Àmbit de la notícia
Internacional

Novetat editorial de la catalana Icària Ed: 'Un rio entre dos funerales', en el marc del món àrab

  • La portada del llibre

Quan part del món àrab està en un punt de mira especial de la geopolítica, Icària Ed., la Casa Àrab i l'Escola de Traductors de Toledo han presentat a Barcelona aquesta “novetat” (va ser publicat al Marroc el 2000). Mohammed Bennis és un dels signants de la Crida d'intel·lectuals àrabs en solidaritat amb el poble egipci i la resta de pobles àrabs en la seva lluita per la llibertat.

Mohammed Bennís (Fes, 1948) és poeta, assagista, crític literari, traductor i professor de la Universitat Mohammed V de Rabat. Des de l'aparició dels seus primers poemes a la fi dels seixanta en la revista libanesa Mawaqif, ha publicat una trentena d'obres que han contribuït de manera inqüestionable a la renovació i modernització de la poesia en llengua àrab. Entre els seus llibres de poemes destaquen Abans de la paraula (1969), Cap a la teva veu vertical (1980), El do del buit (1992), el recent Set ocells (2011), o Un riu entre dos funerals (2000). Ha estat membre fundador i president de la “Casa de la Poesia del Marroc” (1996-2003) i de l'editorial Donar Toubqal. Avui és el poeta marroquí més traduït a llengües europees. En espanyol, va aparèixer en 2008 El do del buit, una de les seves obres més lloades, amb pròleg d'Antonio Gamoneda i publicada per Edicions de l'orient i del mediterrani. Entre altres guardons, ha rebut el Premi “Sultà Uweis, 2009” al conjunt de la seva obra (considerat el Nobel de les Lletres àrabs). Traductor ell mateix de poesia francesa, els lectors en àrab li deuen la primera versió del poema Un coup de Dès, de Stéphane Mallarmé, i la molt recent versió àrab de L’Archangélique, de Georges Bataille.

Un riu entre dos funerals va aparèixer en àrab en 2000 i va ser rebut amb el Premio Grand Atlas de l'Ambaixada de França. Els seus 28 poemes –tants com lletres té el *alifato àrab- estan recorreguts per un riu, alhora proper, mític i indefinit, per una marcada musicalitat i per un to d'epopeia que subratlla la seva lectura sincrètica de les civilitzacions. A més de ser entesa com un tribut a la llengua dels àrabs, aquesta obra ret homenatge a la Història -per les seves constants referències a les cultures pre-islàmica, grega, llatina i persa- i a la Geografia, com resultat de l'evocació recurrent de rius, ciutats i paisatges de l'espai mediterrani.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari