Com treballar el pensament crític a l’aula?

Una persona té pensament crític si, primer, és capaç d’enfrontar-se als problemes i obstacles sense tancar-se en assumpcions prèvies, tenint predisposició a revisar-se, comprenent que el món és complex i les respostes no solen ser senzilles i radicalment correctes. 

Per fer aquest abordatge, ha de tendir naturalment a buscar evidències i proves per a reforçar o refutar els seus arguments, a l’hora que és capaç de dubtar-les i fer preguntes basades en elles. Per tant, s’han de desenvolupar unes eines mentals que són complexes i demanen diversitat de processos, i la formació escolar és un lloc idoni per a familiaritzar-s’hi. 

Amb tot, enarborar un pensament crític implica un tipus de relació concreta amb la realitat i l’entorn, això és, amb el context propi: la política, la cultura, l’economia, l’educació, i moltes altres dimensions. L’ésser humà té sempre la necessitat de comprendre allò que l’envolta, i d’aquesta mateixa necessitat poden sorgir tant les respostes senzilles i les assumpcions superficials, com la reflexió profunda per intentar buscar que hi ha darrere de les primeres. Això segon és el pensament crític. 

El punt de partida per a la comprensió de l’entorn és sempre la realitat més propera, la pròpia. Per aquesta raó, sortir de les pròpies percepcions i preguntar-se per diferents punts de vista és complicat, però altament necessari, sobretot en una època com l’actual, caracteritzada per la desinformació i amb tendències a la radicalització de la dreta entre la joventut.

Hi ha algunes habilitats bàsiques que entrenen en acció durant els processos de pensament crític, i seran les que s’haurà d’intentar activar i desenvolupar durant les activitats educatives. Són: 

• Observació: és la capacitat de detectar informacions, obstacles i problemes, i és el resultat de mantenir una atenció plena i escoltar activament durant les converses. 
• Anàlisi: és l’habilitat d’ordenar, relacionar i avaluar la prioritat i profunditat de les informacions, i per a desenvolupar-la cal paciència recollint moltes dades. 
• Inferència: vol dir l’acció de treure conclusions a partir de la informació recopilada, però fer-ho de manera reflexiva, reduint la velocitat i buscant pistes per a garantir que la conjuració és correcta o, com a mínim, basada. 
• Comunicació: l’expressió no és només important en el moment de discutir els problemes, ja que tenir clara una situació implica també saber-la comunicar, i, a més, l’esforç per a fer-ho és essencial per a la reflexió crítica. 
• Resolució de problemes: l’últim pas del pensament crític no és essencial com a tal, però ha de ser el seu objectiu, tot i que la resolució pot ser només tenir més coneixement sobre una qüestió. 

Una educació en pensament crític s’ha de centrar en impulsar certes actituds i habilitats, educant amb perspectives i organitzant activitats d’una manera determinada. La fórmula pot variar segons el grup, però l’estratègia ha de ser: 

• Permetre al grup treballar amb independència, amb les pròpies opinions però amb obertura cap a la resta. En aquest sentit, és important no donar mai totes les respostes, encara que a vegades sigui el més fàcil, ja que el procés de reflexió és una part essencial del pensament crític. L’alumnat ha de ser en el centre de l’aprenentatge, no s’ha d’intervenir en el procés si no és precís, han de tenir temps per a acabar el seu procés a la seva manera.
• També cal incentivar la creativitat en la resolució de problemes, per la qual cosa cal pensar en activitats que donin espai a diferents solucions i acostaments. En relació amb això, les accions hauran de convidar el grup a ser curiós, a fer preguntes i formular hipòtesis pròpies. És interessant organitzar activitats que puguin proposar problemes per a solucionar, i donar-los eines per a la recerca. 
• Una estratègia clau és generar espais per a avaluar les fonts utilitzades per a la solució dels problemes. És una actitud essencial per a l’era de la informació. 
• En general, es tracta de crear una bona atmosfera d’aprenentatge, que animi al grup a donar els seus punts de vista i, sobretot, a equivocar-se i canviar d’estratègia tants cops com faci falta. Que parlin i escoltin per tal de compartir i treure conclusions col·laborativament, incentivant el diàleg i treballant amb un vocabulari que els permeti matisar bé les seves reflexions. 
• Amb tot, es tracta sobretot d’aprofitar les oportunitats que es presentin, i és que qualsevol pregunta o afirmació que faci el grup pot ser un fil del qual estirar, i, de fet, aquesta és l’actitud objectiu de l’educació en pensament crític.

A continuació es proposen algunes activitats per treballar el pensament crític a l’aula. 

• Pensar l’actualitat amb notícies: En grups, o amb tota l’aula, es treballaran notícies d’actualitat, en text, ràdio i televisió, també de xarxes. S’hauran de resumir, indicar a quin sector social fa referència, la intenció de l’autoria, l’impacte que té o pot tenir el contingut i en qui, l’estructura dels arguments... També caldrà veure si hi ha termes que es desconeixen i, finalment, treure conclusions. 
• Sobre els mitjans de comunicació: Se centrarà en analitzar programes o seccions concretes de la televisió, la ràdio o la premsa escrita, així com també de canals de xarxes socials de tipus informatiu. Es poden definir qüestions com el to, quines paraules s’utilitzen per a parlar de determinats temes, de quins personatges parla, el propòsit del programa... 
• Problemes actuals: Es buscaran problemàtiques o circumstàncies actuals i es tractarà de reflexionar al voltant de possibles solucions. Per fer això, el procés començarà definint la problemàtica, el seu origen, altres problemàtiques relacionades interiors o posteriors... Després s’obrirà el diàleg pel que fa a les diferents propostes. 
• Debat a classe: La persona docent haurà de buscar algun tema més aviat complex i dividir la classe en dos grups. Pot fer-se segons les seves opinions prèvies al respecte o, encara millor, atribuir-los a cada grup una opinió i obligar-los així a pensar més enllà de les seves idees preconcebudes. 

Interpretació d’imatges i símbols: S’haurà de decidir un tema de reflexió i demanar al grup que esculli imatges que el puguin representar o hi estiguin relacionades d’alguna manera. Després, s’haurà d’argumentar com es fa aquest relació i buscar altres elements que defineixen la imatge i que permeten llegir-hi més enllà: personatges que apareixen, distribució, espai, fons...