Laia Franzoni: “Intentem obrir mires, però a les empreses encara hi ha molt desconeixement de la discapacitat”

Les persones ocupades amb discapacitat a Catalunya van repuntar un 11% el 2023 i van superar les 100.000, segons les últimes dades de l’IDESCAT. Amb tot, i malgrat que puguin semblar dades positives, la realitat és que la inclusió laboral del col·lectiu és encara un dels reptes més importants que tenim com a país. 

I queda molta feina per fer, com fa palès que la taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat —que se situa al voltant del 30%— és més de quaranta punts inferior a la de les persones sense discapacitat, com passa amb la taxa d’atur, que és prop de nou punts superior entre el col·lectiu.

Bona part dels avenços que s’han aconseguit en l’àmbit de la inclusió laboral de les persones amb discapacitat tenen a veure amb la tasca d’entitats com l’Associació de persones amb Discapacitat Física d’Osona (ADFO), fundada el 1982 amb el propòsit de treballar per la integració universal de les persones amb discapacitat física i sensorial en tots els àmbits.

Un d’ells és el laboral, on l’entitat acompanya les persones amb diversitat funcional en la recerca de feina i impulsa la seva vida professional. Ho fa a través d’iniciatives com ADFOCET, el centre de treball de l’entitat, i el servei d’inserció laboral d’ADFO. Precisament, avui parlem amb la Laia Franzoni, responsable del servei, amb una experiència de divuit anys treballant amb persones amb discapacitat.

Quin és, a grans trets, l’itinerari més habitual d’una usuària d’ADFO en l’àmbit de la inserció laboral?

Quan ve una persona en recerca de feina, el primer pas és reunir-se amb el treballador social de l’entitat, que fa una primera anàlisi de necessitats. Fet això, se la deriva al servei d’inserció laboral, on fem una primera entrevista de diagnòstic per conèixer més a fons quina és la situació de la persona i s’aborden aspectes laborals, formatius, de competències transversals i de funcionalitat física, entre altres. A partir d’aquí, s’orienta la persona en el sentit de definir un objectiu laboral, en cas que no el tingui.  

És habitual que el tinguin?

El més comú és que al servei arribin persones que ja estaven fent una feina, que tenien un ofici, i que per algun motiu de salut, d’accident o de malaltia, no poden continuar fent aquesta feina. És aquí on hi ha una feina important per part nostra a l’hora d’acompanyar-les per redefinir un nou objectiu professional d’acord amb la nova situació. Per exemple, si una persona ha treballat de fuster i no pot continuar fent-ho, necessita un procés d’orientació per trobar un nou objectiu laboral. Nosaltres l’ajudem a definir-lo.

Com ho feu?

Sobretot, a través de la formació. Fem formacions en àmbits molt diversos, com les noves tecnologies o l’atenció al client, entre altres. En funció de l’any i de les necessitats, fem unes formacions o altres. És a dir, fem un vestit a mida de la persona i enfocant-nos a les seves necessitats, mitjançant una metodologia d’atenció centrada en la persona. Definim un itinerari personalitzat, plantegem uns objectius i acompanyem aquest camí amb formacions, sessions o tallers que ajudin a assolir aquests objectius.

No només treballeu amb les persones, també amb les empreses.

Fem prospecció d’empreses, en el sentit d’anar a buscar-ne de noves i fidelitzar les que ja tenim per aconseguir ofertes de treball adaptades a les persones que atenem. A partir d’aquí, fem la intermediació laboral entre empreses i persones en recerca de feina. 

Un cop la persona accedeix al lloc de treball, feu algun seguiment?

Sí, però no fem un treball de suport, que correspon a un seguiment molt intensiu i prolongat en el temps dins l’empresa. En el cas de l’ADFO, fem un seguiment periòdic en funció de la persona i l’empresa, que pot durar entre un i tres anys. Un cop més, ho definim d'acord amb les necessitats que sorgeixen. Hi ha persones que quan troben feina no necessiten gaire acompanyament, mentre que n’hi ha altres que en precisen més. Aquí, tornem a aplicar la filosofia del vestit a mida.

Encara pesa massa l’estigma que arrosseguen les persones amb discapacitat a l’hora de buscar feina?

Segur que sí, sobretot per una qüestió de desconeixement, tot i que nosaltres estem picant molta pedra i fent campanyes de sensibilització i molt més. Sovint, quan parlem amb empreses ens adonem que encara tenen la idea que discapacitat física és igual a cadira de rodes, per exemple. O persisteix tot un ventall d’estereotips i prejudicis que van molt lligats a les persones amb discapacitat, en el sentit de les baixes o que es creu que són persones menys productives. Intentem obrir mires, però la realitat és que a les empreses encara hi ha molt desconeixement del món de la discapacitat. 

Ara bé, també és just dir que això no passa sempre i moltes empreses coneixen perfectament el col·lectiu. 

Des de ADFO, amb @Osonament i @SantTomas_, hem organitzat un speed dating laboral per afavorir la inserció al sector de la neteja a través de la xarxa #Incorpora de @FundlaCaixa.

