Les entitats en defensa de la Llei d'Acollida
Comparteix
Més de quaranta entitats d’immigrants s’han adherit a un manifest de suport a la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, i demanen la retirada del recurs d’inconstitucionalitat interposat davant del Tribunal Constitucional per part de la defensora del Poble, Maria Luisa Cava de Llano.
La Llei 10/2010, del 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya (en endavant Llei d’acollida), aprovada pel Parlament de Catalunya el dia 28 d’abril per 117 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 17 en contra (PPC i grup mixt), va néixer per poder oferir un servei integral d'acollida als nouvinguts amb els objectius principals de:
- Facilitar la integració de les persones immigrades.
- Estendre un servei de primera acollida homogeni al conjunt de Catalunya.
- Fomentar l’autonomia personal i la igualtat d’oportunitats.
- Reduir les situacions de vulnerabilitat i de risc d’exclusió.
- Fer del català la llengua comuna d’acollida arreu del territori.
No obstant això, la defensora del poble espanyola en funcions, Maria Luisa Cava de Llano, va decidir portar la llei d'acollida al Tribunal Constitucional arran de la denúncia feta pel diputat del grup mixt, José Domingo, per l'article que estableix el català com a primera llengua d'acollida.
Si els principals partits catalans ja s’han manifestat en defensa de la llei, ara més d’una quarantena d’entitats s’han adherit a un manifest en què demanen la retirada del recurs i insten la Generalitat de Catalunya a desplegar la llei amb independència del recurs interposat.
El manifest expressa la seva defensa de la llei en tres eixos:
- D’una banda, expressen la seva adhesió a l’esperit de la llei especialment pel fet que el català sigui la primera llengua d’acollida, entenent que, atès que l’aprenentatge del castellà seguirà a l’aprenentatge del català, el procés culminarà amb el coneixement d’ambdues llengües per part de les persones nouvingudes.
- A més, però, recorden “que la millor manera d'integrar-te al lloc on vius és parlar la llengua pròpia d'aquest país”.
- Finalment, rebutgen que una "institució estatal", per més legítima que sigui, pugui interferir en les decisions preses al Parlament de Catalunya amb un ampli consens polític i social.
Entre les entitats signants del manifest, s’hi compten la Federació d'Associacions Equatorianes a Catalunya (FAEC), que agrupa 44 entitats, la Federació d'Associacions Pakistaneses (PAK Federació), que n'agrupa 26, o la Unió de Dones marroquines immigrants a Catalunya.
Per la seva banda, l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT) també ha promogut un manifest en defensa de la llei d’acollida, al qual s’han adherit igualment una cinquantena d’entitats, entre les quals es troben la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (FEDELATINA), l’Associació de Treballadors Pakistanesos o la Federació d'Associacions de Colombians a Catalunya.
Les organitzacions signants d'aquest document lamenten la interpretacíó negativa que, des de determinats sectors, s’està fent de la Llei d'acollida i reclamen major respecte per les decisions del Parlament de Catalunya, en al·lusió al recurs interposat davant del Tribunal Constitucional per part de la defensora del poble.
Per a aquestes entitats, la llei no solament no perjudica els immigrants residents a Catalunya sinó que els “facilita la integració i autonomia personal” atenent al fet que el “coneixement de la llengua catalana suposa un valor afegit al bagatge cultural dels immigrants i els suposa un element per a la millora d’oportunitats en el mercat de treball”.
A més, recorden que la llei és el resultat d’un ampli debat en el qual varen participar les entitats d’immigrants, així com d’altres agents socials i sindicals.
Afegeix un nou comentari