El XXI Fòrum contra les Violències de Gènere reivindica la violència masclista silenciada
Comparteix
Impulsat per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, el fòrum va posar el focus en la infància en risc des d’una mirada legal, institucional, comunitària i interseccional.
La vint-i-unena edició del Fòrum contra les Violències de Gènere, promoguda per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, va reunir a l’Espai Francesca Bonnemaison representants d’institucions, entitats, agrupacions, col·lectius i ciutadania per a abordar la violència masclista silenciada. Nombroses taules rodones, converses, tallers i activitats van centrar l’atenció en la infància en risc i van proposar múltiples mirades, angles i perspectives. El fòrum va esdevenir un espai de denúncia i de solidaritat mútua, on escoltar, debatre i compartir.
Un any més, la benvinguda oficial va anar a càrrec de Montserrat Vilà, presidenta de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, qui va verbalitzar el desig de teixir estratègies i agermanar lluites. "Europa augmenta el seu pressupost en seguretat, però no en seguretat per a les dones. Les polítiques públiques no tenen en compte mesures per a la prevenció o per a la superació de les violències masclistes. En un context en què hi ha un auge de les dretes, hem d’impulsar un lideratge feminista que aglutini el conjunt de les dones i dels col·lectius més vulnerables per defensar la llibertat d’expressió, la unitat d’acció i el respecte per les persones", va afirmar Vilà. Així mateix, Vilà va recordar les dones palestines i va demanar solidaritzar-se amb elles i aturar el genocidi.
Tot seguit, es van escoltar els parlaments institucionals. Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social a l’Ajuntament de Barcelona, va celebrar les vint-i-una edicions del fòrum, un espai de referència per a la lluita dels drets de les dones, i va reiterar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb la defensa de les dones i dels infants i el treball per a incorporar la perspectiva de gènere a tots els serveis municipals. "Aquesta és una responsabilitat col·lectiva, una prioritat inajornable, i cal entomar-la en clau de drets", va exposar Fuertes.
Raquel Albiol, presidenta delegada de l’Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona, va assegurar que la reflexió feminista s’havia convertit en un motor de transformació social que havia situat al centre els drets de les dones. "Davant el context internacional, cal respondre conjuntament amb una mirada interseccional, transversal, que inclogui la infància, les masculinitats i la comunitat", va plantejar Albiol.
Eva Menor, consellera del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, va instar a sumar esforços i recursos per a fer front a la greu vulneració dels drets de les dones. "Normatives, polítiques públiques i consens polític i social són els tres pilars essencials. Hem d’enfortir el món local, la proximitat és clau. Aquesta és la porta d’entrada, la porta d'ancoratge", va defensar Menor.
Prevenir, aturar i reparar les violències a la infància
Un tastet de poesia escènica de la mà de l’artista Adriana Bertran va preparar l’auditori per a la primera taula rodona. Sota la moderació de Laia Rosich, psicòloga i experta en polítiques públiques sobre violències masclistes, hi van participar Patrícia González, experta en violències masclistes i drets humans del Grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona, Nani Beltrán, advocada de família i violències masclistes de Dones Juristes, Violeta Assiego, jurista feminista especialitzada en drets humans, gènere i interseccionalitat, i Gemma Altell, psicòloga i codirectora de la consultora G-360. Com a punt de partida, Rosich va situar tres aspectes essencials: fer un reconeixement a la lluita feminista, que havia aconseguit grans fites i reivindicacions; ser conscients de l’ofensiva molt ben organitzada orquestrada per l’extrema dreta, i veure que cal anar més enllà de la reparació i treballar un vessant comunitari cohesionat que ha d’esdevenir un actor clau en la prevenció.
González va iniciar la taula rodona recordant que el patriarcat no es pot entendre sense l’encreuament de la categoria gènere amb la categoria edat i incidint en el fet que els nens i les nenes són subjectes de drets, tot i que el predomini d’un model tutelar obstaculitza aquesta evidència. González també va demanar escoltar els infants i garantir la seva participació i va assenyalar que les violències masclistes cap a la infància no es redueixen només a l’àmbit familiar, sinó que també es donen a l’àmbit comunitari, educatiu, institucional i digital.
