Nova regulació laboral de les persones artistes: què cal saber?
Comparteix
La nova normativa laboral de les persones artistes introdueix canvis en la contractació, les condicions de treball i la protecció davant l’assetjament. Les entitats culturals hauran d’adaptar-se a aquesta regulació, que entrarà en vigor el 25 de maig de 2027.
Les entitats culturals del tercer sector que organitzen o produeixen activitats artístiques han de tenir present el nou marc que regularà les relacions laborals de les persones artistes de les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com de determinat personal tècnic i auxiliar.
El Reial decret 607/2026, de 22 de juliol, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 25 de juliol de 2026, substitueix la regulació anterior i actualitza aspectes com la contractació, la jornada, les retribucions o la protecció davant la violència i l’assetjament.
Tot i que la norma ja s’ha publicat, entrarà en vigor el 25 de maig de 2027. Fins aleshores continua sent aplicable la regulació anterior, de manera que les entitats disposen d’uns mesos per conèixer els canvis i preparar-se per aplicar-los.
A quines entitats i persones afecta la nova regulació?
La norma regula la relació laboral especial entre qui organitza o produeix una activitat artística i les persones que desenvolupen voluntàriament una activitat artística, tècnica o auxiliar per compte d’altri, sota la seva organització i direcció i a canvi d’una retribució.
Per tant, pot afectar associacions, fundacions i altres entitats culturals del tercer sector quan actuïn com a ocupadores en activitats incloses en l’àmbit de la norma.
S’hi inclouen activitats dramàtiques, musicals, de cant, ball, doblatge, figuració, circ, marionetes o màgia, així com determinades tasques de direcció, realització, coreografia o guió. També es contemplen les activitats difoses a través d’internet o 'streaming'.
La regulació també comprèn determinat personal tècnic i auxiliar necessari per executar l’activitat artística. En queden fora, però, les activitats tècniques i auxiliars que es desenvolupen de manera estructural o permanent per a l’organització.
Com canvia la contractació?
Els contractes inclosos en aquesta relació laboral especial s’hauran de formalitzar per escrit, independentment de la modalitat i la durada. L’entitat també haurà d’informar per escrit sobre els elements essencials del contracte i les principals condicions de treball quan aquesta informació no hi consti.
La contractació podrà ser indefinida o de durada determinada. El contracte laboral artístic temporal només es podrà utilitzar per cobrir necessitats temporals, com ara una o diverses actuacions, una temporada, el temps que una obra estigui en cartell o les diferents fases d’una producció.
El contracte haurà d’especificar amb precisió la causa que justifica la temporalitat, les circumstàncies concretes que la motiven i la connexió amb la durada prevista.
Aquesta modalitat també es podrà utilitzar amb personal tècnic i auxiliar quan participi directament i exclusivament en l’activitat que justifica el contracte, sempre que no desenvolupi tasques estructurals o permanents. L’incompliment dels requisits de la contractació temporal pot comportar que la persona treballadora adquireixi la condició de fixa.
Què passa quan finalitza un contracte temporal?
Quan finalitzi un contracte artístic de durada determinada, la persona treballadora tindrà dret, amb caràcter general, a una indemnització equivalent a dotze dies de salari per any de servei, sens perjudici que el conveni col·lectiu o el contracte estableixin una quantitat superior.
Si el contracte, incloses les possibles pròrrogues, supera els divuit mesos, la indemnització mínima serà de vint dies de salari per any de servei.
La norma també estableix terminis mínims quan s’hagi pactat per escrit l’obligació de preavisar la finalització: deu dies per als contractes de més de tres mesos, quinze dies si superen els sis mesos i un mes si duren més d’un any.
Si l’entitat incompleix el preavís pactat, haurà d’abonar una indemnització equivalent al salari corresponent als dies de termini incomplerts.
Quines novetats hi ha en la jornada i les retribucions?
La nova regulació concreta quines activitats formen part de la jornada laboral de les persones artistes. A més de l’actuació o activitat artística principal, s’hi inclou el temps durant el qual la persona està sota les ordres de l’entitat fent activitats preparatòries i tasques de preproducció, gravació, postproducció o promoció.
Aquestes activitats no es poden fer de manera gratuïta. En canvi, les proves realitzades exclusivament dins d’un procés de selecció no es consideren jornada laboral, sens perjudici de la normativa aplicable a aquests processos.
Pel que fa a la retribució, el rebut salarial haurà d’identificar, com a mínim, el salari base i els diferents temps i conceptes retribuïts, així com les percepcions extrasalarials.
Les persones artistes també tindran dret a un descans mínim setmanal d’un dia i mig i a trenta dies naturals de vacances anuals retribuïdes. En determinats contractes de menys de sis mesos es podrà acordar el pagament prorratejat de les vacances que no s’hagin pogut gaudir.
Com es reforça la protecció davant la violència i l’assetjament?
La normativa reforça la protecció davant la violència i l’assetjament de les persones artistes i del personal tècnic i auxiliar, tenint en compte particularitats del sector com la intermitència i la curta durada dels contractes.
Una de les novetats és la figura de la persona coordinadora d’intimitat quan es realitzin escenes que impliquin, entre altres situacions, sexe simulat, nuesa, violència sexual simulada o contacte físic intens.
Aquesta figura ha de contribuir a garantir el respecte dels límits i el consentiment de les persones participants i a prevenir situacions de violència o assetjament sexual.
Quan hi participin persones menors d’edat, s’hauran d’incorporar garanties específiques per protegir-les.
Què cal tenir en compte si hi participen persones menors d’edat?
La nova regulació dedica una atenció específica a la participació de persones menors de setze anys en activitats artístiques.
Com a regla general, les persones menors de setze anys no poden treballar. Excepcionalment, l’autoritat laboral pot autoritzar-ne la participació en activitats artístiques si es compleixen els requisits establerts i l’activitat no comporta un risc per a la seva salut ni per al seu desenvolupament emocional, educatiu, personal o professional.
La norma estableix límits de jornada segons l’edat, prohibeix les hores extraordinàries i fixa restriccions per al treball nocturn. També regula aspectes relacionats amb l’acompanyament, la salut i la compatibilitat amb l’activitat educativa.
L’autorització administrativa s’ha d’obtenir abans de començar l’activitat. La sol·licitud correspon a l’entitat ocupadora i ha d’anar acompanyada de l’autorització de les persones que exerceixen la representació legal de la persona menor. Si té dotze anys o més, també cal el seu consentiment.
Les entitats culturals del tercer sector poden aprofitar el període fins a l’entrada en vigor de la norma per revisar els seus procediments de contractació i identificar els aspectes que hauran d’adaptar. Caldrà tenir especialment presents la justificació de la temporalitat, la jornada i les retribucions, la protecció davant l’assetjament i, quan correspongui, els requisits per a la participació de persones menors d’edat.
‼️ Les entitats hauran de facilitar més informació sobre les condicions laborals a partir del 5 d'octubre 📝 La nova normativa amplia les dades que s'han de comunicar a les persones treballadores i estableix nous requisits per a la documentació laboral https://t.co/8v5uCBF0cL
— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) October 2, 2026