La soledat no desitjada a Catalunya i el paper de les veïnes per revertir-la

El 18,4% de la població adulta que viu a Catalunya se sent sola en aquest moment i el 12,6% pateix soledat crònica, segons el 'Baròmetre de la Soledat no desitjada a Catalunya 2024’, elaborat per la Fundació ONCE i la Fundació AXA. Les dades són lleugerament inferiors a les de la mitjana de l'Estat espanyol, que se situen en el 20% i el 13,5%, respectivament.

Per altra banda, aquest mateix document apunta que la soledat s'experimenta i es percep de manera molt similar a Catalunya i al conjunt de l'Estat, si bé hi ha diferències de perfil com l'afectació per gèneres. Així, a Catalunya, l'aïllament involuntari afecta més els homes que les dones, mentre que al conjunt de l'Estat el pateixen més elles que ells.  

En el que sí que coincideixen els dos estudis és en el fet que la soledat és més prevalent entre les persones que arriben amb dificultat a final de mes i les que viuen amb trastorns de salut física o mental. En aquest sentit, les dades assenyalen, per exemple, que la bretxa de soledat no desitjada entre els qui tenen i no tenen dificultat per arribar a final de mes és de 10,5 punts percentuals a Catalunya.

Passa el mateix si ens fixem en el treball remunerat, on la diferència de prevalença de la soledat entre les persones ocupades i no ocupades és molt menor a Catalunya que al conjunt de l’Estat espanyol, amb 2,8 punts percentuals davant de 19,9. 

Pel que fa al binomi soledat i discapacitat, l'estudi posa de manifest que un 37,8% de les persones amb discapacitat que viuen a Catalunya pateixen soledat no desitjada, xifra inferior a 12,8 punts percentuals a la de la mitjana nacional, del 50,6%.  

Pel que fa a l'edat, la soledat no desitjada a Catalunya afecta més les persones joves que les grans. Les persones d’entre 18 i 34 anys, amb un 28,4% d'afectats per aïllament involuntari, constitueixen el grup que acusa més soledat a Catalunya, seguit pel de 35 a 54 anys, amb un 18,9% , i pel de 55 i més anys, amb un 12,4%.  

Xarxes comunitàries per fer front a la soledat: A-porta

No tenir cap relació amb les persones que viuen al nostre voltant sovint pot agreujar l’aïllament social. En una societat cada cop més individualitzada, les xarxes de suport mutu i comunitari que abans eren habituals als pobles i barris, ara són poc freqüents. No coneguem les persones que viuen al nostre costat i, per tant, no sabem si estan bé, si necessiten alguna cosa o si se senten soles.

El projecte A-porta, impulsat per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), busca recuperar aquesta connexió perduda entre veïnes a través de les Picaportes, persones que viuen al mateix barri i que són contractades per acompanyar i donar suport a qui ho necessiti. La seva tasca és escoltar la gent i recollir la informació, els recursos i les claus de canvi que considerin que poden incorporar i millorar la seva vida quotidiana en el dia a dia. 

"El valor del projecte de la @CONFAVC, que aposta per la millora de la vida de les persones, per la xarxa comunitària i per l'acompanyament del veïnat amb A-porta", @Albagom9, directora del projecte A-porta pic.twitter.com/XqdOyjXFYd

— A-porta (@A_porta_) December 16, 2022

El projecte, que ja s’ha desplegat a 31 barris de 16 municipis i ha atès a més de 35.000 persones des de l'any 2016, ha aconseguit que persones no tenien cap connexió amb el barri on viuen ara hagin creat vincles i participen en les activitats i el teixit associatiu d’aquest. Les intervencions d’A-porta es fan de manera independent, però compten amb la sinergia de les administracions, les associacions locals i algunes empreses col·laboradores.

Les experiències de les persones ateses pel projecte A-porta són molt satisfactòries. Així ho explica Laura Noguera, Picaporta a Vilanova i la Geltrú. "A-porta és el resultat del que vindrà. És l’oportunitat per canviar el món i teixir comunitat".