La Fede veu “amb preocupació” l’acord entre el PSOE i Junts per a la delegació de competències en immigració

El passat dimarts, 4 de març, el PSOE i Junts registraven al Congrés dels Diputats una proposta de Llei per delegar les competències en matèria d’immigració a la Generalitat. L’acord ha de permetre que Catalunya sigui la “finestreta única” que autoritzi estades de llarga durada, a més de la residència temporal. I, segons La Fede, el pacte és una “declaració d’intencions” perquè “les competències que s’han pactat tenen a veure gairebé únicament amb el règim sancionador”, asseguren.

Entre les noves potestats que tindrà la Generalitat, a més de l’expedició de permisos de residència, hi destaquen també l’expedició del NIE, el control de les fronteres, la gestió dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), la capacitat de determinar les contractacions en origen i la devolució d’immigrants a la frontera però no de persones residents, cas en què serà l’Estat qui tindrà l’última paraula.

Des de La Fede veuen “amb preocupació” l’acord, perquè consideren que “aborda la qüestió migratòria des d’una perspectiva securitària i que criminalitza la migració, adoptant els marcs de la ultradreta”. Insisteixen que el que caldria fer és “millorar el model d’acollida català perquè posi al centre el respecte als drets humans”, tenint en compte, a més, que a Catalunya hi ha “un compromís ferm en l’acollida i la protecció de les persones que fugen de conflictes i situacions de vulnerabilitat”, tal com ho demostra “la riquesa i diversitat” del moviment en defensa de les persones migrants i refugiades.

Avui publiquem la nostra resposta a l'acord de delegació de competències en forma de #Comunicatfede: 

"Els drets humans han de ser l’eix central de la política migratòria" https://t.co/YBUSCWdQbZ pic.twitter.com/52rXmR4io9

— Lafede.cat-organitzacions per a la Justícia global (@Lafede_cat) March 11, 2025

La Generalitat “ja podria estar-hi treballant”

Tot i que l’acord entre el PSOE i Junts donaria més competències a la Generalitat, La Fede remarca que Catalunya “ja té algunes competències en acollida” i retreu a l’administració catalana que “ja podria estar treballant en demandes concretes de la societat civil” com, per exemple, promoure que els ajuntaments “garantixin i facilitin” l’empadronament sense domicili fix, garantir els drets dels infants que migren sols agilitzant els tràmits de tutela, fer efectiu el règim sancionador de la llei 19/2020, incrementar l’accés a formació de les persones migrants o buscar mecanismes per tancar el CIE de Barcelona.

Crítiques des del primer moment

Més enllà de La Fede, el text signat pel PSOE i Junts ha despertat crítiques i recels des del minut u. En política institucional, poques hores després que socialistes i juntaires anunciessin l’acord, la secretària general de Podem, Ione Belarra, ja es va oposar al traspàs: “No es farà amb els vots de Podem”, va sentenciar, assegurant que Junts és “un partit anti immigració que competeix amb la ultradreta catalana”, tot i que les competències es transferirien a la Generalitat, actualment governada pel PSC.

Lo que es urgente en nuestro país es que se apruebe la ILP de regularización que lleva un año esperando. El PSOE ha pactado con Junts, un partido anti inmigración que compite con la ultraderecha catalana, darles las competencias de migración. No se hará con los votos de Podemos.

— Ione Belarra (@ionebelarra) March 4, 2025

Des de llavors, les veus crítiques amb el text s’han anat repetint. Alguns membres de Sumar i del PSOE s’hi han mostrat reticents, i els diputats de Compromís també han anunciat que votaran en contra del text. Tant els vots de Podem com els de Compromís són indispensables perquè la llei s’aprovi i la delegació es pugui fer efectiva.

Les crítiques dels partits polítics se centren, sobretot, en el preàmbul de la llei. Tot i que s’assegura que és “indubtable el benefici” de la immigració i es parla, per exemple, de la “responsabilitat dels governs” d’atendre les necessitats generades per les persones migrades “de manera sostenible”, també s’assegura que cal “evitar possibles efectes que puguin representar un risc per a la convivència i la cohesió social”.