Per la seva part, Beltrán va recordar com el feminicidi d’Ana Orantes va ser la llavor de la llei contra la violència de gènere i el cas José Bretón, de la llei de violència vicària i va posar el focus en la normativa, descrivint les mesures de protecció penals i les mesures de protecció civils. Beltrán va lamentar que actualment continuava prevalent el dret del progenitor per sobre del dret del menor i va denunciar falta de formació en perspectiva de gènere per part dels òrgans judicials i atenció especialitzada.
En el seu torn, Assiego va definir la violència vicària com el dolor que un home pot infligir sobre la seva dona a través dels seus fills, assenyalant com s’instrumentalitza un ésser humà per a fer mal, però va apuntar que el nen o la nena també és un subjecte, no només un instrument amb el qual s’exerceix violència, i no es pot invisibilitzar el seu dolor. Assiego va comentar que en un món 'adultocentrista' els drets dels infants queden en la darrera posició i va reclamar que la legislació de la violència contra els infants ha d’anar de la mà de la legislació de la violència contra les dones.
Finalment, Altell va posar sobre la taula algunes de les demandes dels infants acompanyats: "vull el meu espai", "vull estar tranquil", "vull que algú m’escolti", "vull que m’ajudin a entendre que ha passat" o "vull tenir persones estimades al meu costat" i va afirmar que la centralitat de l’infant havia de vertebrar sempre la mirada, entenent que l’infant és un subjecte de les violències masclistes en primera persona i integrant la seva veu i les seves necessitats a les intervencions.
Una desena d’experiències i mirades compartides
A continuació, la segona taula rodona va permetre escoltar una història coral amb una clara perspectiva interseccional, amb la voluntat d’evidenciar que totes les infàncies no són iguals. La moderació va anar a càrrec de Miriam Aleman, formadora en prevenció i sensibilització de les violències sexuals i masclistes en infàncies i adolescències, qui va incidir en com la mirada 'adultocentrista' s’escola per totes les fases del procés de verbalització de la violència, com costa tenir relats en primera persona i com la manca d’aquest marc, d’aquest llenguatge i d’aquests relats accessibles i propers per als infants frena la seva possibilitat de defensar-se i de demanar ajuda.
Per una banda, Francisca Perona, activista gitana i presidenta de Rromane Glasura - Veus Gitanes, va posar el focus en la violència institucional que travessa les infàncies gitanes. Florencia Brizuela, doctora en dret i investigadora especialitzada en drets humans, feminismes i antiracisme, va afirmar que no es té en compte l’impacte del racisme a la vida de les dones i dels infants i va denunciar el llegat colonial que hi ha a Catalunya i com es retroalimenta el vincle entre racisme i patriarcat.
Frida Trejo, artista i actriu i membre del col·lectiu Madrecitas, va explicar la seva experiència personal i va denunciar com la separació d’un fill de la seva mare genera un trauma, i Tamara Fernández, advocada i membre del col·lectiu Madrecitas, va parlar de les infàncies racialitzades i de com el feminisme blanc té una mirada d’incapacitació i de culpa molt present a les administracions.
També, Aslan Quesada, activista i dinamitzador del projecte ‘Entre Joves’, va compartir la seva experiència personal i va afirmar que la protecció real existeix quan les institucions són llocs segurs, de cura i de reparació i les mares i les criatures viuen juntes i sense por. Així mateix, Carme Diaby, activista contra l’abús sexual infantil i fundadora de l’Associació Carme Diaby, va explicar la seva història i va demanar escoltar els infants i creure sempre els seus relats per a aturar les violències.
Finalment, Bedani Cruz, integradora social i activista zapoteca contra les violències masclistes i racistes, va reclamar la importància de la formació en cultura antiracista i interseccional per tal de desaprendre les hegemonies i valorar les cosmovisions. Júlia Vega, experta en violències masclistes i polítiques públiques d’Almena Feminista, va concloure presentant l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes, on es recullen denúncies anònimes i es documenten casos i històries.
Afegeix un nou comentari