Jordi Rustarazo: “Hem creat l’associació per reconnectar Rubí amb els seus orígens vitivinícoles”

El primer cap de setmana de novembre a Rubí se celebra la Fira del Vi al voltant del Celler, “una catedral del vi que la ciutat no s’ha fet seva”, explica el Jordi Rustarazo. El Jordi és el president de Ruví - Associació Rubinenca del Vi, una entitat que ha nascut aquest 2024 per reivindicar i reconnectar la ciutat vallesana amb el seu passat vitivinícola. 

Malgrat que fa poc temps que s’ha creat, l’associació ja ha treballat de valent –amb bons resultats– per assolir un altre dels seus objectius fundacionals: conservar les poques vinyes que queden a Rubí. A les portes d’un esdeveniment tan significatiu per a l’entitat com la Fira del Vi, parlem de tot plegat amb el seu president, el Jordi Rustarazo.

Quina relació ha tingut històricament Rubí amb el món del vi?

En contra del que pugui semblar, no fa tant de temps, potser uns cent anys, no només Rubí, sinó el Vallès Occidental tenia unes vint mil hectàrees de vinya. Això és molta més vinya que, per exemple, l’Alt Penedès, el Bages o altres comarques que actualment estan molt de moda i són molt conegudes pel tema del vi. 

I per què això va canviar?

Per diverses coses. La fil·loxera n'és una, però també el canvi socioeconòmic que es va produir a la zona, primer amb el tèxtil i després amb la industrialització. Avui, al Vallès tenim el pol industrial més important de l’estat espanyol. Per tant, es va fer un canvi radical pel que fa a aquella pagesia i va arribar la industrialització. I sí, avui sembla difícil de creure, però a Rubí hi havia una cultura del vi molt arrelada. 

En va quedar alguna cosa d’aquella connexió entre Rubí i el vi?

A Rubí tenim un celler cooperatiu i modernista que és una catedral del vi. No ha sortit del no-res, no està aquí per casualitat. Al llarg dels anys s’ha reformat i s’han reconstruït algunes zones, evidentment, però el celler ja existia i tenia sentit que hi fos perquè hi havia molt de volum vinícola. Ara un celler com aquest al mig del poble sembla descontextualitzat, però si ho analitzes bé potser el que no s’escau són les més de tres mil empreses i onze polígons industrials. Malauradament, a Rubí només queden poques vinyes i molt petites, que estan en risc de desaparèixer. 

Des de Ruví us heu proposat recuperar aquesta connexió.

Ho diu el nostre lema i és el nostre principal objectiu com a entitat: reconnectar amb els orígens vitivinícoles de Rubí. I ho fem de moltes maneres. En primer lloc, per exemple, estem treballant mà a mà amb els pagesos que encara tenen vinya, que és molt poqueta. Avui hi ha una vinya d’unes 2,5 hectàrees que està al barri de Can Ximelis, que s’anomena la vinya de Cal Patilles; també n’hi ha una altra, més petita encara, que està al costat de la masia de Can Xercavins; i n’hi ha una tercera que es troba en una zona de l’ajuntament, on es van plantar empelts de la vinya de Cal Patilles, però és un jardinet, per dir-ho d’alguna manera. Malgrat tot, venem el raïm cada any, per tant, no encara està del tot extinta o perduda. Estem donant suport als pagesos com podem, parlant amb l’ajuntament i la Generalitat.

Quines dificultats tenen aquests pagesos?

Des de fa anys, tenen un problema greu perquè hi ha una superpoblació de senglars i no hi ha depredadors, i venen de tot arreu. A més, amb la sequera, no tenen aigua. Aleshores, per a ells, el raïm és mel. I se les empesquen de totes les maneres possibles per entrar-hi. Enguany, per exemple, a la vinya de Cal Patilles van collir menys del 10% del raïm. És a dir, s’han carregat tota la verema. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Associació Rubinenca del Vi (@assruvi)

A la vinya de Can Xercavins no els ha passat perquè han collit el raïm en verd, quan encara no està madur, i, és clar, no agrada als senglars, però a nosaltres tampoc. En resum, l’han collit per no veure com se’l menjaven els senglars i no perdre’l, però no en sortirà res de bo. Aquest és un problema rotund que arrosseguem potser des del 2014, i estem ajudant com podem, parlant amb les institucions, i sembla que aconseguirem coses positives en aquest sentit. Però això ja serà de cara a la campanya del 2025.

