Una imatge val més que 1.000 paraules? Segons una sentència del Tribunal Suprem no totes les fotografies generen els mateixos drets
Comparteix
El Tribunal Suprem argumenta en una sentència que és necessària una "mínima altura creativa” perquè les fotografies tinguin la consideració d'obra fotogràfica i, per tant, es trobin protegides pels drets d'autor.
Actualment, gairebé totes les entitats compten amb material fotogràfic –propi o aliè- que pengen en el seu web i distribueixen en publicacions o, fins i tot, organitzen exposicions fotogràfiques. Per això, considerem que aquesta sentència pot ser del seu interès.
La importància radica en assenyalar que no totes les fotografies tenen la consideració d'obres artístiques i, per tant, no gaudeixen de la màxima cobertura legal.
En el cas litigiós, la sentència va entendre que les fotografies no eren una obra fotogràfica sinó meres fotografies, per manca del requisit de la “creativitat suficient” per merèixer aquella consideració.
En aquest sentit, el seu titular no podia invocar ni el seu dret moral d'autor ni el de transformació, regint-se la transmissió total o parcial del dret d'exclusiva del fotògraf per la seva voluntat.
La resolució es centra en la naturalesa de les fotografies i entén que la protecció que dispensa la Llei de Propietat Intel·lectual i el Dret de la Unió Europea a les obres fotogràfiques és més intensa i extensa que la que dispensa a les meres fotografies.
Així, la protecció de les obres fotogràfiques comprèn els drets d'explotació (especialment els de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) i té una durada de tota la vida de l'autor i setanta anys després de la seva mort.
No obstant això, les meres fotos estan compreses "entre els drets de propietat intel·lectual com a drets afins perquè no són pròpiament drets d'autor i gaudeixen únicament dels drets exclusius d'autoritzar la seva reproducció, distribució i comunicació pública amb una durada de vint-i-cinc anys".
Arribats a aquest punt deduïm que el fonament d'una major o menor protecció depèn de la seva originalitat o creativitat.
Però què hem d'entendre per creativitat?
El Tribunal entén que és l’esforç intel·lectual (talent, intel·ligència, enginy o personalitat) allò que converteix la fotografia en una creació artística o intel·lectual.
La seva singularitat no radica en l'objecte fotogràfic o en la mera correcció tècnica sinó en la dimensió creativa de la fotografia mateixa.
Davant aquesta situació correspondrà valorar als tribunals la suficiència creativa en funció de les circumstàncies de cada cas concret.
Afegeix un nou comentari