Quan no és només la discapacitat: treballar en un sistema que penalitza la diferència
Comparteix

L'accés a l'ocupació no depèn únicament de tenir una discapacitat; està condicionat per un entramat de desigualtats que s'entrellacen i s'acumulen al llarg de la vida.
A ECOM ho sabem bé, portem més de 50 anys treballant per la inclusió de les persones amb discapacitat, situant sempre les persones al centre. L'experiència ens demostra que la discapacitat, per si sola, no explica totes les barreres que impedeixen accedir a un treball. El relat dominant assenyala la discapacitat com el principal obstacle, però quan ens acostem a les trajectòries reals de moltes persones, descobrim una veritat més complexa.
Les dificultats per accedir a l'ocupació no responen únicament a una condició física o de salut; es deuen, en gran part, a una suma de desigualtats —de gènere, classe social, origen, edat, nivell educatiu, territori o situació administrativa— que s'entrecreuen i generen una exclusió estructural.
En els nostres Serveis d'Inclusió Laboral (SIL) ho comprovem des de fa 30 anys. Acompanyem persones amb discapacitat física i/o orgànica des d'un model centrat en la persona que reconeix la complexitat de cada situació. El nostre enfocament no parteix d'etiquetes, sinó d'històries de vida.
Per això parlem de #DesigualtatPlus en la nostra campanya, perquè una desigualtat mai ve sola. Per exemple, una dona jove amb discapacitat que viu en un entorn rural, amb precarietat econòmica i responsabilitats de cura, no té les mateixes oportunitats laborals que un home sense discapacitat, amb estudis superiors i una xarxa de suport sòlida.
El mercat laboral no és neutre. Està regit per unes regles que premien la hiperdisponibilitat, la productivitat immediata i la flexibilitat total. Aquestes exigències exclouen a moltes persones que, per diversos motius, no poden —ni haurien d'haver de— adaptar-se a aquest model. En aquest context, la discapacitat actua moltes vegades com a catalitzador d'altres formes d'exclusió. I això no afecta només a les persones amb discapacitat: també impacta a qualsevol persona que s'allunyi del patró normatiu.
Davant aquest panorama, a ECOM no només treballem per adaptar les persones al sistema, sinó per a transformar el sistema. Apostem per un canvi estructural: ajustos raonables, accessibilitat universal, polítiques públiques amb perspectiva interseccional i un acompanyament basat en el respecte, el reconeixement i l'apoderament.
En els nostres serveis d'orientació i inclusió laboral treballem juntament amb cada persona, identificant les seves fortaleses, els seus interessos i els suports que necessita per tal de construir un projecte professional propi i digne. No apliquem fórmules estàndard; acompanyem processos personalitzats que tenen en compte tot el recorregut.
El nostre enfocament prelaboral parteix del reconeixement que no totes les persones estan en el mateix punt de partida. Per això oferim espais de preparació i enfortiment personal que permeten treballar l'autoestima, l'autonomia, les habilitats socials i digitals, i el coneixement de l'entorn laboral. Aquesta fase és clau per tal de generar condicions reals d'inclusió i evitar insercions en el mercat laboral forçades o frustrades.
Aquest acompanyament, basat en el vincle i la confiança, ha permès que milers de persones accedeixin al mercat laboral ordinari i, sobretot, siguin reconegudes com a ciutadanes i ciutadans amb plens drets.
Paral·lelament, també treballem amb el teixit empresarial per impulsar entorns laborals més inclusius i accessibles, i amb les administracions públiques per incidir en polítiques estructurals. Perquè no podem fer-ho soles: fa falta un compromís real per part dels governs, les empreses i la societat en el seu conjunt per repensar què significa treballar i per a qui funciona —o deixa de funcionar— el mercat laboral tal com està dissenyat.
La lluita per una ocupació digna per a les persones amb discapacitat no és una causa aïllada: és part de la lluita per un mercat laboral més humà, just i inclusiu per a totes les persones. Perquè el veritable repte no és adaptar a les persones a un sistema que les exclou, sinó transformar aquest sistema perquè abraci la diversitat i deixi de penalitzar la diferència.
Afegeix un nou comentari