Catalunya només hi ha una formació professional de grau mitjà a Igualada. No hi ha més. És el país del cuir, Espanya en general és molt coneguda. Igualada és productora de pell, però no manufactura. 

Aquestes figures, com les d’aprenent, són importants si no hi ha estudis reglats que permetin tenir becaris. Si no hi ha estudis o formació, l’administració podria fer-se càrrec de becar aquelles persones que volen aprendre un ofici en un taller artesà unipersonal, per exemple. 

Quin és el futur de l’associació?

Actualment tenim la Marta, que és la gestora cultural, contractada a mitja jornada. És precari. Volem créixer, volem tenir un espai amb persones treballant a temps complet per donar servei a artesans, artesanes i associacions. D’aquesta manera, l’artesania creixeria. 

Hem presentat projectes, però sempre ens ho han tirat enrere. Qualsevol carrer comercial de Barcelona té molt més pressupost que la nostra associació que agrupa més de 800 artesans i artesanes. Però ho estem lluitant. També estem esperant resposta per poder fer realitat una creació conjunta de gairebé cent artesans i artesanes. 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari