SOS Costa Brava alerta de la degradació de la posidònia per la pressió creixent de les embarcacions
Comparteix
L’entitat ecologista impulsa una campanya de vigilància ciutadana per denunciar el fondeig il·legal sobre praderies marines i reclama més control institucional a la Costa Brava.
Cada estiu, milers d’embarcacions omplen cales i platges de la Costa Brava. En molts casos, però, aquest augment de la pressió humana té conseqüències directes sobre els ecosistemes marins. SOS Costa Brava alerta que el fondeig sobre praderies de posidònia continua produint-se de manera habitual al litoral gironí malgrat estar prohibit, i denuncia la manca de vigilància i sancions per frenar aquesta problemàtica.
Per fer-hi front, la federació ecologista ha posat en marxa la campanya ‘Protegim el verd que ens fa viure’, una iniciativa que combina sensibilització, vigilància ciutadana i pressió institucional amb l’objectiu de protegir els boscos submarins de la Mediterrània.
La posidònia oceànica és una planta marina clau per a l’equilibri ecològic del litoral. A banda de refugiar biodiversitat, contribueix a retenir sediments, reduir l’erosió de les platges i capturar carboni. Tot i això, és també un ecosistema extremadament fràgil: els estudis científics indiquen que les marques provocades per àncores i cadenes poden trigar dècades o fins i tot segles a recuperar-se. SOS Costa Brava denuncia que la degradació de les praderies no respon a episodis puntuals, sinó a una dinàmica sostinguda que es repeteix cada temporada turística. La Comissió de Medi Marí de l’entitat ha identificat diversos punts crítics al llarg de la costa, com la badia del Golfet, darrere el port de Llafranc, la badia de Palamós, cala Garbet o cala Futadera.
“La ciutadania, en veure que l’administració no fa la seva feina, el que fa és aixecar-se i posar de manifest aquesta mancança de vigilància”, afirma Cristina Vilà, coordinadora de SOS Costa Brava. Segons explica, moltes de les denúncies arriben perquè són les mateixes usuàries del litoral qui detecten embarcacions fondejades sobre zones protegides.
Zones de bany convertides en camps de fondeig
L’entitat també posa el focus en els problemes de convivència i seguretat que genera la saturació marítima. La normativa estableix que, en espais no abalisats, la zona de bany ocupa els primers 200 metres des de la costa i fins a 50 metres del litoral rocós. Uns espais pensats per al bany, el snorkel o el paddle surf que sovint acaben ocupats per embarcacions. Per tant, reclamen que els ajuntaments instal·lin més boies de delimitació i despleguin sistemes de fondeig ecològic. També demanen reforçar la vigilància i garantir que les infraccions acabin derivant en sancions efectives.
SOS Costa Brava considera que una part del problema té a veure amb el model turístic de la zona i amb les prioritats polítiques. “A vegades es vigila més pels diners que no pas pel medi ambient”, apunta Vilà, que parla sobre les prioritats de les administracions i d’una falta de recursos destinats a la protecció marina.
Entre la massificació i el desconeixement
Des de SOS Costa Brava insisteixen que no volen criminalitzar el sector nàutic, sinó denunciar els efectes de la massificació i de la manca d’informació ambiental. Segons expliquen, moltes persones desconeixen què és exactament la posidònia o quin impacte provoca el fondeig sobre aquests hàbitats.
“No és una alga, és una planta, és un bosc submarí”, reivindica Vilà. L’entitat assegura que el medi marí continua sent un gran desconegut per a bona part de la població i lamenta que moltes actituds irresponsables quedin invisibilitzades perquè tenen lloc sota l’aigua.
A aquesta desinformació s’hi suma, segons denuncien, una certa sensació d’impunitat. Asseguren que hi ha conductes al mar que difícilment serien tolerades en espais naturals terrestres, però que al litoral s’han acabat normalitzant amb el pas dels anys.
Vigilància ciutadana i pressió institucional
La campanya impulsada per l’entitat vol recaptar 8.450 euros per finançar tres jornades de vigilància durant l’estiu de 2026 i elaborar un documental sobre l’impacte de les embarcacions sobre la posidònia. Les jornades comptaran amb participació ciutadana i serviran per documentar infraccions i presentar denúncies.
SOS Costa Brava considera que la implicació ciutadana és clau per pressionar les administracions i fer visible una problemàtica que, asseguren, fa anys que s’arrossega. Tot i això, també admeten que la situació genera preocupació després de dècades de creixement urbanístic i pressió turística sobre el litoral.
Cristina Vilà alerta que la Costa Brava ha superat el límit de capacitat de càrrega. Malgrat això, defensa que cal continuar denunciant i mobilitzant-se: “No podem tirar la tovallola”.
Afegeix un nou comentari