Joves i jubilats fan créixer el voluntariat social
Comparteix
Els mitjans de comunicació es fan ressò de les tendències econòmiques i socials del nostre entorn. Així, el passat diumenge El Periódico de Catalunya va realitzar un reportatge del creixement dels voluntaris socials. El diari comenta que les crisis repercuteixen en totes les classes socials, i són un revulsiu en la dinàmica d’una societat. Una de les conseqüències socials que està tenint aquesta crisi econòmica és un augment del nombre de voluntaris: "Creix la solidaritat espontània en àmbits socials perquè la crisi és molt pròxima. Tothom coneix algú en dificultats, més enllà dels perfils clàssics de vulnerabilitat"
Des del 2008, la crisi que continua calant a totes les capes socials i abocant milers de barcelonins a noves situacions de pobresa ha anat despertant un sentiment de solidaritat com no coneixien les oenagés que treballen amb els més desafavorits. I és que la majoria d'aquestes entitats, mentre per un costat són objecte de retallades de pressupostos a causa del descens de les ajudes de l'Administració i de les donacions d'empreses i particulars, per un altre estan veient augmentar de manera notable el nombre de persones que ofereixen el seu temps i la seva experiència de manera altruista.
Un creixement que no decau i que ha portat algunes associacions a posar límits a més entrades per fidelitzar els equips ja formats. Els que més truquen ara a les seves portes, expliquen, són joves en atur i homes prejubilats o jubilats, molts, amb una bona formació.
Ho constaten des de la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS), que uneix prop de 300 entitats, la majoria ubicades a la capital catalana; encara que la seva presidenta, Francina Alsina, incideix en la idea que «és molt important que les oenagés funcionin com a empreses i tinguin persones assalariades que puguin resoldre problemes». Com a exemple posa el cas del menjador social El Caliu, d'Horta-Guinardó, que va néixer fa mig any amb molta voluntat però sense personal qualificat i on els seus responsables, la majoria jubilats, reconeixen que no saben com gestionar alguns temes que els plantegen els usuaris.
MÉS QUALIFICATS
De totes maneres, Alsina destaca que entre el nou voluntariat cada vegada hi ha persones més ben qualificades, la majoria, assenyala, «prejubilats del món de l'empresa que són molt ben rebuts, ja que poden orientar moltes oenagés sobre com demanar subvencions, buscar recursos... Saben obrir portes». I també, joves que s'han quedat sense feina o encara no n'han trobat i estudiants que dediquen unes hores els caps de setmana a tasques socials.
Coincideix amb la presidenta de la FCVS la responsable del voluntariat de la Fundació del Banc de l'Aliments de Barcelona, Roser Brutau, una entitat que en només dos anys ha vist doblar el nombre d'altruistes fins a arribar a 125. «Tenim gent molt vàlida, cada vegada més, encara que en el cas dels joves desitjo que no hi estiguin gaire temps, ja que en gran mesura es deu a la desocupació», assenyala. I afegeix, en la part positiva, que «a molts els va bé perquè d'alguna manera continuen formant-se i ho poden afegir al seu currículum».
COMPROMÍS
«És fonamental que si entres en un equip t'hi integris i en formis part d'una manera continuada», justifica Brutau a la decisió de no incorporar-hi durant un temps més persones. Una filosofia que també segueix el Casal dels Infants, des d'on la responsable de l'àrea de voluntariat, Anna Oró, subratlla la importància de fidelitzar els grups de treball, especialment en oenagés com la seva, on es tracten problemes infantils, familiars i juvenils, sobretot del Raval, en els quals el voluntari passa a ser la persona de referència per als usuaris. «No poden estar canviant constantment, per això és molt important que hi hagi un compromís de continuïtat», explica aquesta portaveu d'una entitat que el 2008 comptava amb poc més de 600 voluntaris i ja supera els 750.
+info: comunicacio@federacio.net
Afegeix un nou comentari