Àmbit de la notícia
Tecnològic

Anna Celma: "Els discursos d'odi permeten tenir audiència i retenir l'atenció de les usuàries"

Entitat redactora
Colectic
Autor/a
Alejandra Sanchez
  • lmatge del Pantufest, festival organitzat per Pantube, el passat febrer.
El col·lectiu Pantube agrupa creadores de contingut i activistes digitals que treballen des de l'antifeixisme, l'antiracisme i els feminismes per combatre els discursos d'odi i defensar una internet més democràtica.

Des de l’antifeixisme, l’antiracisme i els feminismes, Pantube reuneix creadores de contingut i activistes digitals que treballen per construir una xarxa més habitable i combatre els discursos d’odi. El col·lectiu defensa la necessitat de qüestionar el model d’internet dominat per les grans plataformes i reivindica els espais digitals com a eines de comunitat, organització i transformació social.

Des de Xarxanet, hem parlat amb Anna Celma, periodista i membre de Pantube, per reflexionar sobre l’impacte polític de les xarxes socials, el paper de les grans tecnològiques en la difusió de discursos d’odi i les estratègies col·lectives per defensar internet com un espai democràtic i de trobada.

Per a qui no conegui Pantube, què és el col·lectiu i què feu?

Pantube és un col·lectiu de creadores de contingut digital i de persones que habiten internet des de l’antifeixisme, l’antiracisme i els feminismes. Compartim una sèrie de valors i de línies vermelles sobre què creiem que ha de passar a internet i sobre com ens hi relacionem.

El col·lectiu neix de la preocupació per un espai digital cada vegada més controlat per grans empreses privades que tenen un impacte molt important en la nostra vida quotidiana. Treballem individualment i col·lectivament per contrarestar el pes que té aquest model d’internet i defensar una xarxa més justa i democràtica.

Com us organitzeu internament a Pantube?

Treballem de manera assembleària i horitzontal, prenent les decisions col·lectivament i repartint responsabilitats. Tot i ser un col·lectiu molt vinculat a internet, també donem molta importància a la presencialitat i a la construcció de vincles fora de la pantalla.

Ens esforcem per trobar-nos diverses vegades l’any perquè creiem que les relacions humanes continuen sent fonamentals. Ens encanta internet i defensem el seu potencial, però també reivindiquem la necessitat de recuperar els carrers i mantenir la connexió entre l’activisme digital i l’acció col·lectiva presencial.

Per què és important analitzar internet també des del model econòmic i de poder que la sosté?

Internet s’ha convertit en una necessitat i també en una eina imprescindible per exercir drets i fer tràmits quotidians. El problema és que l’accés, la visibilitat dels continguts i bona part del funcionament de la xarxa depenen d’un nombre molt reduït de grans empreses tecnològiques.

Tenim en mans de molt poca gent una eina que s’ha convertit en una necessitat global. Aquestes empreses no només tenen interessos econòmics, sinó que condicionen la manera com accedim a la informació, ens comuniquem i participem de la vida pública. Per això és important entendre internet no només com un espai de consum de continguts, sinó també com una infraestructura de poder.

Quines són les principals preocupacions que detecteu actualment pel que fa als discursos d’odi a les xarxes?

Una de les qüestions més preocupants és la normalització dels discursos racistes i masclistes. Les plataformes es presenten sovint com espais neutrals, però darrere dels algoritmes hi ha decisions que afavoreixen determinats continguts i dinàmiques.

Hem vist casos recents en què diverses persones han estat assenyalades falsament a les xarxes socials i han rebut onades d’odi amb conseqüències que van molt més enllà del moment puntual. Aquestes narratives es difonen perquè generen interacció, audiència i moviment, i això acaba beneficiant les plataformes. Els discursos d’odi no només hi tenen cabuda, sinó que sovint es veuen reforçats per les lògiques de funcionament d’aquests espais, ja que permeten tenir audiència i retenir l'atenció de les usuàries.

Quin paper jugaran les xarxes socials en les pròximes cites electorals i en la política actual?

Fa temps que no es pot entendre la política sense internet. No existeix una separació entre vida real i vida digital: és la mateixa vida en àmbits diferents. Les xarxes socials, els pòdcasts i els espais digitals s’han convertit en escenaris centrals del debat públic i de les campanyes electorals.

També observem una gran diferència entre actors polítics a l’hora d’utilitzar aquestes eines. Mentre alguns sectors de dreta i extrema dreta fa anys que aprofiten tots els recursos digitals per difondre missatges, incloent-hi continguts falsos o manipulats, altres espais polítics d'esquerres han arribat més tard a aquesta disputa. A més, existeix una gran permissivitat davant de la difusió pública de mentides, fet que contribueix a erosionar el debat democràtic.

Davant d’aquesta situació, què podem fer com a ciutadania?

La sensació d’impotència és comprensible, però no estem indefenses. Una de les primeres eines és recuperar l’hàbit de fer-nos preguntes sobre l’origen de les informacions que consumim i compartim.

Abans de reenviar un contingut, podem comprovar qui l’ha publicat, quan s’ha creat el perfil o si hi ha fonts identificables darrere del missatge. Igual que hem après a detectar possibles estafes digitals, també podem desenvolupar mecanismes senzills per identificar continguts sospitosos. A més, és important recordar que moltes publicacions busquen precisament provocar emocions intenses i generar reaccions. Compartir-les, fins i tot per criticar-les, pot contribuir a amplificar-ne l’abast.

Sovint es parla dels riscos d’internet, però també és un espai de comunitat. Què pot aportar-nos?

Internet ha estat i continua sent un espai fonamental per a moltes persones. Permet trobar comunitats, compartir interessos, accedir a informació i establir vincles que, en molts casos, serien difícils de construir fora de la xarxa.

Per a moltes persones, especialment durant l’adolescència o en contextos d’aïllament, internet ha estat una eina per trobar referents i espais segurs. També és una infraestructura clau per coordinar mobilitzacions, construir solidaritats i connectar lluites a escala global. Per això és important defensar-la i garantir que no expulsi les mateixes persones que històricament han estat excloses de l’espai públic.

Per tant, un altra Internet és possible?

És clar. Internet és un espai ple de riscos, però també de possibilitats. Hi ha gent que hi fa coses molt valuoses, es creen comunitats, es comparteixen coneixements i s’impulsen formes d’organització que poden generar canvis reals.

Per això és important defensar-lo, reapropiar-nos-en i garantir que continuï sent un espai habitable per a tothom. Hem de garantir que internet segueixi sent un espai de trobada i no un centre comercial.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari