Les revoltes àrabs des de dins

Cooperació és molt més que la posada en comú de mètodes diferents que puguin portar a l’assoliment d’uns objectius, és molt més que treballar en equip per satisfer les necessitats d’un col·lectiu. Cooperació per al Desenvolupament no vol dir fer per l’altre sinó aprofitar els recursos i els talents de les comunitats que tenen una necessitat concreta per tal que aquestes puguin ser les protagonistes dels seus propis progressos i les gestores del seu espai. Cooperació ha d’anar associada de manera estricta amb l’autonomia com a objectiu final.

La necessitat de reflexionar

Per tal de contribuir en la superació de les desigualtats, és completament necessari un treball de reflexió i creació de consciència crítica. En aquesta tasca les universitats i els centres de formació hi juguen un paper clau. La Setmana de la Cooperació a la UAB organitzada per la Fundació Autònoma Solidària (FAS) cal entendre-la en aquest context i com a persecució de l’assoliment d’aquest objectiu primordial. Segons Sergi Salavert, tècnic de l’àrea de cooperació per al desenvolupament i medi ambient de la FAS, el principal objectiu de les jornades és "sensibilitzar i informar a la comunitat universitària". "Per cooperar s’ha de conèixer la realitat i és en aquest sentit que són necessàries activitats com La Setmana", afegeix Salavert. Enguany la VII Setmana de la Cooperació a la UAB ha superat els 70 inscrits.

L’actualitat i interès que han despertat entre la societat les revoltes àrabs han estat claus per fer-les protagonistes d’aquesta edició. La revolta popular que va esclatar el desembre del 2010 a Tunísia ha tret el món àrab del que semblava ser el son profund d’una societat fortament ancorada a unes tradicions immutables. Les revoltes, a més, han servit per trencar amb l’axioma d’un islam antidemocràtic i monolític. Encara queda molt camí per recórrer, però el primer pas ja està fet. Per donar una visió general de la situació, s’ha volgut aprofundir en les situacions viscudes a Tunísia, Síria, Egipte, Marroc, Líbia i Iemen, sense oblidar dos conflictes en els quals es produeixen pocs progressos: el Sàhara Occidental i Palestina.

El camí a la democràcia

Kristina Kausch és investigadora i coordinadora d’investigació al think tank europeu FRIDE. Ha treballat el islamisme polític des de diferents perspectives i no veu amb mals ulls l’arribada per via democràtica de partits polítics islamistes al govern dels països que han viscut les revoltes àrabs: "Per consolidar el seu poder hauran  de complir les promeses econòmiques i per això pot ser que necessitin el suport d’Europa i dels Estats Units. Per tant, no seran tant ideològics com pràctics". Kausch va participar a la taula rodona “Democràcia i islamisme” organitzada dins el marc de la VII Setmana de la Cooperació a la UAB el passat dilluns 26 de març. Juntament amb ella, Lourdes Vidal de l’IEMED i Juan José Escobar, antic ambaixador espanyol a Marroc i Jordània, van exposar davant el públic els principals reptes que haurà d’afrontar la democràcia als països islàmics i les limitacions a les quals quasi obligatòriament es veurà sotmesa. "És impossible imaginar democràcies liberals als països islàmics", afirmava Escobar a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’ambaixador ho justificava explicant que és inconcebible una democràcia liberal sense plena llibertat d’expressió i l’islam no contempla aquesta llibertat. Segons Escobar hi ha determinats temes sobre els quals no es pot malparlar, com per exemple Déu i el profeta.

Salavert: "La cooperació tapa una mica els forats socials que deixen els governs. Esperem però que no sigui gaire necessària properament a aquests països"

Per Kausch, la cooperació estatal a llarg termini amb els països que han viscut les revoltes i on aquestes han portat canvis serà important a l’hora d’ajudar a construir institucions. "Contactes, suport i intercanvi d’experiències no implica adoptar el mateix model que l’imperant a l’estat cooperant", puntualitza la investigadora. Tanmateix, s’esforça en remarcar que "la cooperació a aquests països ha d’estar basada en un estudi de necessitats" i que cal que es creïn "bons projectes on invertir el capital".  Kausch no oblida el paper que molt sovint juga la cooperació no estatal. En aquest sentit, Salavert és explícit: "La cooperació tapa una mica els forats socials que deixen els governs. Esperem però que no sigui gaire necessària properament a aquests països".

Síria des de dins

La informació que arriba entorn a Síria és i ha estat molta, però potser caldria preguntar-se fins a quin punt aquesta abraça la totalitat de la realitat.  S’ha parlat molt de l’exèrcit rebel i força del paper que hi estan tenint les dones, però la denuncia de les reiterades tortures patides pels opositors sovint s’ha de llegir entre línies. Del que tampoc s’ha parlat és de la cooperació a petita escala a la qual han hagut de recórrer els veïns com a mitjà d’autodefensa. Ahmed Al-Zayad és un enginyer siri i vicepresident de la Plataforma d’Ajuda al Poble Sirià. Porta més de 30 anys vivint a Catalunya. El passat dimarts 27 de març va ser el protagonista d’un dels actes de la Setmana de la Cooperació. Després de la projecció d’un breu documental que reflectia el paper de les dones a la revolució siriana, va parlar de la situació que viu el seu país. Al-Zayad té família a Síria i coneix si no de primera mà, quasi, la situació que està vivint el país. "Els siris crèiem que hi hauria revoltes a tot el món menys a Síria", afirma Al-Zayad. Ara n’estan vivint una i la població s’ha hagut de mobilitzar. Segons afirma l’enginyer, la majoria dels sirians volen una revolta pacífica, igual que com la van començar. El perill arriba a ser tal que algunes comunitats s’han organitzat per assumptes tant bàsics com proveir-se d’aliments: "Un veí anava a comprar el pa per tots. És una manera per evitar que tothom corri perill", assegura Al-Zayad.

La xerrada es va dur a terme poques hores després que s’anunciés que Síria acceptava el pla presentat per Kofi Annan per aturar la violència. Tanmateix, Al-Zayad no es va mostrar esperançat en aquest aspecte i va posar en dubte que el govern sirià pugui o vulgui acabar complint els punts de l’emissari especial de la ONU. “Si la comunitat internacional vol acabar amb el conflicte ho farà, però em temo que vol allargar-lo tres o quatre anys”, lamentava el vicepresident de la Plataforma d’Ajuda al Poble Sirià. “Una solució a la Líbia no és vàlida per Síria, però la comunitat internacional ha de prendre mesures ja i no només imposar sancions”, afegia.

Per tal de contribuir en la superació de les desigualtats, és completament necessari un treball de reflexió i creació de consciència crítica

Durant quatre dies, als quals es sumarà el pròxim dijous 12 d’abril, la comunitat universitària de la UAB en general i els estudiants en particular han tingut a l’abast la possibilitat de conèixer el punt de vista i les reflexions d’entitats, activistes i periodistes que han viscut els conflictes en primera persona i immersos en unes societats que han dit prou i han sortit al carrer per demanar canvis.