Entre un 30% i un 50% dels aliments acaben a les escombraries

En un context de crisi econòmica i en un món on una de cada vuit persones passa gana, el malbaratament alimentari suposa un impacte social i ètic de primera magnitud. En tot el planeta es produeixen al voltant de 4.000 milions de tones d'aliments cada any i es calcula que entre 1.200 i 2.000 es perden pel camí abans de ser consumits. Això suposa que entre el 30% i el 50% del menjar es malbarata, és a dir, que els aliments es desaprofiten tot i tenir encara valor com a recurs nutritiu per a les persones. Aquestes xifres les ha donat a conèixer un informe elaborat per l'Institut d'Enginyers Mecànics del Regne Unit, que es fonamenta en bona part en dades de la FAO, l'organització de les Nacions Unides per a l'alimentació.

Aquesta incoherència es repeteix a l'Estat espanyol, on el 21% de la població viu per sota del llindar de la pobresa i es llencen cada any 9 milions de tones de menjar. Esther Vivas, activista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries, assenyala en un article al diari Público que "la crisi converteix el malbaratament en un drama macabre, on mentre milions de tones de menjar són desaprofitades anualment, milions de persones no tenen res per menjar".

Des del camp fins al plat, en tot el procés de la cadena alimentària es llencen aliments en perfecte estat. Pot ser perquè el preu cau per sota dels costos de producció i a l'agricultor no li surt a compte recol·lectar la fruita o la verdura, perquè els aliments caduquen a les prestatgeries dels grans distribuïdors, o perquè tant els restaurants com els consumidors/ores compren més del que necessiten.

La funció principal dels aliments, alimentar-nos, ha quedat en un segon pla, i aquests s'han convertit en mercaderies de compra i venda.

L'estudi del'Institut d'Enginyers Mecànics atribueix el malbaratament a Europa i Estats Units a una cultura del consum basada en l'estètica dels productes, una política de dates de caducitat massa estricta i les tècniques de venda dels supermercats, que fomenten que els consumidors comprin més menjar del que necessiten, encara que l'acabin llençant.

En aquest sentit, Esther Vivas opina que la funció principal dels aliments, alimentar-nos, ha quedat en un segon pla, i aquests s'han convertit "en mercaderies de compra i venda". Així, afirma que "l'impacte de la globalització alimentària al servei dels interessos de l'agroindústria i els supermercats, promovent un model d'agricultura quilomètrica, petrodependent, deslocalitzada, intensiva, que fomenta la pèrdua de l'agrodiversitat i la pagesia… té una gran responsabilitat en aquesta situació".

Canviar aquesta realitat no és gens fàcil dins la societat de consum, però sí existeixen algunes campanyes, moviments, guies, etc. que intenten aportar el seu granet de sorra fent propostes en aquest sentit.

Pagesos i voluntaris, de la mà per aprofitar el menjar fresc

L'informe de l'Institut d'Enginyers Mecànics del Regne Unit afirma que un 30% dels vegetals no es cullen perquè l'aspecte que tenen faria més difícil la seva venda als mercats. De fet, l'any passat, les grans superfícies del Regne Unit van rebutjar un terç de les collites de fruites i verdures del país que, tot i ser comestibles, no tenien un aspecte prou atractiu per als seus estàndards. Així, no només es perden aliments, sinó que es fa un innecessari malbaratament de terra, aigua i recursos energètics utilitzats en la producció, el processament i la distribució dels aliments.

Davant aquesta situació, Tristam Stuart, investigador de la Universitat de Sussex i activista contra el malbaratament d'aliments, promou diferents campanyes per sensibilitzar la ciutadania i per aprofitar el menjar. N'és un exemple Feeding the 5000 (Alimentant els 5.000), una campanya que recull milers de tones de fruites i hortalisses fresques que es malbaratarien a les granges del Regne Unit i les fa arribar a la població necessitada.

Aprofitem el menjar!

El sector de l'hostaleria, la restauració i el càtering llença a les escombraries entre un 4% i un 10% dels aliments adquirits, de manera que un restaurant que malgasti o no utilitzi eficaçment la compra perd uns 9,3 euros per quilo de menjar. Així ho explica la guia Aprofitem el menjar!, editada per l'Oficina de Medi Ambient de la Universitat Autonoma de Barcelona (UAB) i la Fundació Alícia. Ofereix recomanacions per reduir el malbaratament alimentari al sector de la restauració i fer més eficients i sostenibles els establiments.

L'Agència de Residus de Catalunya, per la seva banda, també ha publicat una guia per prevenir el malbaratament alimentari i fomentar un consum més responsable dels aliments. És una aposta per introduir un canvi de comportament i d’actitud per part de tots els actors socials (productors, fabricants, distribuïdors, comerç, restauració i ciutadania), encaminat a recuperar el valor dels aliments i concebre les restes alimentàries com un recurs.

Consum responsable i de proximitat

Pot semblar que el menjar que es llença a les llars no és comparable al que es desaprofita als camps o a les grans superfícies, però, diverses recerques indiquen que a casa també es malbaraten molts aliments. Un estudi recent de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (Hispacoop) afirma que cada família llença a les escombraries 76 quilos de menjar a l'any. Es basa en 413 famílies escollides aleatòriament i demostra que hi ha un abisme entre la percepció de malbaratament d'aliments que tenen aquestes famílies i el que realment desaprofiten. És a dir, que en la realitat llencen molt més menjar en bon estat del que creuen.

Sembla que fer la compra als supermercats està directament relacionat amb el malbaratament d'aliments a les cases, ja que, els consumidors/ores es deixen portar per les ofertes i compren més del que necessiten. Per això, les cooperatives de consum, les cistelles setmanals, la compra directa o els mercats camperols poden ser una bona alternativa per evitar desaprofitar aliments, a més d'una via per retornar a l'alimentació de temporada i de proximitat.

Els valors que no tenen preu, com la justícia social o la cura del medi ambient, són arguments fonamentals que han de dur-nos a revisar la nostra particular alimentació.

El consum agroecològic i de proximitat guanya terreny a Catalunya. Lluny de ser una moda, tot indica que s'està convertint en una manera de millorar la pròpia salut, menjant aliments frescos i sans, així com de respectar el nostre planeta.

Gustavo Duch, cofundador de Veterinaris sense fronteres i autor de diversos llibres sobre alimentació, explica que una família normal consumeix, de mitjana, aliments que han viatjat 5.000 quilòmetres, cosa que és "totalment insostenible". Així, amb el consum de proximitat es redueixen les emissions de CO. També s'eviten els intermediaris entre el pagès i el client i es paga un preu just al productor. Segons Duch, aquest impuls de la pagesia local no perjudica als camperols de països empobrits, "perquè eliminem el model d'alimentació industrial que els porta a produir productes per al Primer Món i quedar-se sense recursos".

Per tant, petits canvis a casa nostra poden incidir en disminuir el malbaratament alimentari i en canviar el model de consum i d'alimentació. Tal com diu Gustavo Duch, "els valors que no tenen preu, com la justícia social o la cura del medi ambient, són arguments fonamentals que han de dur-nos a revisar la nostra particular alimentació".