15 participants, entrevistes breus i oportunitats reals! 💼🙌#Osona #InsercióLaboral pic.twitter.com/t4hMVIG94m

— ADFO Associació (@ADFOAssociacio) July 10, 2025

Passa sovint que les empreses obligades per la llei, més que per voluntat?

Hi ha de tot. No negaré que moltes vegades darrere d’una contractació hi ha la necessitat de complir la llei, perquè si no potser no farien el pas. Les bonificacions contractuals també fan que empreses s’aventurin més a contractar persones amb discapacitat. Tot ajuda. Amb tot, també hi ha empreses que tenen la sensibilitat d’entendre que una persona amb discapacitat pot fer la feina tan bé com qualsevol altra, que és una manera d’aportar i de ser socialment responsable.

El món laboral d’avui, en què la competitivitat i la productivitat són factors a l’alça, juga en contra de les persones amb discapacitat a l’hora de trobar feina?

Sí, evidentment, perquè persisteix aquesta idea que les persones amb discapacitat són menys productives. Nosaltres defensem que si una persona amb discapacitat troba un lloc de feina adequat a la seva situació, serà tan productiva o més que qualsevol altra que no tingui discapacitat. Aquesta és la clau. Per tant, és cabdal que es faci bé el matx entre persona i lloc de treball. I una molt important de la nostra tasca és assegurar aquest matx.

Què aporta a una empresa comptar amb persones amb discapacitat?

Reverteix molt positivament en l’ambient laboral, a nivell de sensibilització i de ser socialment responsables, que és un factor al qual cada vegada es dona més rellevància. A banda de tot el tema de valors, empatia i un munt de coses bones que aporta a un equip de treball. 

Per contra, la taxa d’atur entre el col·lectiu continua sent molt alta.

És molt més alta que la de les persones sense discapacitat, evidentment. I també hi ha un biaix de gènere, en el sentit que afecta més dones que homes, com també passa entre persones sense discapacitat. Sobretot, entre les dones, ens trobem molta més parcialitat en els contractes, salaris baixos i feines limitades a sectors molt feminitzats. 

“En el lloc de treball adequat, una persona amb discapacitat pot ser tan productiva com qualsevol altra”.

Què caldria fer des de les administracions per millorar els índexs d’ocupació?

D’entrada, cal estar molt més pendent que les empreses compleixin la llei, perquè encara n’hi ha moltes que no ho fan. I ens trobem, per exemple, amb empreses que ens diuen que els surt més a compte pagar la multa que fer tot el procés de contractació. Això vol dir que les sancions són baixes i, en general, hi ha poc control d’aquest tema. Alhora, cal potenciar les contractacions i fer més accions i campanyes de sensibilització. 

Més enllà de la qüestió laboral, a quines principals barreres s’enfronta el col·lectiu de persones amb discapacitat?

La primera de totes és encara l’accessibilitat, un àmbit en què queda moltíssima feina per fer. Molt sovint ens diuen que un espai és accessible, i quan hi anem ja es veu de seguida que no ho és. Rampes més altes del que haurien de ser, espais petits on les cadires de rodes no poden girar… I, és clar, un altre dels reptes és trencar estigmes, prejudicis i estereotips que encara van lligats al col·lectiu.

Així, creus que ha canviat la visió de la societat respecte a les persones amb discapacitat?

Va canviant. Fa divuit anys que treballo amb persones amb discapacitat i sí que he vist una evolució, però hi ha un cert paternalisme que persisteix, cada cop menys, però continua present. Com tot, va evolucionant amb el temps, però no té res a veure amb el que passava fa trenta o quaranta anys. 

L’altre dia parlava amb unes companyes sobre el cas d’una usuària que explicava que, quan era petita, la mantenien amagada a casa i no la deixaven sortir. Evidentment, estem a anys llum d’aquesta realitat. També s’està fent una bona tasca a mitjans i xarxes per fer entendre que les persones amb discapacitat no han de rebre un tracte diferencial, sinó senzillament que puguin accedir i arribar a tot arreu. 

A banda de la inserció laboral, en quins altres àmbits treballeu a l’ADFO?

Una de les àrees més destacades és la de vida independent, que engloba, entre altres, el suport a l’accés a l’habitatge. A més, en el marc del projecte ‘Xarxa Inquieta’, oferim tota una bateria d’activitats terapèutiques, lúdiques i d’oci, amb la idea de ser com un centre de dia sense ser-ho. Es fan de dilluns a divendres, matí i tarda. 

També tenim el projecte ‘Espai Àlima’, que té un sentit més terapèutic on treballa un equip format per una psicòloga, una fisioterapeuta i una terapeuta ocupacional que duu a terme accions específiques amb persones que puguin necessitar aquests serveis. O el projecte ‘Invictes’, per donar suport a les víctimes d’accidents de trànsit. 

I la part de treball social, que inclou tot el que té a veure amb la tramitació de certificats de discapacitat, suport en el tema de les pensions de discapacitat i ajuts diversos. Per tant, parlem d’una atenció integral centrada en la persona.