Social, responsable, propera, sostenible… el món de la banca busca constantment adjectius amb els quals netejar una imatge pública merescudament deteriorada. Però… Què trobem quan ens fixem en les seves pràctiques?
L’interès del sector financer en millorar la seva percepció social no deixa de ser un símptoma d’una bona notícia: la ciutadania és cada cop més conscient dels impactes provocats per les seves eleccions de consum, i exigeix a les companyies un comportament coherent amb els seus valors. Malauradament, en molts casos, aquest interès aparent es limita maniobres publicitàries amb què seduir nous clients, sense traduir-se en canvis reals de les seves pràctiques. Per evitar-ho, són necessàries tant una ciutadania organitzada que fiscalitzi i denunciï aquests abusos com una regulació més estricta per part de les administracions públiques.
En paral·lel a aquesta important missió de controlar i limitar els impactes més negatius de la gran banca, fa temps que des dels marges es cultiva un model de finances que, a més dels aspectes econòmics, també té en compte l’impacte de les seves decisions en societats i territoris. Sota el nom de Finances Ètiques i Solidàries, formen un ecosistema d’entitats que entenen les finances com a instruments amb què connectar i distribuir recursos fent-los arribar a projectes transformadors que milloren la vida de les persones i les seves comunitats respectant els límits del planeta. Tot i que pugui sonar utòpic, són realitats consolidades amb dècades d’experiència arreu del món arreu del món, i milers de persones que a casa nostra ja hi tenen el compte corrent, demanen un préstec, contracten una assegurança o guarden els seus estalvis.
Però com podem distingir aquesta aposta de l’enèsim truc de màrqueting? Tot i que han anat evolucionant al llarg del temps i poden variar en diferents territoris, les Finances Ètiques tenen en comú una sèrie de principis. El primer és el d’exclusió: no financen projectes que vulnerin els drets humans o ambientals o que suposin un impacte negatiu per la població o els ecosistemes afectats. L’altra cara d’aquesta moneda és el principi de compromís: tenen criteris positius de finançament que garanteixen que els diners arriben a projectes compromesos amb la transformació social que fan del món un lloc més just i sostenible. El tercer principi és el de transparència: és fàcil comprovar on es destinen els seus préstecs i inversions, ja que aquesta informació és pública i accessible. El quart principi, el de la participació, busca una governança democràtica que permeti prendre les decisions col·lectivament; per això, sovint aquestes entitats tenen forma de cooperativa. En darrer lloc, tenim el principi de coherència, que garanteix que aquests valors també són presents en el funcionament de les entitats i es reflecteixen, per exemple, en les condicions laborals de les treballadores, o amb el tracte amb els clients.
Tot i això, és cert que aquests principis també poden ser només paraules. Per analitzar la seva aplicació pràctica, des de FETS-Finançament Ètic i Solidari hem desenvolupat l’Escàner de les Finances Ètiques, una eina que permet visualitzar el grau de compliment de cadascun dels principis segons una sèrie d’indicadors objectius, demostrables i mesurables que mesuren aspectes com la ràtio salarial de l’entitat, el sistema de presa de decisions, les inversions en sectors com l’armament o el fòssil o l’accés a la informació. Per altra banda, també hem impulsat el Segell Ethsi, una certificació que permet avaluar la transparència i les bones pràctiques de les companyies asseguradores i de les corredories, així com dels productes i serveis que ofereixen.
Fer un canvi de consum cap a opcions més coherents amb els nostres principis s’enfronta a diferents obstacles. El primer d’ells és saber identificar quines d’aquestes opcions tenen una visió del món més propera a la nostra i actuen en conseqüència, més enllà de les aparences. Recursos com l’Escàner de les Finances Ètiques o el Segell EthSI ens ajuden a aclarir aquesta informació i prendre una decisió més fonamentada, evitant que les ganes de construir un món millor amb el nostre consum, se les endugui el vent.
Afegeix un nou comentari