Cal Cisteller, una masia que es col·lectivitza per esdevenir un espai de vida comunitària i resistència rural

A Cal Cisteller, una masia de Font-Rubí, al Penedès, no només s’hi planta, s’hi arregla o s’hi cuina, sinó que també s’hi defensa un model de vida col·lectiu i rural, arrelat i resilient. En ple compte enrere per comprar la finca i evitar que caigui en mans d’un fons voltor, una xarxa de persones s’ha organitzat per donar-li un nou futur. L’objectiu és clar: col·lectivitzar la propietat i convertir-la en un ateneu rural viu, popular i transformador.

El projecte es troba en la seva recta final. La campanya de recaptació de fons continua oberta i, segons explica en Lluís Bullón, una de les persones implicades a Cal Cisteller, “ara mateix estem finalitzant tot el pla de finançament per fer la col·lectivització de l'espai”. No han recorregut a una hipoteca ni a grans inversions privades, sinó que la compra s’està finançant a través de donacions populars, préstecs personals i el suport de Coop57, un instrument financer que està inserit en un marc més ampli de les finances ètiques i solidàries.

Tot aquest moviment gira entorn d’una idea senzilla: fer que la casa sigui de totes. “Quan diem col·lectivitzar volem dir això, que molta gent formi part del projecte, que molta gent pugui fer la seva aportació econòmica o humana”, assenyala Bullón. Per fer-ho possible, han creat una cooperativa i treballen braç a braç amb la Fundació Emprius, que serà l’encarregada legal de la compra.

Alba Hierro, ordenadora tècnica d’Emprius, exposa el paper de la fundació: “La propietat serà nostra, però la cessió d’ús serà per al projecte. I si en algun moment es deixessin de complir els valors socials acordats, buscaríem un nou col·lectiu per continuar amb la funció social de l’espai”. Es tracta, doncs, de blindar la finca contra l’especulació i garantir-ne l’ús comunitari a llarg termini.

Un ateneu rural per teixir comunitat

Més enllà de la compra, Cal Cisteller mira al futur. La masia acollirà un ateneu rural, un espai obert al poble i al territori, pensat per promoure la trobada, l’aprenentatge i el suport mutu. “Volem que sigui un lloc on la gent pugui venir a un cinefòrum, a un taller, a un debat, a aprendre, a conèixer gent; en definitiva, a sentir-se part d’un projecte”, diu Bullón. El context rural on s’ubica el municipi fa que no hi hagi gaire espais comuns per fer poble i l’ateneu vol omplir aquest buit.

El projecte se sosté sobre una base comunitària sòlida, forjada durant anys a través de pràctiques com el Tornallom, una xarxa de suport mutu que reuneix gent diversa cada setmana per treballar plegades, dinar i compartir. “Això ha fet que moltes persones del poble, gent jove i gent gran, s’atreveixin a començar projectes com un ramat de cabres, vinyes, oliveres…”, apunta Bullón. L’ateneu vol ser l’espai que aculli, connecti i impulsi totes aquestes iniciatives.

Per tal de reconèixer el suport rebut, a la tardor han preparat tallers oberts a totes les persones que han contribuït econòmicament. “No ens agrada dir-ne recompensa. És més aviat un agraïment col·lectiu, una forma de tornar tot aquest suport a totes les persones que han fet una aportació, indiferentment del número”, sosté Bullón. Seran sessions impartides per persones del territori que oferiran els seus sabers i oficis en un format obert.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Ateneu Rural cal Cisteller (@ateneururalcalcisteller)

Reptes pendents: arribar a més gent i arrelar

Els reptes, però, són grans. Cal arribar a més gent del poble, trencar barreres, obrir l’espai a persones que potser no s’identifiquen inicialment amb el concepte d’ateneu. “Ens agradaria que això no es limités a un grup de persones motivades que ara l’estem impulsant, sinó que realment sigui del poble, que entri gent nova i es renovi”, assegura Bullón.

Des de la Fundació Emprius, veuen Cal Cisteller com un exemple a seguir. “És justament el tipus de projecte que volem acompanyar, col·lectius que alliberen patrimoni del mercat per fer-hi projectes amb retorn social i comunitari”, defensa Hierro. Amb aquest cas, ja són dos els projectes que Emprius està acompanyat, però esperen créixer, ja que volen ajudar més comunitats a protegir finques, terres i cases de l’especulació.

L’horitzó que dibuixa Cal Cisteller va molt més enllà d’una finca salvada. És una aposta política per viure i fer d’una altra manera: amb terra, amb comunitat i amb dignitat. “M’agradaria que quan la gent travessi la porta de l’ateneu senti que és un lloc amb esperança. Un lloc amb possibilitats de fer les coses diferents, una vida més lligada a la terra i a les necessitats humanes”, diu Bullón. I potser, si el poble se la fa seva, aquesta esperança esdevindrà arrel.