El XX Fòrum contra les Violències de Gènere reivindica el dret al propi cos
Comparteix
Coincidint aquesta trobada anual, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, entitat organitzadora ha presentat el seu nou logotip.
La Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere compleix vint anys i, com ja és habitual, celebra aquesta gran fita en el XX Fòrum Contra les Violències de Gènere que es va celebrar la setmana passada al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona.
El Fòrum va començar amb la intervenció de la presidenta de la Plataforma, Montserrat Vilà, que va presentar el nou logotip de l’entitat que, en aquesta nova etapa, manté la característica figura central de la dona, però, ara, trencant una fletxa perquè, tal com va assegurar Vilà, "és hora de trencar la fletxa misògina patriarcal".
A continuació, es van produir els parlaments institucionals a càrrec de Raquel Albiol, de la Diputació de Barcelona, Raquel Gil, de l’Ajuntament de Barcelona, i d’Eva Menor, Consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Menor va assegurar que "el feminisme és més necessari que mai i ha d’estar més unit que mai", mentre que Gil i Albiol van reafirmar el compromís institucional de Diputació i Ajuntament amb la lluita per la igualtat.
Tot seguit, i després d’una acció poètica de record a les dones afganeses, es va començar amb la primera taula rodona de la jornada, que girava entorn del lliure consentiment i el dret al propi cos.
La conversa va ser moderada per Laia Serra, advocada penalista experta en igualtat, que va començar la seva intervenció recordant que "el 98% de les violències sexuals no es denuncien, per tant, la resposta ha de venir des d’un altre lloc, no des de l’àmbit judicial". A més, Serra va reivindicar que "és important reconèixer a les dones com a subjectes polítics, a més de com a víctimes, en els processos de violències sexuals" i va destacar la tasca "imprescindible" de les entitats feministes que van acompanyament a les supervivents de violència.
Primera part de la taula 'Lliure consentiment i dret al propi cos' amb Patsili Toledo, @Laia_Serra_, Silvia Alberich i @GuiomarRovira.
Segueix el #XXFòrumViolències en directe ▶️https://t.co/em8alZR57E pic.twitter.com/KMsMrU5Ex6— Prou Violència (@Prouviolencia) November 7, 2024
Per la seva part la professora de la Universitat de Girona i escriptora Guiomar Rovira va destacar la importància de les xarxes socials a l’hora de posar el consentiment a l’agenda feminista global, assegurant que "les xarxes socials poden ser espais per converses inesperades i poden ser hackejades per les dones". Rovira va exemplificar aquest ‘hackeig’ parlant de l’etiqueta #NiUnaMenos que es va popularitzar a l’Amèrica Llatina l’any 2015 i que va iniciar el que la professora va qualificar de "l’era del Me Too".
L’antropòloga i experta en polítiques d’igualtat Sílvia Alberich va posar el focus en la perspectiva reparadora quan s’aborden casos de violències masclistes, afirmant que "s’ha de tenir en compte l’impacte de les violències, el trauma que generen, i les conseqüències que tenen en la vida de les víctimes". En aquest mateix sentit, l’acadèmica, docent i consultora experta en drets de les dones Patsili Toledo va afegir que "hem d’entendre les violències sexuals com a violències socials que ens afecten a totes" i, va continuar, "quan han agredit a la teva germana, tu estàs afectada, igual que quan l’agressor és el teu pare".
Segona part de la taula 'Lliure consentiment i dret al propi cos' amb Vanessa M. Cortés, @Gemmaltell, @EsterGarciaL, @LidiaPuigvert, Paula Méndez, Azahar Moreno i @Acelmamelero 👇 pic.twitter.com/SQst8qUS8c
— Prou Violència (@Prouviolencia) November 7, 2024
La segona part de la taula va comptar amb exemples pràctics d’iniciatives i entitats que lluiten pel dret al propi cos i va ser moderada per la periodista de La Directa Anna Celma.
La taula va començar amb la intervenció de Gemma Altell, psicòloga social i co-directora de G360, que va parlar de la situació de les dones sense llar i consumidores de drogues. Altell va insistir en l’estigma al que s’enfronten aquestes dones a l’hora de denunciar, assegurant que "la verbalització de les violències que pateixen aquestes dones sovint no és reconeguda pel sistema, perquè l’estigma fa que se les consideri 'infrapersones'", a més d’afegir que "quan les professionals pregunten a les dones en situació de carrer per violències masclistes viscudes, sempre citen en primer lloc les violències institucionals".
A continuació el relat de la taula es va traslladar a Andorra amb la intervenció de Vanessa Cortés, de l’associació Stop Violències Andorra. Cortés va assegurar que "són tantes les vulneracions que les dones patim a Andorra que, fins i tot, m’ha costat classificar-les", a més d’afegir que al Principat, "els masclistes estan a casa". Actualment, a Andorra, l’avortament està prohibit, inclús en els casos de violacions a menors, a més, no hi ha jutjats especialitzats en violències masclistes.
Cortés ha viscut de primer mà les conseqüències del masclisme institucional a Andorra, ja que el govern estatal la va denunciar penalment per exposar a l’ONU les pràctiques masclistes del govern del país, enfrontant-se a quatre anys de presó i una multa de fins a 30.000 euros.
Després va ser el torn d’intervenció de l’Ester Garcia, advocada especialitzada en violència sexual, encarregada de casos que han suposat un precedent mediàtic i social per a les violències sexuals, com la violació comesa pel futbolista Dani Alves. Garcia es va mostrar molt crítica amb els processos penals, assegurant que "la violència sexual mai s’erradicarà a través del sistema judicial, perquè un procés judicial és del més traumàtic pel que pot passar una dona".
"Les violències sexuals, el lliure consentiment i el dret al propi cos centren aquest any totes les conferències i tallers de la vintena edició del Fòrum contra les Violències de Gènere." #XXFòrumViolències a @beteve ⬇️https://t.co/V5GHQAOUcB
— Prou Violència (@Prouviolencia) November 8, 2024
En aquest mateix sentit, Lidia Puigvert, doctora en sociologia i experta en violència de gènere, va assegurar que "denunciar les violències sexuals sempre tindrà represàlies per nosaltres, però és important que ho fem perquè les següents generacions també ho facin, perquè també en parlin". Precisament sobre aquest ‘efecte dòmino’ va parlar també Azahar Moreno, del sindicat de futbolistes professionals Futpro, encarregat de denunciar i donar suport a Jennifer Hermoso quan va rebre el petó no consentit per part de Luis Rubiales. Moreno va explicar que "si no hagués existit el suport col·lectiu del sindicat, Hermoso no hauria denunciat".
La xerrada va acabar amb la intervenció de Paula Méndez, encarregada d’acompanyar a dones víctimes de violència sexual en la seva tasca a l’Associació Aadas, que va parlar de les respostes de supervivència davant les violències. Méndez va assegurar que "hem de canviar l’imaginari, per deixar de minimitzar les respostes de protecció i que siguin tan vàlides com lluitar", a més d’afegir que "l’abordatge de la violència sexual requereix que ens posicionem, d’una manera clara i sense fissures, del costat de qui pateix".
Tot i estar centrat pel consentiment i el dret al propi cos, el Fòrum va tocar molts altres temes com ara la protecció de la infància, les noves masculinitats o el paper de les joves en la lluita feminista durant les tres jornades en què va omplir el Centre de Cultura de Dones Francesa Bonnemaison d’expertes en violències, testimonis en primera persona i entitats dedicades a la promoció i la preservació dels drets de les dones.
Afegeix un nou comentari