Jovent i voluntariat ambiental: un repte i una oportunitat per al futur del planeta

“Fent voluntariat ambiental ajudes el planeta i, vulguis o no, t’ho acabes passant molt bé i aprens un munt de coses”, diu el Pol Martínez, de disset anys, voluntari de l’Associació CEN fent accions com ara neteges o un cens del cranc vermell. La Marina Navalpotro té vint-i-cinc anys, és biòloga i voluntària del projecte Boscos de Muntanya, i explica que fer voluntariat li ha permès treballar en una iniciativa que per a ella té molt sentit, alhora que ha compartit l’experiència amb persones amb les seves mateixes motivacions. També ha gaudit del seu voluntariat ambiental, anellant ocells de la mà de l’Institut Català d'Ornitologia, el Biel Montoro, de vint-i-quatre anys, qui assegura li ha servit “per conèixer, conservar i cuidar el patrimoni natural; per promoure i practicar la consciència ambiental; així com per posar en pràctica un altre tipus de relacions fora del mercat”.

Tots aquests testimonis de persones voluntàries joves queden recollits a les xarxes socials del portal Voluntariat Ambiental, un punt de trobada entre associacions ambientals i persones que volen implicar-se en la preservació del medi ambient impulsat per la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN).

La difusió d’aquestes experiències de jovent voluntari respon a un objectiu clar: entomar el repte d’atraure i incorporar persones joves a les entitats ambientals, també en l’àmbit del voluntariat. “Vam pensar que era important i que valia la pena mostrar referents a les xarxes perquè el jovent es pogués sentir identificat amb persones joves voluntàries que ja estan fent accions per conservar i restaurar la natura, a banda que també hi ha una part de socialització i molts aspectes positius”, afirma la Paula Puy, tècnica de comunicació i participació de la XCN.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Voluntariat Ambiental (@volambiental)

Més participació, però dificultats per arribar al jovent

Arribar a persones de menys de trenta anys perquè s’impliquin en iniciatives de voluntariat ambiental i en entitats que tenen cura del planeta ha emergit com un dels principals desafiaments del teixit associatiu ambiental a Catalunya. Així ho fan palès els resultats de l’informe ‘Impacte del voluntariat ambiental a Catalunya 2023’, publicat fa un parell de setmanes per la XCN amb el propòsit de radiografiar l’estat del voluntariat ambiental al nostre país.

Si donem un cop d’ull a les dades de l’estudi pel que fa a la participació de persones voluntàries en accions ambientals, els resultats, en general, mostren una tendència positiva. Així, el 2023 es van implicar fins a 16.247 persones voluntàries ambientals, el que representa un augment de 1.588 persones respecte al 2021, per tant, un repunt de gairebé un 10% en tres anys.

D’aquestes, prop d’un 19% van mantenir una participació estable durant l’any, el 77% ho va fer de forma puntual a través d’activitats d’un dia, mentre que el 4% restant es va implicar en camps de treball, que són activitats de voluntariat que s’allarguen entre dos i quinze dies. En total, es van organitzar fins a 805 activitats i formacions de voluntariat ambiental, registrades al portal de Voluntariat Ambiental.

Si ens fixem en la dedicació de les persones voluntàries, les que participen de manera estable hi dediquen entre una i dues hores setmanals (50%); i el perfil majoritari d’edat de les persones voluntàries se situa entre quaranta i cinquanta anys (63%). Pel que fa al gènere, al voltant d’un 60% de les voluntàries estables són dones; en canvi, en voluntariats puntuals, la participació és equitativa (50% dones i 50% homes).  

L’estudi de la XCN identifica la falta de compromís i estabilitat del voluntariat en les organitzacions i, sobretot, la dificultat d’arribar a públic jove per implicar-se en les activitats de voluntariat, com els principals reptes que té al davant el voluntariat ambiental. Per això, tal com explica la Paula Puy, “tant des de la xarxa com des de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) estem dissenyant i impulsant accions per respondre a aquests desafiaments i arribar més i millor al jovent”.

Entre aquestes accions hi ha, per exemple, la difusió dels testimonis de persones voluntàries joves a les xarxes. Igualment, la tècnica de la XCN explica que, de cara al 2025, estan treballant per elaborar un estudi que identifiqui quins factors limiten la participació del jovent en voluntariats ambientals, així com per conèixer les motivacions i interessos d’aquell jovent que sí que s’hi ha implicat. “Amb aquesta diagnosi volem trobar respostes que ens permetin dissenyar accions més acurades per atraure persones joves”, raona en conversa amb Xarxanet.

Canviar dinàmiques per renovar la participació

Més enllà de les dades, la percepció de la Paula Puy és que, malgrat que avui el jovent té més consciència ambiental i té ganes de participar, no és el gruix de les voluntàries que prenen part d’accions ambientals. “Una reflexió compartida amb el sector social és que les persones joves s’impliquen més en accions d’activisme i opten per voluntariats més puntuals que no per una participació i un compromís a llarg termini”, assegura.

Amb tot, hi ha excepcions que demostren que hi ha maneres d’arribar a un públic jove i aconseguir que s’involucrin en projectes amb mirada llarga. Un cas d’èxit en aquest sentit és l’Associació Naturalistes de Girona, que ha aconseguit atraure molt jovent a l’entitat, especialment procedent de la Universitat. Puy assenyala la proximitat i la forma d’organització de l’associació com a possibles factors determinants d’aquest succés.  

Una altra entitat que aplega un bon nombre de persones joves en les seves accions  de voluntariat ambiental –en aquest, però, més concretes i puntuals– és la Societat Catalana d’Herpetologia, cita la tècnica de la XCN. A banda, és clar, dels camps de treballs, que tenen una gran tirada entre el públic juvenil: “Aquest és un format de voluntariat ambiental que funciona molt bé, potser perquè habitualment es fan a l’estiu, en un temps determinat, curt i molt intens, on hi ha també una part de convivència que agrada molt a les joves”, comenta.

Tanmateix, una de les claus de volta per implicar el col·lectiu de joves rau en les mateixes organitzacions i les seves maneres de funcionar, que sovint no encaixen amb les motivacions i interessos que avui criden les persones joves. “La majoria de les entitats ambientals van néixer als anys vuitanta i noranta, i tenen unes dinàmiques molt establertes”, sosté Puy, per a qui convé fer “una reflexió profunda sobre com canviar aquestes dinàmiques internes per tal d’incorporar el jovent d’una manera més estable, i no només puntual”.

En definitiva, el voluntariat ambiental representa una eina per albirar un futur millor per al planeta, però també com un espai de transformació i creixement personal per al jovent. Atraure i consolidar la seva participació requereix entendre les seves inquietuds i adaptar les dinàmiques de les entitats a noves formes de compromís. L'èxit d'algunes experiències demostra que el repte és assolible, no només pel que fa a garantir el relleu generacional a l’associacionisme ambiental, sinó també construir un horitzó més sostenible i participatiu.