Parlem de l’associació Ruví. Com es va gestar?

De manera molt fàcil i natural. A Rubí som una colla d’amics i coneguts que ens reunim per fer tastos, enoturisme, visites a cellers i aquesta mena de coses relacionades amb el vi. En xerrades entre nosaltres sempre sortia el tema de fer un pas més enllà, però mai ho fèiem. Fins a aquest any, que vam decidir posar-nos-hi de debò i el març del 2024 vam crear l’associació per treballar tot aquest món que ens agrada i fer el que havíem parlat sempre.

Quants socis sou?

No tinc el llistat, però calculo que estarem en els noranta, aproximadament. Aquest cap de setmana se celebra la Fira del Vi a Rubí, un espai on ens podrem expandir. Parlarem amb gent, explicarem el nostre projecte i segurament augmentarem el nombre de socis perquè la gent ens coneixerà més i millor.

La rebuda a Rubí ha estat bona?

Molt bona. De fet, havíem parlat amb l’ajuntament per fer una roda de premsa conjunta, però per un tema de dates no ho hem pogut fer encara. Aleshores, el que estem fent és presentar-nos a poc a poc, acció a acció. Segur que a la fira, on tindrem un expositor, podrem fer xarxa i esperem trobar-nos amb molta gent que es vulgui sumar al projecte.

"El món del vi no ha de ser elitista, és un producte de consum de tota la vida, cultural i popular.”

Salvar la vinya és el primer dels vostres objectius.

Exacte, no es tracta d’ampliar-la, sinó que es pugui mantenir, que no desaparegui. Aquest any ens hem trobat que un dels pagesos ho volia arrencar tot. Més enllà d’això, volem explicar als veïns i ciutadans el que tenim aquí, la història de Rubí amb el món vinícola i, per dir-ho d’alguna manera, evangelitzar la població en aquest sentit. L’altre dia, per exemple, vam fer un tast de vins del Vallès Occidental. A Rubí, ara mateix, la gent del poble no parla de vi, per contra, si vas a Falset sí que se’n parla i hi ha una cultura de vi. Com et deia, aquí tenim una catedral del vi, però la ciutat no se l’ha fet seva. 

Sovint el món del vi té un punt elitista, ple de tecnicismes, és un problema?

Això s’ha de canviar apropant la cultura del vi a la gent, a qualsevol persona. Les activitats que impulsem van adreçades a tothom, no només a entesos del vi, i les fem d’una manera planera i sense tecnicismes. El món del vi no ha de ser elitista, perquè és un producte de consum de tota la vida, un producte cultural i popular. Per tant, nosaltres treballem en aquesta línia, amb accions senzilles i molt participatives. Al cap i a la fi, un tast de vi és el més fàcil del món: t’agrada o no t’agrada.

Personalment, com et vas apropar al món del vi i quina relació hi tens?

Com passa amb el grup d’amics que vam crear l’associació, fa molt de temps que m’atrau el món del vi. I, a banda de la meva feina, em vaig formar a poc a poc en sommelieria i avui soc sommelier professional. Això m’ha donat una visió diferent del món del vi, un punt de vista més tècnic que em permet entendre més coses. El meu interès m’ha fet aprofundir en aquest món fins a arribar a temes més professionals. 

Amb tot, vull deixar clar que això no és el que volem fer amb l’associació, on hi ha sommeliers i enòlegs, però també advocats i gent de tota mena. Entendre aspectes tècnic del món del vi ens permet explicar-ho de manera més fàcil a la gent del carrer, que, al final, és qui compra el vi.   

Quins són els reptes de futur de l’entitat?

Molts, pensa que només acabem de començar. El primer que volíem fer era ajudar els pagesos i ho estem aconseguint. I continuarem perquè segur que sortiran moltes altres coses. Es tracta d’explicar el món del vi a la nostra manera i anar creixent com a entitat. Per exemple, per a nosaltres era un objectiu estar a la Fira del Vi i ja hi hem estat i hi tornarem a ser. I un altre gran objectiu és que el nostre celler sigui un referent d’activitat, de tastos i de xerrades, que ara mateix no ho és. Volem fer moltes coses, però anem aprenent a poc a poc.