Es defineix pels principis d’equitat, accés a oportunitats, drets humans i benestar col·lectiu.
El divendres 20 de febrer és el Dia Internacional de la Justícia Social. Però, què significa aquest concepte? És alguna cosa més que un terme rocambolesc per a designar el benestar social en igualtat? Tècnicament, no. Però hi ha més capes en la seva definició, i en aquest recurs les tractem mitjançant els articles ‘Justicia social: significado, claves y ejemplos reales’, d’Amnistia Internacional Espanya; i ‘La importancia de la justicia social para un mundo mejor’ de la Revista de la UNIR.
Punt de partida: reconeixement de desigualtats
El principi de justícia social es fonamenta en el reconeixement que hi ha determinats grups humans que pateixen desigualtats històriques i estructurals, trobant-se amb dificultats per a participar en la societat en les mateixes condicions que la resta. Per tant, no atén només, per exemple, a la pobresa i a l’exclusió, sinó a totes aquelles realitats que puguin suposar obstacles per a que totes les persones visquin amb benestar.
Per tant, la justícia social és una qüestió de drets humans, i és imprescindible per a la pau i el desenvolupament social.
Definició
Arrel de conèixer les desigualtats existents, el principi de justícia social té l’objectiu principal de garantir la igualtat en drets i oportunitats per a absolutament totes les persones, sense importar el seu gènere, origen, condició socioeconòmica, ètnia o creences. Un principi que vol garantir que tots els individus podran participar en la societat i contribuir-hi, assolint una vida digna de ser viscuda on puguin desenvolupar el seu potencial al màxim.
Per tant, la justícia social implica l’impuls i el reconeixement de la no-discriminació, la promoció de llocs de treball dignes, la distribució justa de la riquesa i l’accés a serveis bàsics com l’educació, l’habitatge i la salut.
Principis
Potser la millor manera de definir què es considera justícia social és partir dels principis que la defineixen, o que cauen sota el seu paraigua. Amb tot, el concepte és un marc ampli per a abordar qüestions estructurals, algunes d’elles històriques, sí, però d’altres van apareixent segons canvia la societat, com seria el cas de la bretxa digital. Però els termes que s’han de mirar per discernir si l’abordatge d’una circumstància és una qüestió de justícia social són:
L’equitat: ve a voler dir que totes les persones han de ser tractades de manera equitativa, no només a partir d’establir drets legals iguals, sinó també reconèixer que el punt de partida no és el mateix per a tothom. Tots els grups humans tenen la possibilitat d’accedir a les mateixes oportunitats?
L’accés a oportunitats: és a dir, un accés igualitari a educació, treball, salut o participació política.
Els drets humans: per descomptat, els drets són essencials també, tant de base legal com ètica. Totes les persones han d’estar igualment protegides davant d’abusos i discriminacions, i tenir garantits els aspectes essencials de la vida (dret a la vida, llibertat d’expressió, educació, treball, salut, habitatge i participació política). Els drets humans han de ser la base de les polítiques públiques que volen respondre amb justícia social.
El benestar col·lectiu: el component ‘social’ de la justícia. S’han de crear les condicions per a que tota la societat tingui qualitat de vida, no només a nivell individual, sinó en la societat en conjunt.
Aplicació de la justícia social
És evident que amb l’existència del concepte i el seu ús en la teoria social, no és suficient. Aquest terme suposa l’aplicació de polítiques, lleis i estructures que fomenten la inclusió, eliminant obstacles a la participació en la societat. L’objectiu d’aquestes polítiques és corregir aquests obstacles i permetre el desenvolupament de totes les persones en igualtat.
Però aquesta aplicació es fragmenta segons les problemàtiques que s’abordin. Per exemple, per a l’impuls d’un dret al treball just s’aplicarien polítiques en relació amb les condicions laborals, els sous equitatius i l’eliminació de discriminacions. Un altre exemple seria el dret a l’habitatge digne, per al qual caldria aplicar mesures en relació a la seva garantia, com el control de preus.
Exemples de lluites en justícia social
Històricament hi ha hagut quantitat de moviments amb l’objectiu d’assolir una societat més justa. Aquestes lluites han suposat grans canvis i desenvolupaments en àmbits socials com els drets de les dones i del col·lectiu LGTBI, la justícia racial, la salut, l’educació i la lluita contra la pobresa.
És el cas, per exemple, de lluites com les de Clara Campoamor o Malala Yousafzai, que tot i estar separades per distàncies geogràfiques i temporals, compartien l’ànim de lluitar pels drets de les dones. També trobem aquí a dones que han fet front a l’opressió de gènere junt amb la lluita contra altres problemàtiques, com és el cas de Wangari Maathai, dedicada també a la defensa del medi ambient, o d’Angela Davis, que vinculava el feminisme i l’antirracisme.
Pel que fa al col·lectiu LGTBI, la lluita per la igualtat de drets i oportunitats ha fet i fa referència a la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe. El moviment ha tingut moltes veus, però les de Marsha P. Johnson, Sylvia Rivera i Harvey Milk en són les pioneres, alçant-se en moments de discriminació aguda.
Un altre àmbit de lluita és la discriminació racial, enfrontat des de moltíssimes perspectives. Als Estats Units ha estat un moviment primordial des de la dècada dels 60, amb figures com Martin Luther King o Rosa Parks, i en l’actualitat, a causa de la situació recent del país, revifa de la mà de moviments com el Black Lives Matter.
De fet, avui en dia, gràcies potser al creixement de la consciència global que ve donada per un accés més fàcil a la informació i les xarxes socials, s’estan alçant veus joves en favor de la justícia global que encaren problemàtiques de rabiosa actualitat. És el cas d’activistes com Autumn Peltier, defensora dels drets dels pobles indígenes, o Vanessa Nakate, veu de la lluita climàtica a Uganda.
